El tancament de les nuclears, de nou a debat

Catalunya i el conjunt d’Espanya s’acosten a l’inici del procés de desmantellament de les seves set centrals nuclears encara operatives, previst entre el 2027 i el 2035, com estableix el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). En un context geopolític cada vegada més incert, la necessitat d’enfortir la seguretat del subministrament energètic està intensificant el debat, plantejat pel sector, sobre posposar el tancament nuclear per evitar dependre de fonts externes. L’electrificació del transport, la descarbonització industrial, la climatització i l’auge de la IA exigiran més energia, mentre que les renovables, alerten alguns sectors, encara fan front a limitacions en el desplegament, emmagatzematge i xarxes. A Catalunya, les centrals Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, operades per Endesa i Iberdrola, van representar el 59,1% de l’energia produïda el 2024. El sistema elèctric està integrat a Espanya i Portugal, de manera que aquesta energia es distribueix segons les normes establertes. El pes de les renovables encara no arriba al 20% al territori i, per tant, si no se n’accelera el desplegament, els cicles combinats, que funcionen amb gas natural i emeten CO2, guanyarien protagonisme després del tancament de les nuclears. En aquest context, l’energia nuclear es continua reivindicant com a necessària en aquesta fase de transició, i encara més tenint en compte el nou mapa geopolític global, en el qual no convé dependre energèticament de determinats països. El 2024, Ascó I va produir 6.934 milions de kilowatts hora (kWh) i Ascó II, 7.355 milions més. Vandellòs II en va generar 7.714 milions. El total de la producció eòlica, en canvi, no va arribar als 3.000 milions de kWh. El desmantellament de les tres centrals nuclears que operen a Catalunya començarà l’any 2030 amb Ascó I, seguit d’Ascó II el 2032 i de Vandellòs II el 2035. Les elèctriques i Enresa, l’empresa pública encarregada del desmantellament de les centrals i de la gestió dels residus nuclears, van acordar el 2019 l’actual calendari de tancament progressiu de totes les instal·lacions. Tancaments progressius Aquest acord va permetre allargar la vida útil de les set centrals que operen a Espanya, més enllà dels 40 anys establerts en les respectives llicències d’explotació, després de comprovar el compliment dels nous estàndards de seguretat. El conjunt de les set centrals van generar el 2024 gairebé el 20% de l’electricitat, operant al 83% de capacitat. Considerant la data de clausura, la seva vida útil serà entre 44 i gairebé 47 anys. La primera central a desmantellar-se serà Almaraz I el novembre del 2027, després de 44 anys d’operació. Trillo serà l’última, el novembre del 2035, amb 46 anys i 9 mesos operant. Unes altres centrals que ja han tancat són Vandellòs I (Tarragona), el 1989; Zorita (Guadalajara), el 2006, i Garoña (Burgos), el 2013. El Fòrum Nuclear, que agrupa les empreses del sector, afirma que les anàlisis tècniques i econòmiques indiquen que Espanya necessita allargar més la vida de les centrals nuclears. Ressalta que el sector està preparat per operar-hi a llarg termini, ja que són clau per al sistema elèctric, la reducció d’emissions i la creació d’ocupació. Segons un estudi de PwC, el tancament nuclear augmentaria el preu de l’electricitat un 23% per al sector domèstic i les pimes, i un 35% per a la indústria. Els cicles combinats, que es recolzen en el gas, haurien de suplir la pèrdua de generació, cosa que apujaria les emissions en un 73% i posaria en risc els objectius climàtics i la sobirania energètica. Catalunya seria el territori més afectat. Per al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, "no hi ha garanties" que després del tancament de les tres nuclears catalanes es pugui suplir la producció d’energia amb fonts renovables ni tampoc amb altres fórmules, ja que les alternatives possibles encara no estan ni en construcció ni disposen d’autorització. Foment del Treball considera que el tancament de les centrals catalanes podria generar un "risc de desproveïment energètic" per a la indústria, amb una repercussió sobre 10.500 llocs de treball i un impacte de 900 milions d’euros anuals en el PIB català. Per aquesta raó ha proposat allargar 10 anys la vida útil dels reactors. Tot i això, la patronal nuclear ha indicat que només continuarà operant si el Govern redueix la càrrega fiscal, després d’haver aprovat el 2024 un augment del 30% en la taxa Enresa, que finança el desmantellament de les centrals i la gestió de residus radioactius, cosa que la fa pujar de 7,98 a 10,36 €/MWh. