Les lliçons no apreses en la crisi sanitària de la covid-19

Sosté David Sainz, guionista i director de cine, autor de la sèrie apocalíptica Fin (Prime Video), escrita abans de la pandèmia però que ja colava situacions que després van passar amb la covid, que la frase encunyada "en sortirem millors va ser la gran mentida que se’ns va explicar: clarament la societat va anar a pitjor". Es compleixen cinc anys de l’inici del confinament després d’aparèixer el virus letal a Wuhan (Xina) que, segons l’OMS, va provocar més de 777 milions de contagis i la mort de més de set milions de persones i, certament, lluny de ser en un món millor, sembla més aviat el contrari. Crisis econòmiques, guerres globals, una societat polaritzada, més escèptica... Ja ho va advertir el papa Francesc a l’Assemblea General de l’ONU el 25 de setembre del 2020, quan ja havia decaigut l’estat d’emergència i s’esperaven les primeres vacunes: "D’una crisi no se’n surt igual: o en sortim millors o en sortim pitjors. Per això, en aquesta conjuntura crítica el nostre deure és repensar el futur de la nostra casa comuna i projecte comú". Com a mirall en el qual reflectir-se hi havia la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, recolzada en amplis consensos socials que van facilitar el creixement econòmic i, posteriorment, l’arribada de l’Estat de benestar. Malestar emocional "N’hem sortit més forts" va ser l’eslògan escollit pel Govern el maig del 2020, quan ja havia acabat el pitjor del confinament, per agrair als espanyols la seva responsabilitat i esforç per vèncer la covid, però avui no sembla que quedi ni rastre d’allò. "Les pandèmies sempre han vingut seguides de processos nacionals i internacionals molt complicats. Desgraciadament, el missatge d’en sortirem millors no s’ha complert. Pel que fa al terreny psicològic molts paràmetres i dades demostren que hi ha un malestar emocional significatiu i permanent en la societat, a la qual cosa cal afegir les crisis econòmiques i els moviments geopolítics que han acabat en processos bèl·lics, a més d’una polarització política que genera una societat més polaritzada, una cosa que tampoc és bona per a la salut mental", explica Roger Muñoz, psicòleg i professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. "Jo crec que en vam sortir; sense més, uns d’una manera i altres d’una altra. Uns en van sortir més resilients, van aprendre habilitats de tot això, però d’altres en van sortir més vulnerables, amb estrès posttraumàtic; tot depèn de com van viure la pandèmia", diu Arantxa Santos, psicòloga clínica. "A alguns l’aturada vital els va servir per connectar amb els bons propòsits, però quan vam sortir de casa es van quedar en una expectativa que no mantindríem", afegeix. Per la sociòloga Cristina Monje, no obstant, encara no queda clar com en vam sortir, perquè "estem en plena catarsi del que va ser allò". "No s’ha fet una avaluació de polítiques públiques ni rendició de comptes, i això seria important que es fes", afirma. I afegeix que encara no s’ha investigat bé a nivell educatiu com va afectar les noves generacions. Hi ha hagut "una davallada" a la universitat en els nanos que estudiaven segon de batxillerat el 2020 i el 2021. Segons Muñoz, la pandèmia va ajudar a "treure de l’armari" el problema de la salut mental al nostre país, cosa que és indubtablement positiva. "Vam aprendre que som més conscients de la fragilitat emocional; realment la societat durant la pandèmia va experimentar el que els nostres pacients experimenten en consultes, trastorns emocionals i de l’ànim", assenyala Muñoz, que estima que tot i així les solucions "no van entrar a les portes del servei sanitari públic com es demanava". "S’estan fent coses", afirma, "però molt tímidament. Espanya té una prevalença d’ansietat i depressió molt més gran que la mitjana europea perquè no hi ha recursos sanitaris per a la salut mental". "La pandèmia no va afectar igual a tothom", aprecia l’expert. El grup de la infància i l’adolescència, junt amb el de les persones grans, que "va patir un cost enorme per la falta de contacte amb els altres i per la pèrdua d’activitat física", va ser dels més afectats. Moltes persones grans van començar a prendre antidepressius. Així ho corrobora un estudi publicat el 2024 a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, que apunta que el consum d’antidepressius ha augmentat un 400% a Catalunya els últims deu anys. Les emocions i els joves "Hi ha hagut un encès debat a nivell social sobre la importància de la salut mental", ratifica com a efecte positiu de la covid Santos, que destaca tot seguit que estan passant coses que "eren impensables" fa uns anys, com que "la gent jove parli molt de les seves emocions" i que "fins les mateixes empreses tinguin programes de benestar emocional". Tot i que admet que la sanitat pública té recursos limitats, creu que "s’estan aconseguint avanços. El 14 de febrer, per exemple, es va publicar el primer pla nacional per a la prevenció del suïcidi, una cosa que es demanava des de fa anys". En aquest sentit, explica, l’aturada obligatòria també va ajudar la població a adonar-se que "autocuidar-se era una cosa important; certes persones s’han regulat per buscar aquest benestar emocional"; així, molta gent que "va començar a practicar esport en la pandèmia ho continua fent". Una altra característica que va néixer a partir de la pandèmia, afegeix Monje, va ser donar importància al medi ambient i la natura: "Es va començar a pensar molt més en això". Sobre la taula avui també hi hala polarització política, "que genera malestar emocional, i el malestar emocional genera polarització política", aprecia Muñoz. "Els partits que necessiten aquesta polarització política atien aquest malestar emocional, que la gent pensi amb les tripes i no amb el cap, una cosa que també fan els mitjans de comunicació, anar a aquestes tripes per cridar l’atenció", afirma Muñoz, esmentant d’exemple la vertiginositat de les xarxes socials. Sempre que hi ha hagut pandèmies en la història de la humanitat "han vingut guerres i conflictes, moviments geopolítics per la lluita de recursos, ja que l’ésser humà pateix un sotrac i cert trauma", raona Muñoz sobre la guerra d’Ucraïna o Gaza, o la batalla d’aranzels desencadenada pel president dels EUA, Donald Trump. Santos destaca que la "irritabilitat i crispació" es pot percebre a qualsevol "lloc d’atenció al públic. La gent cada cop té menys paciència, saltem a la mínima", diu la psicòloga, que ho relaciona amb l’"estrès emocional i la por de quan el virus estava en ple apogeu, i temíem estar en públic, en una cua o aglomeració, i això perdura". "Des de la pandèmia vivim en una postura més egocèntrica, centrats a aconseguir el que volem", afegeix Santos, que creu que la crispació té a veure amb el fet que "estem més desconnectats entre nosaltres a nivell emocional perquè estem més centrats en nosaltres mateixos i no en qui tenim davant. És una reacció per evitar el dolor, l’ansietat i l’estrès". Una altra característica que detecta Santos és que se’ns obliden les coses molt ràpid. Hi ha gent que pensa que ha passat molt temps de la pandèmia i d’altres que ho tenen més present. S’ha aguditzat el viure en pilot automàtic, que hi ets de cos present, però la teva ment és en un altre lloc". Aquesta "evasió" va néixer en la pandèmia.

Les lliçons no apreses en la crisi sanitària de la covid-19

Psicòlegs i sociòlegs analitzen els passos endavant i enrere que va fer la societat espanyola durant la pandèmia

En contra de la idea prèvia, no "en vam sortir millors", sinó més polaritzats i tocats emocionalment

El més llegit