Salvador Macip: "Ja ha nascut la primera persona que prendrà un fàrmac contra l’envelliment"

¿Quines seran les línies d’investigació en la Fundació Pasqual Maragall? Volem treballar en tres nivells. En primer lloc, buscar biomarcadors d’Alzheimer en sang o líquid cefalorraquidi. Ja n’hi ha i això és un gran avenç, però volem tenir-ne més, sobretot quan disposem de tractaments més útils, per veure quins pacients es beneficien d’uns o d’altres, per aplicar la medicació personalitzada. L’Alzheimer no tindrà un tractament universal: segur que uns pacients es beneficiaran més d’una intervenció i d’altres d’una altra, i per a això es necessiten els marcadors. ¿Quins són els altres dos camps de treball? Una altra línia d’investigació serà el desenvolupament de nous fàrmacs i com la hipòtesi és que l’Alzheimer es deu a l’envelliment accelerat, extrem, del cervell. Estudiarem si respon als tractaments antienvelliment. I la tercera pota és veure si podem fer canvis en l’estil de vida que frenin el procés. Aprenent del càncer, que es pot solucionar atacant les cèl·lules canceroses o fent coses al voltant, com tallar els factors de creixement, volem investigar què es pot fer en Alzheimer, a més d’atacar l’acumulació de la proteïna beta amiloide amb un tractament multidisciplinari. ¿Quin àmbit donarà fruit abans? Jo puc estar influenciat perquè és el meu àmbit de treball, però crec veurem més avenços en els senolítics, els fàrmacs que maten les cèl·lules velles, senescents, que s’estan estudiant en un munt de malalties. Ja hi ha hagut resultats d’assajos clínics que demostren la seva seguretat i crec que no trigarem gaire a veure si frenen el deteriorament cognitiu, perquè hi ha una relació bastant clara entre envelliment excessiu del cervell i Alzheimer. Per això crec que hi ha moltes possibilitats que aquests fàrmacs tinguin efecte, no tant per curar l’Alzheimer, però sí per aturar-ne el progrés. De moment Europa ha aprovat l’ús de Lecanemab. ¿Quan arribarà a Espanya? Hi ha bastant enrenou amb aquest tema perquè és el primer fàrmac que sembla que fa alguna cosa [alenteix un 27% el deteriorament cognitiu], però s’ha discutit el seu ús perquè no fa prou. Com que no hi ha cap altre medicament és lògic intentar utilitzar-lo, però no arriba als mínims que s’exigirien a d’altres. Una vegada aprovat per la UE ara és qüestió de burocràcia; esperem que arribi aquest any. ¿Quan podria arribar un canvi impactant que modifiqués el curs de la malaltia? Hem fet el primer pas, fins ara impensable, que és tenir un fàrmac que hi fa alguna cosa. Estem en la pista d’enlairament, però queda bastant per poder alçar el vol. Anirem veient canvis, com millors marcadors, intervencions més primerenques. No obstant, crec que encara estem una mica lluny d’una gran revolució, d’un fàrmac que tingui un efecte important, perquè ara estem veient els resultats d’anys i anys d’investigació. En l’envelliment, ¿quines són les àrees més avançades? Estem començant a veure l’aplicació d’una investigació relativament jove, de principis de segle. Estem molt a prop de veure els primers fàrmacs que millorin patologies com l’Alzheimer, la diabetis, la fibrosi pulmonar i l’obesitat, malalties que s’acceleren molt amb l’envelliment. Però estem lluny del fàrmac que aconsegueixi l’eterna joventut, perquè l’envelliment és potser el fenomen més complex en investigació. El que busquem, més que poder viure 200 anys, és allargar la qualitat de vida, que els últims anys siguin amb plena salut. En la indústria antiaging hi ha qui pronostica que el 2045 s’aconseguirà la immortalitat... Crec que estem molt lluny d’aquesta meta. La immortalitat és teòricament possible. Hi ha animals immortals, amb teixits que no es degeneren, com les meduses i les hidres. I en laboratori hem aconseguit diverses intervencions que allarguen un 30% la vida en mamífers com el ratolí, que són semblants a nosaltres. En humans és una altra història. No m’atreveixo a posar data als primers fàrmacs que podrien frenar l’envelliment. Però la persona que els prengui ja ha nascut, en 70 o 80 anys estarà prenent aquests medicaments que atacaran algun mecanisme biològic de l’envelliment i que s’aplicaran per a una malaltia. D’allà al salt de la immortalitat ho veig difícil. Un concepte mèdic en voga és la inflamació crònica. ¿Quina és la seva relació amb l’envelliment? És un de les dotzenes de factors que sabem que intervenen en l’envelliment, perquè la inflamació crònica fa malbé teixits i contribueix al deteriorament. Però el problema és com l’evitem. Sembla que la conclusió lògica sigui prendre antiinflamatoris, però, quan el cos genera una resposta inflamatòria, si intentes bloquejar-la, el cos la contraresta. No és tan fàcil manipular aquesta mena d’efectes. ¿Cada vegada estem més inflamats, o és un fenomen amb efectes que es descobreixen ara? Sempre s’ha sabut que la inflamació [com a resposta a una ferida o una infecció] té efectes positius; el problema és que hem vist que la inflamació de baixa intensitat, però constant, està relacionada amb l’envelliment, i això és un descobriment relativament nou. I qualsevol cosa relacionada amb l’envelliment genera una reacció del públic, com va passar amb els antioxidants. Però estem parlat d’un procés biològic complex que no té fàcil solució. ¿Quina relació té l’envelliment amb l’estrès? L’estrès té un efecte psicològic important, i si la ment està malament, el cos també, de manera que pot influir en l’envelliment. Quan parles amb supercentenaris t’adones que són gent que no ha tingut una vida estressant: són camperols, pescadors, han viscut a un altre ritme. L’estrès té certa influència, però hi ha no hi ha una relació directa i lineal. ¿Com hi influeix la dieta insana? Sens dubte, aquest sí que és un factor, com l’exercici, que podem utilitzar contra l’envelliment. No ens farà viure 200 anys, però fer exercici i continuar una dieta sana, equilibrada i mediterrània redueix el risc de càncer, de malalties cardiovasculars i ara veiem que també redueix l’envelliment cel·lular, una descoberta relativament nova. Sense ser la panacea ni arribar a creure en dietes màgiques, l’alimentació equilibrada pot reduir els processos d’envelliment i cal conscienciar la població sobre això. Esmenta el càncer. ¿En quins àmbits antiaging s’està avançant més contra els tumors? Treballem un sistema two punch, de doble cop de puny. El primer seria el tractament habitual, la quimioteràpia o radioteràpia, però moltes vegades aquestes teràpies generen un envelliment ràpid del teixit i apareixen més cèl·lules senescents, per això el segon cop de puny seria netejar aquestes cèl·lules perquè no ressorgeixi el tumor. Pots fer un tractament molt bo, però després el càncer rebrota, i es creu que pot ser per l’envelliment després del tractament. El segon cop de puny seria eliminar les cèl·lules velles. Allargarà la vida dels malalts.

El més llegit