L’article 19 de la Constitució diu que els espanyols «tenen dret a escollir lliurement la seva residència i a circular pel territori nacional». Així com l’article 47 parla del dret a un «habitatge digne», en el cas de la mobilitat, la Carta Magna no es guarneix gaire de qualificatius. Que es desplacin amb llibertat, ja veurem com. Imaginem-nos que algú de Sant Vicenç de Calders vol pujar Barcelona. La cosa és entre Rodalies i l’autopista AP-7. O dit d’una altra manera: molt sovint li toca triar entre tenir un espant o morir. Les dues infraestructures passen el moment més delicat de la història moderna. Per raons diferents que tenen en comú alguns elements: nous hàbits ciutadans, un moment pròsper de l’economia i una Administració que potser no va saber calibrar l’abast de les seves decisions i que tampoc va estar a l’altura en el terreny inversor. Més enllà de les causes, el cas és que, en els últims sis mesos, els ciutadans de Catalunya han hagut de fer front a 1.334 incidències a Rodalies i a l’AP-7. Gairebé vuit cada dia.