"És catastròfic; estem enfadats i esgotats"

Els problemes de mobilitat a Catalunya perjudiquen milers de persones que van a treballar o a estudiar. Els ciutadans de les comarques de Tarragona són uns dels més afectats: es troben a més d’una hora de la capital catalana tant si van amb tren com en vehicle privat, un temps que s’allarga quan sorgeixen incidències. Si el que fallen són els trens de Rodalies, molts dels usuaris busquen alternatives factibles per poder desplaçar-se fins al seu destí, però no sempre és fàcil trobar-les. És el cas de Cesc Guash Munné, de Riudoms (Baix Camp), que s’ha vist obligat a llogar una habitació a Barcelona. Després de deu mesos adaptant-se com va poder al servei entre Tarragona i la capital catalana, passant més de 14 hores seguides fora de casa, van arribar les obres al túnel de Roda de Berà i es va convertir en un impossible, una odissea", assegura. "Per culpa dels trens i els retards no podia veure la meva família ni els meus amics al poble. Em vaig plantejar totes les alternatives, però al final vaig haver de llogar a Barcelona", explica. Els preus "són molt alts", però prefereix pagar més i tenir salut mental". D’un que ha hagut de traslladar-se temporalment a un que ha deixat la seva feina a Barcelona. Òscar Rovira, de Cambrils (Baix Camp), va renunciar al seu lloc de treball per les hores que dedicava a anar i tornar amb tren. La inversió del seu temps a Rodalies era "massa gran" i per sort té una altra feina a temps parcial i ha pogut prendre aquesta dràstica decisió, tot i que ha hagut de passar-se al vehicle privat. "Sempre he apostat pel transport públic, però així és impossible. Tinc por de quedar-me tirat en algun lloc", assegura Rovira. Per ell, com per molts d’altres, el que era l’últim recurs s’ha convertit en l’única alternativa, ja que un vehicle que es pot aprofitar per compartir amb altres usuaris: "Així almenys amortitzem la gasolina per pujar Barcelona". Des de Valls, Nil Magrinyà també ha optat pel cotxe, quan abans sempre utilitzava el tren. "L’alta velocitat m’obliga a anar amb cotxe fins a l’estació de Camp de Tarragona, on algun dia me’l trobaré cremat, i al final trigo el mateix", assegura. Vist l’èxit d’aquestes dues últimes setmanes de servei, diu, és una bona decisió: "Això és catastròfic; estem enfadats i esgotats amb Renfe, amb Adif i amb la Generalitat. Cada vegada que han pres una decisió, l’han cagat més". Ara que amb el vehicle privat es veu obligat a utilitzar l’autopista, Magrinyà reflexiona també sobre els talls continus que viu aquesta important via de comunicacions: "Els ciutadans som uns hipòcrites perquè no volem les mercaderies per la via ferroviària, però també ens molesten els camions de la carretera. Tot això hauria d’anar amb tren, però està clar que la infraestructura no està preparada", lamenta. Conseqüències psicològiques I entre tants usuaris descontents, ¿qui continua utilitzant el tren? Algú queda, com Jordi Liébanas, fidel al ferrocarril "des de fa més de 20 anys". "Jo ja m’ho prenc amb molta tranquil·litat perquè sabia el que passaria, però de vegades és molt estressant quan falta informació i no saps quan podràs tornar a casa", afirma. Ell, que viu a Reus i utilitza el tren cada dia per anar a Barcelona, assegura que ho pot fer perquè té una feina que permet compaginar-s’ho i perquè els seus fills "ja són grans i tenen paciència". Ell, com tots, espera amb interès els resultats de l’estudi que ha anunciat la URV sobre les conseqüències psicològiques dels problemes en la xarxa ferroviària.

El més llegit