Gairebé 4 de cada 10 professors admeten que estan desmotivats

El professorat viu un desgast alarmant. Un nou estudi del centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE (EsadeEcPol) confirma el difícil moment que passa la docència, entre altres factors, per l’embafament, la complexitat de les aules, l’absència de polítiques específiques, els sous a la baixa i l’alta temporalitat. És la tempesta perfecta perquè el desànim i la desmotivació campin al seu aire en els claustres en un moment en què el Ministeri d’Educació i els sindicats estan negociant per modificar el Grau de Magisteri i el màster per exercir a les aules de secundària. Desmotivació. Hi ha una creixent desafecció i pessimisme en bona part dels professionals de l’ensenyament. L’informe d’EsadeEcPol remarca que el percentatge de docents que admeten viure la seva feina amb indiferència o desmotivació ha passat del 2% el 2007 a l’actual 38%. És a dir, gairebé 4 de cada 10 estan desmotivats amb la seva professió. Els professors que mantenen la il·lusió són el 24% mentre que el 2007 eren el 60%. A més, gairebé un 40% mostren símptomes compatibles amb l’ansietat i la depressió (no significa que estiguin diagnosticats clínicament). Complexitat de les aules. "El desgast de la professió està agreujat pel context de les aules", explica Lucas Gortazar, director de l’àrea d’educació del centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE i autor de l’informe L’estat de la professió docent a Espanya. "La creixent complexitat de l’alumnat és real, amb un important augment de la població d’origen migrant", afegeix l’investigador, que recorda que l’alumnat de primària i ESO ha passat de 4,5 milions el 2009 a 4,85 milions l’any passat. A primària, el percentatge d’alumnat d’origen migrant ha augmentat i el 2023 suposava ja el 32%. Una de les conseqüències és que creix la població que a casa utilitza una llengua diferent de la de l’escola, fet que afegeix reptes pedagògics a professors i alumnes. A més, fa anys que la pobresa infantil està augmentat. Diversos informes internacionals confirmen que el clima d’aprenentatge ha empitjorat significativament, a les aules hi ha massa soroll i es requereix molt temps per començar la classe, plena d’interrupcions. La complexitat de les aules –conclou Gortazar– exigeix un professorat cada vegada més preparat per abordar la dificultat de gestionar una classe. Absència de reforç. El suport individualitzat que requereixen molts alumnes és una de les assignatures pendents del sistema escolar. De fet, ningú sap on és el pla de reforçament en matemàtiques i comprensió lectora que va anunciar el president Sánchez a so de bombo i platerets després de conèixer-se el daltabaix de PISA. L’estudi d’EsadeEcPol revela també que només el 30% dels centres ofereixen classes addicionals de matemàtiques enfront del 65% de mitjana a la UE. A Espanya, el 61% tenen aules per fer deures (a Catalunya és només el 50%), per sota del 77% de l’OCDE. Entre la bateria mesures per millorar la situació, Gortazar inclou el desenvolupament d’un programa anual de suport socioemocional i reforç individualitzat en matemàtiques i lectura de 1.200 milions d’euros a l’any per protegir l’alumnat i el professorat. L’accés al grau. Gortazar no és especialment optimista amb les actuals negociacions entre el Ministeri d’Educació i els sindicats per remodelar la professió docent. L’investigador afirma que aquesta futura reforma hauria de passar per canvis de pes en els estudis universitaris dels futurs mestres. La nota d’accés per als graus d’Educació (per exercir a infantil i primària) es manté entre les més baixes i no és un dels graus que atragui els bons expedients acadèmics. Segons Gortazar, una solució podria passar per augmentar la nota de tall per atraure els millors estudiants, tot i que això suposaria disminuir l’oferta de places, cosa que a priori topa amb l’escassetat de docents a comunitats com Catalunya. Respecte als professors de secundària, l’informe d’EsadeEcPol adverteix que el màster que habilita per exercir la docència és "el canvi més important en la formació inicial dels últims 15 anys", però no ha aconseguit els seus objectius. Són professionals amb competències acadèmiques solvents, però punxen en la seva preparació pedagògica i mostren vocació menys acusada que la dels mestres de primària. "La capacitat per manejar aules complexes i contextos d’aprenentatge de diferents nivells sembla un dels principals reptes dels pròxims anys en l’educació", conclou l’investigador. El MIR, una necessitat. L’informe d’ESADE considera necessari impulsar un MIR educatiu d’almenys un any (idealment, dos). Aquest model, que va néixer en l’època d’Íñigo Méndez de Vigo (PP) com a ministre, no agrada als sindicats i, de fet, no és a sobre de la taula en les negociacions entre el ministeri i les centrals per reformar la professió. El sistema només està establert a Catalunya amb un projecte pilot i voluntari, Sensei. Programa de residència inicial docent, que es va posar en marxa de manera voluntària el curs 2023-2024 amb 250 places i un pressupost d’11 milions d’euros (5,6 per curs). Davant l’absència dels fons europeus que el subvencionaven fins ara, la conselleria d’Esther Niubó està treballant per trobar finançament i mantenir el programa amb un format diferent durant els pròxims tres anys. Incentius. L’informe també aposta per posar en marxa un sistema d’incentius voluntari per promoure el creixement professional. Considera necessari crear rangs o categories a què els docents puguin accedir en funció dels seus mèrits (avaluacions dels seus col·legues, direccions i alumnat) o assumpció de responsabilitats de dificultat afegida com treballar en centres educatius d’entorns complexos.

Gairebé 4 de cada 10 professors admeten que estan desmotivats

Un estudi d’EsadeEcPol avisa que la complexitat de les aules exigeix docents cada vegada més preparats per abordar la dificultat de gestionar una classe. Segons l’anàlisi, un 40% mostren símptomes compatibles amb l’ansietat i la depressió.

El més llegit