El narcotràfic provoca els segrestos a Catalunya

No es tracta d’un dels delictes que més es cometen a Catalunya, però sí que és un dels més greus, ja que afecta la llibertat de les persones i sol comportar altres il·lícits penals com lesions, homicidis i crim organitzat. Es tracta dels segrestos, sempre vinculats a deutes i venjances derivats del narcotràfic. El fort augment del negoci de la marihuana en territori català durant els últims anys ha fet que hi hagi nombrosos delictes que estiguin associats a aquestes màfies. Els investigadors han comprovat que, al darrere dels segrestos, sempre hi ha involucrats grups criminals organitzats, que utilitzen el rapte com una manera d’ajustar comptes amb altres delinqüents o amb membres de les seves pròpies bandes que han traït l’organització. No només es tracta de la marihuana: la cocaïna, l’haixix o el tabac també estan al darrere d’aquests casos. L’any passat, els Mossos d’Esquadra van investigar nou segrestos a Catalunya, mentre que el 2023 van ser set. La mitjana dels últims anys a la comunitat se situa entre els vuit i els deu casos anuals, unes xifres molt elevades en comparació amb altres punts de la Península, tot i que per sota dels números registrats per la Policia Nacional a la Costa del Sol, una zona amb una forta presència de crim organitzat. Les investigacions s’activen davant el segrest d’una persona, però, una vegada resolta la retenció involuntària, el següent pas és continuar amb les indagacions per desmantellar l’estructura criminal que hi ha al darrere, apunta el cap Rubén Baila, de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos d’Esquadra. Aquest procés, assenyala Baila, és laboriós i pot durar uns quants mesos. "Hem de perseguir el delicte", afirma. Víctimes col·laterals Fins a la crisi immobiliària, els Mossos d’Esquadra investigaven segrestos relacionats amb empresaris per impagaments o deutes. Tot i això, durant els últims 10 anys, tots es vinculen al narcotràfic, ja sigui per transaccions incompletes o per pèrdues de droga en narcoassalts, unes situacions en què l’organització acostuma a responsabilitzar algun membre del grup. "Malgrat que els segrestos estiguin relacionats amb el crim organitzat, la víctima no ha pas d’estar vinculada a aquestes màfies", explica el cap. Moltes bandes criminals recorren a delinqüents aliens a la seva organització per perpetrar el segrest. Si no aconsegueixen localitzar la persona inicialment assenyalada, "s’emporten algun familiar o qualsevol altra persona que considerin útil per exigir els diners". En molts casos, aquestes víctimes no tenen cap relació amb l’activitat delictiva del parent, amic o conegut que havia de ser segrestat. Ramificacions internacionals Els Mossos d’Esquadra destaquen que, en el passat, els segrestos eren més simples: es raptava la víctima, s’investigava el seu entorn i es buscaven els sospitosos per fer-ne la detenció. Actualment, però, es porten a terme "investigacions paral·leles": després d’alliberar la persona o aconseguir que sigui alliberada per la pressió policial, els agents han de continuar amb les indagacions per desmantellar les bandes que hi ha al darrere. Aquest procés és molt més laboriós i llarg. Segons el cap Rubén Baila, es tracta d’operacions més complexes, ja que de vegades tots aquests grups tenen "ramificacions internacionals". En aquest sentit, els agents han identificat delinqüents procedents de zones del nord d’Àfrica o establerts en ciutats del sud de la Península, com ara Ceuta, Melilla, Màlaga i Marbella, que es desplacen per perpetrar el segrest. També s’han detectat persones del sud de França, amb connexions amb la màfia marsellesa, o de Colòmbia i altres països sud-americans. Per això, el cap Baila remarca la importància de la col·laboració entre forces de seguretat per desarticular aquestes organitzacions criminals. "Aquests delinqüents acostumen a ser contractats per membres de l’organització per executar el segrest, mantenir la víctima captiva i custodiar-la durant la negociació per obtenir els diners. Una vegada complerta la seva comesa, es retiren", explica el cap. A més, com que es tracta de delinqüents estrangers, els Mossos d’Esquadra han d’emetre ordres de recerca i captura internacionals quan aconsegueixen identificar els responsables. Dos equips Després de rebre la denúncia, la unitat s’activa i es desplaça fins al lloc dels fets. Llavors s’estableixen dos equips: els negociadors i els investigadors. Els negociadors són agents que acompanyen la família de la víctima durant les 24 hores següents i els ofereixen suport emocional, assessorament sobre les demandes dels segrestadors i tota mena d’ajuda per fer front a la situació. Mentrestant, l’equip d’investigadors s’encarrega de rastrejar i localitzar l’ostatge. "Diferenciem els dos equips esmentats perquè els negociadors empatitzen amb el patiment de les famílies i, així, es mantenen al marge de les descobertes dels investigadors per no interferir en el desenvolupament del cas", destaca el cap. La família de la víctima rep informació sobre els progressos, però sense detalls específics, per evitar que siguin utilitzats pels delinqüents en les seves interaccions.

El narcotràfic provoca els segrestos a Catalunya

Els Mossos investiguen entre vuit i deu casos a l’any, que se solen resoldre en un termini inferior a tres dies / Les bandes acostumen a contractar delinqüents especialitzats i, si no localitzen la persona assenyalada, retenen familiars, amics o coneguts

El més llegit