Clara Montagut: "La carn vermella i els processats poden acabar provocant càncer de còlon"

¿Per què hi ha més càncer de còlon en adults joves? No ho sabem. El càncer colorectal apareix, majoritàriament, en homes amb una mitjana de 63 anys. Però en els últims anys hem vist que ha baixat moltíssim l’edat. Veiem pacients de 20 i 30 anys, de manera que hem posat el límit per considerar els pacients joves en 45 anys. S’han fet diversos estudis per investigar les causes del pic d’incidència, però de moment no en coneixem el motiu. Un factor de risc és la dieta. Efectivament. L’OMS recomana limitar el consum de carn vermella i d’embotits; el tabac i l’alcohol i la vida sedentària. Però el càncer sempre és multifactorial, perquè hi ha una part genètica i una altra de mediambiental, de manera que hi ha persones que ho fan tot perfecte i tot i així tenen càncer. Per això tampoc volem que la gent s’hi obsessioni: pots menjar de tot fins a cert límit. Però sí que és bo seguir una dieta equilibrada que inclogui fibra, poca carn vermella i esport. Últimament es parla molt de la microbiota. ¿Quina influència té en aquest càncer? És un tema complex i difícil d’estudiar bé. Les investigacions són discutides. Però la microbiota que es veu alterada per diversos factors com la dieta, el tabac, l’alcohol, l’estrès i els antibiòtics, pot influir en l’augment de la incidència en gent jove. Són tot hipòtesis, ja que no hi ha un estudi definitiu que ens digui la causa; segurament és una barreja de diverses coses. Quant als embotits, ¿quins són els menys recomanables? Els processats en fàbrica, perquè curar, fumar, adobar i marinar la carn sempre ha format part de la dieta mediterrània i no és dolent. Ens referim als processats. Quant a la carn, s’ha vist en estudis que la carn vermella és la que pot acabar afectant la microbiota i provocar a càncer, més que la carn blanca. ¿I quina influència té la inflamació crònica, un concepte molt de moda i relacionat amb múltiples malalties? Patologies relacionades amb la inflamació com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa ja fa anys que sabem que estan relacionades amb l’augment del càncer de còlon, però es poden tractar i curar per evitar que arribin a produir càncer. ¿Creu que s’informa i avisa prou d’aquests riscos a la població? No. O potser sí que se n’informa, però no arriba prou. Crec que hauríem d’informar millor els nens, a les escoles, que no beguin ni fumin, que facin esport, perquè després amb 30 o 40 anys costa més que cali. L’educació escolar és molt important. ¿S’hauria de baixar l’edat dels cribratges amb un test de sang oculta en excrements? Sí. Als EUA i l’Argentina ja ha baixat als 45 anys [a Espanya és a partir dels 50] per l’augment de casos en joves. El càncer de còlon triga 10 o 15 anys a formar-se. Normalment s’inicia a partir d’un pòlip, però no tots els pòlips es converteixen en càncer, només el 10% o 15%. Per això és important detectar, amb el test de sang oculta en excrements, els pòlips abans que siguin càncer o el càncer en fases inicials. La meva recomanació és que, davant la mínima sospita, canvis en el ritme intestinal com restrenyiment, diarrea o sagnia, que durin un temps, s’acudeixi al metge. Un altre problema és la baixa participació en els cribratges. Efectivament, l’adherència és del 50%. La meitat de la gent no es fa el test, tot i que a Catalunya reben una carta per anar a la farmàcia a buscar el kit gratuït. Un missatge súper important és que cal fer els cribratges. Quan el pacient és jove, ¿evoluciona millor o pitjor? Veiem que el càncer és més agressiu, però no sabem si és perquè el càncer és més agressiu o perquè hem trigat més a diagnosticar-lo, perquè en l’últim que penses en un jove de 25 anys és que sigui càncer. ¿Quin impacte té en les seves vides? És horrorós, perquè és gent que està al cim de la seva carrera professional, de manera que no poden fer una aturada de sis mesos per sotmetre’s a la cirurgia i la quimioteràpia. O tenen nens petits, o volen tenir un altre fill, i la químio potser no els ho permet. No s’ho esperen i és un impacte brutal. ¿Quins danys provoca la cirurgia més la quimioteràpia? Les cirurgies són cada vegada més robotitzades, i això permet que la recuperació sigui més ràpida. Però la majoria de pacients ha de rebre quimioteràpia preventiva durant sis mesos, que implica una aturada brutal en la qual no es pot treballar. Els símptomes més molestos són rampes en peus i mans que poden durar per sempre, cansament, diarrea o nafres a la boca, que són molt invalidants, perquè no permeten menjar. ¿A quants pacients podria evitar la quimioteràpia l’ús de la biòpsia líquida? La biòpsia líquida ens permet saber amb una simple anàlisi de sang si queden o no restes del càncer després de la cirurgia. És una manera molt senzilla de saber si el pacient està curat o si encara queden fragments de l’ADN del càncer, de manera que hauria de rebre quimioteràpia per netejar. I hem vist que el 70% de les biòpsies líquides són negatives, així que el 70% podria evitar el tractament posterior. La seva aplicació està en fase d’assaig, molt avançat, a nivell mundial. Nosaltres liderem l’assaig europeu, que està reclutant pacients i es tancarà en dos anys.

El més llegit