Una UE dividida s’inclina per l’energia nuclear

La invasió russa d’Ucraïna que va derivar en una alça sense precedents dels preus del gas i els esforços per descarbonitzar l’economia han fet que creixin les veus dins de la Unió Europea que reclamen la importància de l’energia nuclear, tot i que el bloc està profundament dividit. Segons la mateixa Comissió Europea, un 21,8% de l’electricitat el 2022 es va generar utilitzant energia nuclear. Aquesta és una font important per a 12 països de la Unió. En general, Brussel·les aplica el principi de neutralitat tecnològica en les seves polítiques. Ho fa perquè entén que posar de referència una tecnologia específica corre el risc que aquesta acabi per quedar-se obsoleta. Però a més, són els països els que tenen la competència exclusiva per decidir quin és el mix energètic que volen utilitzar. És a dir, és cada país el que decideix amb quin tipus d’energia es nodreix. On la Comissió juga un paper fonamental és a dissenyar les seves polítiques. En els últims anys ha pres diverses decisions, de vegades contradictòries, que donen una idea de la seva posició. El 2022, la Comissió va proposar incloure l’energia nuclear i el gas en la taxonomia europea. A la pràctica, aquestes regles detallen una llista d’activitats considerades com a "sostenibles" amb l’objectiu de fomentar la inversió. A ulls de Brussel·les, les activitats incloses "ens permetran accelerar el canvi" d’activitats "molt més contaminants" a altres de "climàticament neutrals". La Comissió imposava condicions com que l’ús d’aquestes tecnologies contribuís a la transició cap a la descarbonització i, en el cas de l’energia nuclear, complís estrictes requisits de seguretat. La llavors comissària de Serveis Financers, Mairead McGuiness, va justificar la mesura al·legant que finançar aquestes activitats permetia poder allunyar-se de "fonts d’energia més nocives com el carbó". La mesura va ser molt polèmica però va comptar amb el suport d’una majoria de països. Una Eurocambra profundament dividida per la qüestió no va aconseguir una majoria suficient per tal de frenar la decisió. La descarbonització és un dels reptes més importants no únicament per al sector energètic sinó també per al conjunt de la indústria europea. En aquest sentit, en els últims anys, Brussel·les ha presentat una sèrie de plans amb l’objectiu de fer la producció més neta, que redueixi les emissions i que contribueixi al desenvolupament de tecnologies netes. En gairebé totes les propostes hi havia un component més o menys important de l’energia nuclear. Descarbonitzar la indústria L’any passat la Unió Europea va aprovar la llei de la indústria de zero emissions. L’objectiu del text era atraure inversió i millorar l’accés al mercat de tecnologies netes i fomentar-ne desenvolupament. En la llista de tecnologies de zero emissions, Brussel·les va incloure l’energia nuclear. El mes de febrer passat, l’executiu comunitari va presentar el seu pla eix amb l’objectiu de descarbonitzar la indústria fomentant-ne la competitivitat. També aquí incidia en la importància de fomentar l’ús d’energies "netes" per reduir la factura de l’electricitat de les empreses. Aquesta llei anava acompanyada d’un pla per fer més assequible l’ús de l’energia. En aquest pla, s’inclou l’ús d’energia atòmica. De fet, la comunicació de la comissió obria la porta a facilitar els permisos en aquest àmbit. A més, apuntava a la necessitat de mobilitzar inversions i fons per al sector, i es comprometia a explorar l’ús d’ajudes d’Estat en aquest àmbit. Cosa que implica que Brussel·les considera aquesta font d’energia com a eix del seu procés de descarbonització. Sense anar més lluny, el mes de febrer passat, el departament de Competència que dirigeix l’espanyola Teresa Ribera va donar llum verda a 32.000 milions d’euros en ajudes d’Estat a Bèlgica per poder finançar l’extensió de la vida de dos reactors. L’executiu comunitari s’afanyava a aclarir que és decisió dels països promoure o no l’ús de l’energia nuclear. El conflicte per les sostenibles Malgrat que l’energia nuclear forma part dels plans de Brussel·les en bona part de les seves polítiques, la Comissió no amaga que la seva prioritat és fomentar l’ús d’energies renovables per reduir la dependència de combustibles fòssils. El comissari d’Energia Dan Jorgensen, durant la seva audiència davant l’Eurocambra abans de ser confirmat, es va acollir al principi de neutralitat tecnològica de la Comissió. Jorgensen va reconèixer que la UE necessitava energia nuclear per aconseguir complir els seus objectius climàtics. El danès es va enfrontar, però, a la ira dels 12 països nuclears –Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia, França, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania, Suècia i Hongria– el mes de desembre passat. El seu pla ampliació de l’ús de renovables per al 2024 va ser considerat pels ministres d’energia d’aquests països com a "preocupant". En una declaració comuna, van defensar que "l’energia nuclear i les renovables no s’han d’enfrontar entre si". Des del punt de vista d’aquests països, l’energia nuclear contribueix a reduir la volatilitat, i demanaven que el desenvolupament de les renovables i la nova capacitat nuclear no s’han d’obstaculitzar. El pla de la Comissió per aconseguir arribar als objectius de reducció d’emissions el 2040 està encara pendent. El mix energètic, en qualsevol cas, haurà de ser un dels aspectes clau.

Una UE dividida s’inclina per l’energia nuclear

Creixen les veus al continent europeu que reclamen més protagonisme per a l’energia nuclear. Brussel·les aplica el principi de neutralitat tecnològica i en els últims anys ha adoptat algunes decisions contradictòries respecte a l’energia atòmica.

Dotze països tenen reactors actius, que van produir el 2022 el 22% de l’electricitat a la UE

L’energia atòmica s’ha inclòs entre les tecnologies per descarbonitzar la indústria

El més llegit