França es planteja el "renaixement" nuclear

El febrer del 2022, durant un viatge a Belfort, Emmanuel Macron va anunciar el "renaixement" de l’energia nuclear francesa. Ho feia després d’anys de decreixement, malgrat ser un país líder mundial en producció nuclear, gràcies als seus 56 reactors distribuïts en 18 centrals que generen aproximadament un 70% de l’electricitat consumida al país. L’altre 23% d’energia, prové de les renovables, majoritàriament l’eòlica, i la resta de les energies fòssils, segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Després d’anys donant l’esquena a l’energia nuclear, el país busca reconsiderar la seva postura i renovar la seva estratègia. Durant la presidència de François Hollande, el govern va apostar per reduir la dependència de l’energia atòmica del 75% al 50% per al 2035, davant la pressió dels grups ecologistes per portar a terme una transició cap a les energies renovables. Amb l’arribada de Macron, els primers anys van seguir sota la mateixa filosofia de reduir el pes d’aquesta energia. No obstant això, l’esclat de la guerra d’Ucraïna ha obligat França a canviar de postura apostant per l’energia nuclear. Tot i que França no és un dels països que més depenen de Rússia en l’aspecte del subministrament d’energies fòssils, com el gas, sí que ha patit un impacte indirecte en el seu subministrament després de la guerra d’Ucraïna. L’augment del preu de l’energia, especialment del gas, aparellat a la creixent demanda d’energia elèctrica han obligat el país gal a buscar alternatives per allunyar-se de la dependència russa. Els primers canvis en aquest nou pla energètic han començat a donar fruits. L’any passat, el país va assolir els 361,7 terawatts per hora (TWh), és a dir, un increment del 12,9% en comparació amb el 2023. Aquest augment es va produir gràcies a la incorporació de reactors que fins al moment es trobaven fora de servei per manteniment, i a la posada en marxa de la nova instal·lació Flamanville 3, el mes de desembre passat. Un gir estratègic que també comporta a un nou pla financer, ja que produir energia nuclear requereix una important inversió econòmica. D’aquí que, dilluns passat el president francès convoqués un Consell de Política Nuclear per reflexionar sobre la nova estratègia nuclear per als pròxims anys, abordant especialment, l’aspecte econòmic. Una de les principals preocupacions per a les autoritats franceses són les condicions en les quals es troba el parc nuclear francès. Els reactors, que ja tenen més de quaranta anys, estan envellint i aquí hi ha el dilema: prolongar la seva vida útil o construir-ne de nous. La idea del Govern és poder prolongar la vida d’aquests reactors el màxim temps possible, però això suposa una costosa inversió de modernització de les infraestructures. Segons assenyala EDF, l’empresa encarregada de la gestió de l’energia nuclear al país, això suposaria un finançament de 50.000 milions d’euros durant els pròxims cinc anys. La companyia ja va gastar prop de 5.000 milions d’euros el 2024 només en el manteniment i operació de les seves 18 centrals nuclears al país. Una altra opció és mirar de posar en funcionament reactors de nova generació (EPR i EPR2). El 2022, el president Macron ja va anunciar un pla per construir sis nous reactors i la possibilitat d’uns altres vuit abans del 2050. No obstant això, aquest programa presenta alguns contratemps: el retard de les obres i el seu elevat cost final. Al desembre, França va portar a terme amb èxit la connexió a la xarxa elèctrica del seu nou reactor nuclear de Flamanville, circumstància que va suposar la primera incorporació al parc atòmic gal en 25 anys i el primer amb la tecnologia EPR de segona generació. No obstant això, la seva inauguració va generar una gran controvèrsia a causa del retard de les obres de gairebé 12 anys i el seu cost, que va superar per set el que s’havia calculat el 2006. "Un dels reactors nuclears més potents del món acaba de ser connectat a la xarxa elèctrica. Reindustrialitzar per produir una energia amb poques emissions de carboni, aquesta és l’ecologia a la francesa", va afirmar el president a través de xarxes socials. A la recerca de finançament Els nous reactors EPR2 proposats per Macron haurien de començar a construir-se el 2027 de cara a poder entrar en funcionament el 2038. Tres anys més tard del que estava previst en un inici, un cop més, per les elevades despeses de construcció. El cost del programa inicial es va estimar en 51.700 milions, i avui ja ronda els 67.400 milions. Una xifra que no s’aturarà aquí, segons els experts. La factura podria arribar als 100.000 milions, el doble de l’estimació inicial, i que assumirà en un 50% el Govern francès mitjançant préstecs a la companyia EDF. Uns números que dificulten el pla de rellançament nuclear proposat per Macron, especialment en un moment complicat per a l’economia del país. I és que avui dia França compta amb un dèficit superior al 6% del PIB, el doble del límit establert per Brussel·les, i EDF suma un deute de gairebé 65.000 milions d’euros, segons les últimes dades publicades el 2023. Xifres que obstaculitzen la recerca de finançament per a la construcció de nous reactors, però també per a les infraestructures encarregades de gestionar els rebutjos nuclears.

El més llegit