Vivenda i transport desafien la governança de la Gran Barcelona

La reivindicació d’una Gran Barcelona de 5 milions d’habitants, entesa com una realitat social i econòmica que transcendeixi el perímetre de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dels 36 municipis i els 3,3 milions d’habitants, ha redoblat el protagonisme els últims anys. Des que va assumir l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni no ha dubtat a hissar la bandera de la Regió Metropolitana de Barcelona una vegada i una altra. L’havia precedit en la narrativa metropolitana l’exalcaldessa Ada Colau, que per la proposta del nou subjecte polític va arribar a emportar-se la plantada d’importants alcaldes socialistes. I al ball sobre la governança de la Gran Barcelona s’han sumat recentment els agents econòmics, integrats també en el conegut com a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que va ser ideat sota l’alcaldia barcelonina de Pasqual Maragall el 1988 per desenvolupar l’entorn de la capital aprofitant l’impuls olímpic. Mancomunar polítiques EL PERIÓDICO ha consultat una vintena de veus per mirar de posar llum al debat. Es posicionen agents econòmics, sindicats, associacions municipalistes, acadèmics, entitats supramunicipals i, sobretot, els alcaldes dels municipis més poblats de la regió metropolitana que han acceptat participar en el reportatge. Primer va ser el Cercle d’Economia el que explícitament va instar, en un profús informe, a ampliar el perímetre de l’actual AMB per mancomunar polítiques metropolitanes entorn de la vivenda, el transport públic o el desenvolupament econòmic. Només l’AMB genera més de la meitat del producte interior brut (PIB) de tot Catalunya, un 55,7%. Subsidiàriament, el Cercle introduïa l’alternativa de desplegar efectivament la demarcació administrativa de la vegueria de Barcelona, per la qual opten diversos alcaldes. El guant l’han recollit recentment Foment del Treball i Barcelona Global, que representen els interessos empresarials i que tant en un lluït acte com en aquest diari han escenificat la necessitat de "fer caure les muralles administratives i mentals per vertebrar una nova realitat metropolitana que afronti reptes com les infraestructures o l’habitatge perquè, asseguren, "hi ha un creixent consens". En qualsevol cas, el món local concorre a responsabilitzar la Generalitat del lideratge de la governança metropolitana. I el Govern ho assumeix. Però el consens no és tan evident. Ni tan sols en el si intern de les mateixes forces polítiques, de la voluntat de les quals depèn el desbloqueig de la governança metropolitana. Sí que existeix una sensibilitat compartida sobre l’auge de reptes estructurals que exigeixen una resposta supramunicipal, com ara la vivenda o el transport públic, i que els municipis de la segona corona metropolitana pateixen un greuge comparatiu que mereix ser resolt, però perviuen certes diferències sobre com concretar la resposta. La principal discussió passa actualment per com integrar en la governança de la Barcelona metropolitana importants municipis catalans de la segona corona que, sense formar part de l’AMB com a tal, sí que es veuen directament afectats –fins i tot perjudicats, defensen– per les polítiques de la conurbació. És el cas de Sabadell, Terrassa, Mataró o Rubí, que el 2021 es van unir en l’associació Arc Metropolità precisament per influir en les dinàmiques metropolitanes i "deixar de ser el pati del darrere de Barcelona". El sentiment majoritari dels alcaldes és contrari a veure com a solució eficient una nova administració pública supramunicipal que aglutini tots els municipis. Alguns alcaldes sí que orienten el rumb, tot i que de manera genèrica, cap al desenvolupament de la vegueria. I molt pocs alcaldes s’atreveixen a suggerir tímidament l’ampliació territorial i competencial de l’actual AMB, que no deixa de ser una institució jove (la seva llei és del 2010 i es va posar a caminar el 2012). Aquesta última alternativa és, de fet, la que genera més discrepàncies: mentre Collboni –a banda d’alcalde de Barcelona, president de l’AMB– apunta cap aquí, destacats responsables metropolitans, sense anar més lluny el vicepresident executiu –i líder del dia a dia– de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, han expressat públicament i repetidament que "no és el moment". A les divergències internes en el PSC se sumen també simbòlics posicionaments com el de Xavier Trias, primer president de l’ens metropolità, que al deixar la política va fer una il·lustrativa crida a "consolidar l’AMB abans de fer invents". I a aquest mateix corrent s’afegeixen també d’altres responsables de petits municipis metropolitans que tampoc estan per això. Vertebrar el territori "El debat no ha de centrar-se en l’estructura administrativa, sinó en la manera com es pot vertebrar aquest territori per guanyar eficiència, generar oportunitats i redistribuir la riquesa", explica Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat. Es presenta amb aquesta opinió Oriol Estela, coordinador general del PEMB, que tampoc considera que la prioritat sigui pensar en la creació d’una nova institució amb estructura administrativa pròpia. "L’ampliació de l’AMB no és la solució, perquè la realitat metropolitana és dinàmica i canviant; nosaltres advoquem més per treballar acords entre els sectors rellevants", afegeix Estela. El director de l’Institut Metròpoli, Ricard Gomà, tampoc recolza l’ampliació de l’AMB. Sigui com sigui, el responsable del PEMB afirma que la responsabilitat de la nova governança "cau sens dubte del costat de la Generalitat". El Govern assumeix aquest lideratge: "La Generalitat hauria de jugar un paper central en aquest procés", considera el secretari Amor. Alcaldes com Collboni o Martínez critiquen l’absència de política territorial de l’Executiu català els últims anys. Per la seva banda, el món local independentista també avala el protagonisme del Govern: "El debat és quins mecanismes de gestió conjunta trobem entre els governs locals i el Govern de la Generalitat", afirma Budó.

Vivenda i transport desafien la governança de la Gran Barcelona

Diverses veus analitzen per al EL PERIÓDICO la viabilitat de la metròpolis dels 5 milions d’habitants, una realitat social i econòmica que transcendeix el perímetre de l’AMB i amb un protagonisme que s’ha redoblat els últims anys

El més llegit