Per amor... als diners

Feta la llei, feta la trampa. És un dels refranys més certs, però també més miserables que hi ha del comportament humà. Sigui quina sigui la norma que una societat tingui, sempre hi haurà qui busqui la forma de mirar d’esquivar-la, i més encara quan hi pugui haver diners pel mig. Això és el que ha destapat una investigació de la Policia Nacional: l’augment de frau i l’existència de xarxes criminals organitzades en els registres de parelles de fet a Catalunya. Per registrar-se com a tal a Catalunya s’ha de complir una condició de tres que marca la normativa. Aquest marc més lax és una de les raons que els notaris apunten com a causa del gran augment de casos: de 16.000 parelles el 2022 s’ha passat a 25.000 el 2024, i un 339% més, si es miren els últims set anys. La xifra inclou, és clar, les unions legítimes de parelles reals. Registrar-se com a parella de fet és l’opció que escull qui no volen casar-se, però sí que vol una empara legal al seu projecte de vida. De fet, la disminució de matrimonis des del 1990 fins al 2024 no és dramàtica (amb l’excepció del 2020), així que els que s’inscriuen com a parella de fet no ho fan com a segona opció sinó com a primera elecció. Ara bé, gairebé el 70% de les noves parelles de fet són entre ciutadans espanyols i ciutadans extracomunitaris i la xifra és molt superior a Catalunya que a la resta de l’Estat. Allà és on salten les alarmes: casar-se amb algú estranger exigeix més condicions i dona més marge a investigació o comprovació per part de l’administració, mentre que registrar-se com a parella de fet, no. A més, si es compleix amb aquest tràmit, la persona no nacional pot adquirir un permís de residència per a cinc anys i permís de treball. Com deia, "feta la llei, feta la trampa". Si aconseguir la nacionalitat d’algun país europeu ja és motiu de negocis lucratius criminals, poder fer-ho per una via aparentment més fàcil és un regal per als delinqüents. A l’estructura criminal li fan falta altres elements: persones de nacionalitat espanyola disposades a fingir que són parella d’algú que no coneixen i també una normativa i uns actors (notaris, advocats, etc.) que o bé miren cap a una altra banda o bé no pregunten gaire. En el cas dels necessaris nuvis o núvies espanyols, la Policia fa bé d’avisar de les conseqüències legals del frau, però en el cas de notaris i altres professionals relacionats, fa falta més pressió policial i transparència per evitar possibles col·laboracions delictives. Els professionals del sistema judicial i administratiu que demanen canvis en la normativa han de ser escoltats, però també han de negar-se a fer una cosa si sospiten que és frau de llei. Cada unió enganyosa no és només un delicte punible, sinó que és una ofensa i un dany al nostre sistema de drets i obligacions i, principalment, a totes les persones nacionals o estrangeres que sí que estimen la seva parella i volen formalitzar aquesta relació. La trampa no té lloc en la llei.

Per amor... als diners

Tota unió enganyosa danya el sistema de drets

El més llegit