Un terç dels alumnes catalans amb altes capacitats pateix assetjament escolar

Un de cada tres alumnes catalans amb altes capacitats pateix assetjament, majoritàriament a l’hora del pati, i més del 40% es troba en tractament psicològic. Així ho reflecteix un estudi en què han participat més de 300 persones i que ha portat a terme l’Associació Promotora de la Fundació de Nenes i Nens amb Altes Capacitats (Fanjac), de la qual formen part unes 1.800 famílies. A Catalunya hi ha detectats un 0,27% d’alumnes amb altes capacitats, davant el 0,6% d’Espanya. En algunes comunitats existeixen crivellats per detectar nens potencialment amb altes capacitats, però no així a Catalunya, on l’infradiagnòstic és encara més elevat que el de la mitjana espanyola. "Els experts afirmen que existeix entre un 10% i un 15% d’alumnes amb altes capacitats. Catalunya està molt per darrere en la detecció perquè no s’inverteix en la formació de professors, ni en equips d’assessorament i orientació psicopedagògic, els anomenats EAP. Tot queda en mans de les mateixes famílies", explica Sílvia González, presidenta de Fanjac Barcelona. L’entitat estima que, malgrat l’avenç dels últims anys, encara hi ha un 90% de persones infradiagnosticades. Avui se celebra el Dia Mundial de les Altes Capacitats. Segons Fanjac, a Catalunya hi ha uns 3.814 alumnes amb altes capacitats, dels quals un terç són noies, i dos terços, nois. Els especialistes sospiten que aquesta diferència entre sexes es deu que en elles l’infradiagnòstic és encara més gran. "És més difícil detectar-les perquè socialment es camuflen. Intenten tenir un perfil més baix per integrar-se i que no les assenyalin", assenyala González. Passa el mateix, per exemple, amb el trastorn de l’espectre autista (TEA): el 70% de les dones es mantenen sense diagnosticar, entre altres coses perquè saben camuflar-se millor. Els nens i nenes amb altes capacitats, per les seves pròpies característiques, se senten rebutjats pels seus iguals ja que tenen un alt nivell cognitiu. El seu cervell funciona de manera més ràpida que l’habitual i són capaços de donar resposta i aportar solucions innovadores als problemes que se’ls plantegen. Quan aquesta situació no té un acompanyament i persisteix en el temps, pot derivar en una "problemàtica de salut mental", adverteix Fanjac. Així, més del 40% dels alumnes estan actualment en tractament psicològic i gairebé el 50% afirma que ho ha estat en algun moment al llarg dels seus estudis. En ocasions, els especialistes s’han trobat també nens amb altes capacitats "diagnosticats erròniament". Per exemple, amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Informes privats En el 90% dels casos, qui fa l’avaluació dels nens i nenes amb altes capacitats és un centre privat, "cosa que reflecteix que les escoles i els EAP no fan la seva feina", apunta la presidenta de Fanjac Barcelona. El 6% dels diagnòstics els realitza l’EAP del Departament d’Educació. I el 4%, els centres públics. "No obstant, l’11% dels informes privats no són acceptats pels EAP", critica González. A Catalunya, als alumnes detectats amb altes capacitats, "en el millor dels casos", se’ls fa un "pla individualitzat". "És fonamental que el sistema prengui consciència de la importància que té per a aquests alumnes sentir-se integrats al grup i que, per tant, ofereixi formació als docents i inspectors per ajudar-los a detectar-los", afegeix González. La majoria de les vegades, són les famílies les que demanen una avaluació professional. Només en el 4% dels casos són sol·licitades per representants dels EAP o els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Formació dels docents Per a Fanjac, només el 21% dels docents catalans tenen prou coneixements sobre les característiques i condicions d’aquesta diversitat. Majoritàriament, "no saben com actuar ni tampoc com ajudar els alumnes". "Cap de les universitats catalanes que formen els nostres professors del futur tracten el tema de les altes capacitats. En el millor dels casos, és un petit apartat dins d’una assignatura que acostuma a ser optativa", qüestiona González. Segons l’estudi de Fanjac, l’hora del pati és el moment en què es produeixen més casos d’assetjament, i supera les hores del menjador i de la classe. A més, malgrat que la majoria de les escoles on estudien disposen de protocols contra l’assetjament escolar, en una proporció considerable no s’activen. "Per a ells l’escola és una tortura. Alguns acaben desenvolupant problemes psicològics, o mal de panxa, de cap… Estats d’ansietat provocats per estar tantes hores a classe", diu la presidenta de Fanjac. Tot i que no existeix un "perfil homogeni" de l’alumne amb altes capacitats, sí que hi ha uns "trets" que són comuns. "Són nens amb una curiositat diferent per molts temes. Una creativitat inusual que surt de l’estàndard, una gran capacitat per observar, un gran nivell de lògica i una gran capacitat de memòria", apunta Mónica Cortés, psicòloga especialitzada en altes capacitats. Segons Cortés, els alumnes amb altes capacitats tenen "moltes ganes d’aprendre i aprenen molt ràpid", i moltes vegades ho fan "de manera diferent". "Normalment tenen interessos d’edats que no els toquen i els agraden molt els reptes: són autoexigents i perfeccionistes", afegeix aquesta experta. Àmbit emocional Els psicòlegs prefereixen parlar d’"identificació" de les altes capacitats en comptes de "diagnòstic" perquè "no és cap patologia". "Aquests nens s’identifiquen mitjançant proves psicomètriques. També avaluem la creativitat, la personalitat, la part emocional… I fem entrevistes amb els pares i l’escola", continua explicant Cortés. En l’àmbit emocional, "hi ha pocs estudis al respecte", reconeix aquesta psicòloga, però sí que es veu "més intensitat en les seves demandes, autoexigència i perfeccionisme", que de vegades els juga "una mala passada". No necessàriament, precisa, han de tenir "dificultats" en les relacions socials.

Un terç dels alumnes catalans amb altes capacitats pateix assetjament escolar

El 40% d’aquest tipus d’alumnat rep tractament psicològic, segons un estudi. L’infradiagnòstic a Catalunya és superior a la mitjana espanyola perquè, segons les famílies, "no s’inverteix en la formació de professors".

A elles és més difícil detectar-les: intenten tenir un perfil més baix per integrar-se

«Tenen interessos que no els toquen i els agraden els reptes», diu una experta

El més llegit