El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat per unanimitat el recurs del futbolista Dani Alves, que va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a quatre anys i sis mesos de presó, i l’ha absolt del delicte d’agressió sexual a una jove en un lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022. L’alt tribunal dubta de la fiabilitat de la denunciant en una part del seu relat i considera que la condemna conté "una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències". Aquesta nova sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem. La Fiscalia de Barcelona ja estudia aquesta possibilitat. L’acusació particular, exercida per Ester García, va avançar ahir que possiblement també ho farà. "La meva clienta ha sentit com si tornés al lavabo on es van produir els fets", va dir l’advocada, que també va assegurar que la decisió judicial suposa un "retrocés jurídic i social en la lluita contra les violències sexuals". El ple de la Secció d’Apel·lacions del TSJC, integrat per Maria Àngels Vivas (ponent de la nova resolució), Roser Bach, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez, desestima els recursos presentats per la fiscalia –que sol·licitava la nul·litat parcial de la sentència i subsidiàriament elevar la pena a nou anys– i de l’acusació particular –que demanava elevar-la a 12 anys–, i absol l’acusat, cosa que deixa sense efecte les mesures cautelars imposades a Alves, que va estar un any a la presó. L’alt tribunal català assenyala que la sentència condemnatòria ja al·ludia a la falta de fiabilitat del testimoni de la jove en part del seu relat i, en concret, sobre els fets dels quals hi ha gravació en vídeo (abans d’entrar al lavabo), "indicant de forma explícita que el que relata no es correspon amb la realitat". Els jutges al·ludeixen de la mateixa manera a altres actes que no van ser gravats, com la negació per part de la víctima d’una fel·lació corroborada "amb molt alta probabilitat" per proves de l’ADN. "El fet d’oferir un relat objectivament discordant amb la realitat interfereix de forma molt rellevant en l’anàlisi de la fiabilitat d’un testimoni", remarca el TSJC. Destaca que a la boca de la denunciant es va trobar "esmegma" (secreció genital) coincident amb l’ADN d’Alves, "cosa que sustentaria la tesi de l’acusat" que la jove li va fer una fel·lació i que ell es va quedar quiet. La denunciant, no obstant, va declarar davant la jutge que el jugador va intentar que li fes una fel·lació, però que ella s’hi va resistir. La sentència condemnatòria de l’Audiència no va donar per provada la fel·lació, malgrat les restes a la boca de la jove. Proves de l’ADN L’alt tribunal precisa, en canvi, que la sentència de l’Audiència acceptava la resta de la declaració –el que es refereix a la penetració vaginal no consentida a l’interior del lavabo– i eludia aprofundir en el contrast amb altres proves, entre les quals la biològica de l’ADN. Els magistrats del TSJC afirmen que la sentència condemnatòria fa un "salt argumental" a l’"acotar la creença subjectiva de la declaració de la denunciant" a la penetració vaginal "inconsentida", quan la jove "ha resultat ser una testimoni no fiable", ja que "moltes altres de les seves afirmacions no s’han verificat". Al seu entendre, "de la prova practicada, no es pot concloure que s’hagin superat els estàndards que exigeix la presumpció d’innocència" i recorden que la doctrina constitucional exigeix un "cànon reforçat de motivació" en sentències condemnatòries. El tribunal, en qualsevol cas, explica que l’única hipòtesi rellevant que se sotmet a judici és l’acusatòria i que, per tant, el fet de no donar-la per acreditada no suposa afirmar "que la hipòtesi veritable sigui la que manté la defensa de l’acusat". La Secció d’Apel·lacions diferencia entre credibilitat i fiabilitat: "La sentència d’instància utilitza, en la seva anàlisi, el terme credibilitat com a sinònim de fiabilitat, i no ho és. Credibilitat respon a una creença subjectiva, que no es pot contrastar, associada a qui presta la declaració". La fiabilitat, en canvi, ha de ser objectiva. I argumenta que per determinar la fiabilitat es fa amb la "veracitat, és a dir, la correspondència entre el que el testimoni conté i allò que ha passat, i això només és possible amb elements objectius". En aquest cas, remarca el TSJC, l’Audiència va optar per acollir "una creença subjectiva del que va passar a l’interior del bany limitada únicament al fet que la penetració vaginal va ser inconsentida", partint del relat de la denunciant, justificant aquesta versió amb l’argument "que pot modificar-se el consentiment per mantenir la relació sexual en qualsevol moment i aventurant possibles raons per les quals la denunciant ha pogut faltar a la veritat per explicar els desajustos del relat per raons de necessitat". En aquest sentit, l’alt tribunal és contundent: "Concloem que la declaració que hi va haver una penetració vaginal inconsentida és òrfena de corroboracions perifèriques, i que els elements considerats no l’acrediten, només es troba en la seva declaració" (la de la denunciant). El TSJC relata que l’Audiència "no aclareix per què es pot acceptar per sostenir una condemna un relat no verificable amb prova perifèrica", però amb origen en una testimoni "que ha resultat no fiable a la part del relat que es pot contrastar" (on hi ha imatges de les càmeres de seguretat de la discoteca). És per això, remarca, que "la invocació genèrica que es pot canviar d’opinió no converteix ni canvia l’infiable en fiable, perquè afecta la veracitat del relat i això incumbeix al fet com es reconstrueix el fet provat". Insuficiència probatòria L’alt tribunal, a més, recrimina a l’Audiència no haver "extremat les cauteles per confrontar els continguts que llança l’activitat probatòria" i no haver "contrastat el relat de la denunciant, que havia de ser exposat a més escrutini amb la prova dactiloscòpica" (les empremtes trobades al lavabo) i la biològica, que donen suport a la tesi sostinguda per la defensa, i que són "neutres i científiques". La nova resolució judicial assenyala que "les insuficiències probatòries" condueixen "a la conclusió que no s’ha superat l’estàndard que exigeix la presumpció d’innocència", per la qual cosa s’ha de revocar la sentència condemnatòria i absoldre Alves.

El més llegit