"A Alemanya guanyo el doble"

Graduada en Publicitat i Relacions Públiques, Marta García, barcelonina de 27 anys, va estar tres anys i mig treballant en una agència de Barcelona. L’horari era descomunal, i el salari, pobre. El 2023 va decidir fer les maletes i complir un somni: viure i treballar fora d’Espanya. A Múnic va trobar ràpidament una feina relacionada amb el màrqueting, amb bon horari i millor sou. Va pensar que l’aventura alemanya seria cosa d’un any, però el temps passa i per ara no es planteja tornar. "¿Per què? ¿Per guanyar 1.300 euros, pagar aquesta mateixa quantitat per un pis a Barcelona i treballar 10 hores al dia? No, gràcies", explica la Marta des de la ciutat alemanya on resideix. Tot i que l’habitatge és car a tot arreu, ella paga un lloguer de 1.000 euros en un pis nou a 15 minuts del centre en transport públic. "Potser torno quan vulgui formar una família, però ara mateix no", afegeix. A la Marta li agrada la vida laboral i personal que té a Alemanya. "Aquí cuiden molt el treballador. Treballo i concilio. Quan acaba la jornada, en punt, te’n vas. Si fas hores extres, es tornen, res de treballar gratis. Moltes empreses et paguen el transport i cursos de formació. Jo en vaig fer un d’alemany, per exemple, tot i que no feia falta per a la feina", afegeix la Marta, que ara està a l’atur i "guanya més del que ho faria contractada en qualsevol empresa a Espanya". No està preocupada. Sap que, ben aviat, trobarà una bona feina. Ella posa rostre i veu a una generació d’universitaris que se’n van d’Espanya buscant una bona feina, amb sous i horaris millors. Un estudi de Ruta 44 –programa de la càtedra d’Emprenedoria i Innovació de l’agència de publicitat BTOB i la Universitat Complutense de Madrid– revela que el 82% volen emigrar, bàsicament a Europa central, per treballar. El percentatge augmenta al 84% a Catalunya. "No em plantejo tornar" Cristina Rodríguez, barcelonina de 27 anys amb un doble grau en el seu currículum (Disseny de producte i Enginyeria de disseny industrial) és una altra migrant. Va desembarcar a Copenhaguen (Dinamarca), on guanya 3.000 euros bruts (cal restar un 37% d’impostos) davant els 1.000 euros que tenia a Barcelona treballant de dissenyadora d’aplicacions. La nòmina li impedia independitzar-se, així que es va buscar la vida a l’estranger. La feina a Copenhaguen, desenvolupament de producte en una marca de mobiliari, està molt més relacionada amb els seus estudis. Va entrar per a unes pràctiques de cinc mesos, que es van convertir en 10 i, després, en un contracte. "Porto un any i mig aquí i ara mateix no em plantejo tornar", adverteix la Cristina, que ha fet una xarxa d’amics tant espanyols com danesos i d’altres nacionalitats. "La cultura danesa afavoreix la conciliació amb la vida personal. Entro a les 8.30 i surto a les 16.30, amb mitja hora per menjar. Vinc a treballar en bici, trigo uns 20 minuts", explica. La Cristina comparteix pis amb una altra noia i el lloguer no és barat (800 euros cada una), però la casa és perfecta, gran, bonica i molt ben ubicada. Albert Escandell ha desembarcat a Múnic. Llicenciat en Periodisme per la UAB, va treballar en una agència de comunicació. Ara, a Alemanya guanya "el doble" en una empresa de simuladors de videojocs on exerceix tasques de màrqueting i comunicació. "L’horari és de vuit hores, i, si fas extres, les cobres. Hi ha molta flexibilitat. La vida és cara en aquesta ciutat i trobo a faltar la meva família, però ara mateix no penso en la tornada. Serà qüestió de temps, quan em plantegi tenir la meva pròpia família", acaba dient.

"A Alemanya guanyo el doble"

La Marta, la Cristina i l’Albert són tres joves barcelonins amb estudis superiors que han emigrat a Europa central, on treballen amb més flexibilitat laboral i reconeixement salarial. "Aquí es cuida molt el treballador", asseguren.

El més llegit