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha reclamat a tots els partits polítics un pacte d’Estat per revisar el calendari de l’apagada nuclear i també la fiscalitat de les elèctriques. El debat polític El Govern català indica que no hi ha hagut cap sol·licitud formal de les energètiques per modificar el calendari. Igual com l’Executiu central, assenyala que manté el seu compromís amb el tancament progressiu i ordenat de les nuclears com es va acordar amb les empreses propietàries per avançar, amb les renovables, cap a "un model energètic més sostenible i menys dependent de fonts que generen residus altament contaminants". El calendari "es basa en criteris de seguretat, sostenibilitat i transició energètica", afirmen fonts de l’Institut Català de l’Energia. Les tres centrals catalanes creen 1.500 llocs de treball directes i 1.500 més d’indirectes. "Donem suport a l’ampliació de la vida de la nuclear", amb la qual "la població conviu de manera harmònica. Ens sentim segurs", assenyala l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví. Una quarta part del pressupost municipal procedeix dels ingressos de la nuclear i remarca que, amb el tancament, els serveis ho acabaran notant. El consistori tramita amb la Generalitat la creació d’un nou polígon (Les Tàpies III) per mirar d’atraure noves empreses, compensar la futura falta d’ingressos i generar ocupació, i al mateix temps intentar potenciar el turisme i l’economia blava. El 2020 la Generalitat va crear el fons de transició nuclear, que es nodreix d’un impost que grava les nuclears, amb l’objectiu de finançar les accions de desenvolupament socioeconòmic en les àrees afectades. El debat sobre la prolongació de la nuclear ha arribat al Congrés i al Parlament de Catalunya. El 12 de febrer, la Cambra baixa va aprovar per set vots una proposició del PP no vinculant que demana allargar la vida de les centrals nuclears. Va ser recolzada per Vox i UPN i va tenir l’abstenció de Junts i ERC. En el debat, els partits d’esquerra van indicar que la nuclear no és una energia neta, mentre que el PNB va incidir en el fet que cap energètica ha sol·licitat continuar "perquè no els deu resultar rendible". Junts va mostrar la seva preocupació per la dependència de l’energia nuclear de Catalunya. En canvi, el 14 de març el Parlament va aprovar una moció dels Comuns que sol·licitava al Govern tancar les nuclears per impulsar i diversificar "l’economia de les zones afectades" i facilitar alternatives a la població d’aquestes zones. Aquest cop, ERC va votar a favor del tancament de les plantes. Prioritat a les renovables El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) manté el calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha afirmat que en l’actual context internacional s’ha de traçar una arquitectura de seguretat energètica, amb interconnexions a través de tot Europa, en la qual "l’energia renovable sigui el pilar per a uns costos més assequibles", amb una "aposta clara per les xarxes, per l’emmagatzematge i per l’eficiència energètica". A Europa, Alemanya va decidir tancar les seves plantes nuclears després del desastre de Fukushima (2011) i va completar el tancament el 2023. França manté una posició del tot oposada i planeja construir sis nous reactors, el primer el 2027. Itàlia també aposta per augmentar la importància de la nuclear. A escala global, l’energia atòmica es concentra en 32 països, amb 420 reactors que produeixen prop del 10% del subministrament elèctric mundial. Tot i això, ara mateix es construeixen més de 60 nous reactors nuclears en països com la Xina, els EUA, l’Índia i Corea del Sud. Segons el Moviment Ibèric Antinuclear, les energètiques veuen com a Espanya "la nuclear ja no és rendible", de manera que les companyies que hi ha al capdavant de la seva gestió "no estan tan interessades a allargar la vida de les centrals com a aconseguir una retallada dels impostos" per la seva activitat. "Estem assistint a una intensa ofensiva del sector per una tecnologia el manteniment de la qual no podrà sobreviure sense suport públic", afirma la portaveu d’aquest moviment, Cristina Rois, en una entrevista.

El tancament de les nuclears, de nou a debat

Les turbulències geopolítiques i la previsió d’una demanda elèctrica creixent reforcen els partidaris de retardar la clausura

El desmantellament de les centrals actives començarà el 2027

La patronal nuclear ha advertit que només seguirà operant si el Govern redueix la càrrega fiscal

El Govern manté el calendari de tancament malgrat l’oposició d’una part del Congrés

El més llegit