Jesús Palomar: "No sé com estaré en una hora. Ningú m’ho sap dir"

¿Què recorda de la pandèmia? Un mes abans de declarar-se, jo ja portava mascareta perquè tenia una broncopneumònia greu. Em van confinar un mes abans de la quarantena. No hi havia tests, però ja tenia febres altes. Després els metges van dir que era un cas de covid de manual. ¿Quins símptomes més recorda? Debilitat física, cansament, problemes respiratoris... Patia esgotament mental, el cap no em funcionava. Estava fent classe i em repetia, perdia el fil, em quedava en blanc. M’havia d’asseure pel cansament, em costava parlar. Primer em vaig sorprendre; després, al veure que es repetia, em vaig preocupar. Vaig anar al metge i em van dir que potser estava estressat. Em van donar medicació per a l’estrès, però anava a pitjor. ¿Com va viure el confinament? Em costava ajudar els meus fills a fer els deures, tot i que el més gran tenia 5 anys. Era incapaç de seguir una pel·lícula, perdia el fil. Llegia un llibre i no l’entenia. Estava fent la tesi doctoral i no l’entenia. Al llegir, tenia mal de cap i marejos. Anava al supermercat, tornava i no havia comprat gairebé res. No recordava què faltava. Em vaig contagiar per segona vegada i anava sumant símptomes. Era un inútil, assegut tot el dia al sofà. Fins i tot tenia dificultats per parlar. ¿Va tornar a la feina? Quan vaig pensar que estava millor, vaig tornar a treballar i el desastre va tornar. Em van degradar laboralment. No entenia res. Tot m’aclaparava. Al recollir els fills de l’escola, un dia em faltava la nena. Vaig patir desubicacions, anava a llençar les escombraries i no sabia tornar a casa. ¿Quins tractaments ha rebut? Els metges no saben què tinc. Per la meva col·lecció de símptomes, m’etiqueten com a covid persistent, i això em deriva a especialistes de Can Ruti. Vaig perdre el 70% de massa muscular, no podia caminar, mentalment era com si fos una planta. Em van enviar a rehabilitació a l’Institut Guttmann durant tres mesos. Vaig tornar a parlar, però m’havia d’esforçar molt. Vaig acabar la tesi doctoral, a la qual només li faltaven 20 pàgines. I la vaig poder defensar. Va ser un esgotament brutal. I al cap d’una setmana vaig recaure i em van donar la baixa un altre cop. D’això fa any i mig. Continuo de baixa. ¿Quina medicació pren? Em tracten símptomes solts: pastilles per a la memòria, antidepressius per a l’ansietat, medicació per poder dormir... Visito neuròlegs, psiquiatres, metges de capçalera, els de Can Ruti... Però les proves, els TAC, no em detecten res. ¿Com diria que ha evolucionat la seva malaltia? Tinc problemes cognitius. A part de les al·lucinacions, tinc... Esperi, que ho tinc apuntat... Alienació mental. Pateixo episodis dues o tres vegades per setmana, però no els recordo. Després, el meu cap, durant hores, no serveix per a res. ¿Té por? Cada dia crec que serà l’últim que podré tenir aquesta capacitat. Tot això genera angoixa, ansietat, por. No sé com estaré en una hora. Ningú m’ho sap dir. Ahir el neuròleg em va dir: ‘No sé què he de fer amb tu’. ¿Té depressió? És clar, com no l’hauria de tenir. Fa quatre anys que estic amb incertesa. És el meu dia a dia.

Jesús Palomar: "No sé com estaré en una hora. Ningú m’ho sap dir"

Professor de Ciències Polítiques de 46 anys, s’ha sotmès a innombrables tractaments per la covid persistent.

El més llegit