Un estudi vincula la demència amb els microplàstics al cervell

Fa unes setmanes, la publicació d’un estudi a la revista Nature Medicine va fer saltar les alarmes sobre l’acumulació de microplàstics al cos humà i, sobretot, al cervell. Segons aquest treball, en alguns casos s’ha trobat l’equivalent a «una cullerada» d’aquests residus incrustats en la matèria grisa de diversos pacients. Especialment, en aquells amb diagnòstic de demència. Després de l’enrenou causat per aquest treball, un panel d’experts ha publicat una nova anàlisi sobre la qüestió i reclama l’aplicació d’«estratègies pràctiques» per minimitzar l’exposició humana a aquest fenomen. «Canviar l’aigua embotellada per aigua d’aixeta podria reduir l’exposició a microplàstics en gairebé un 90%», afirma el treball publicat a la revista Brain medicine. L’anàlisi, liderada per la Universitat d’Ottawa, recopila i analitza els resultats de diversos estudis relacionats amb l’acumulació de microplàstics al cos humà. Segons apunten diferents treballs publicats recentment, la troballa d’aquests residus microscòpics en òrgans vitals com el fetge, els ronyons o els pulmons ha augmentat exponencialment en l’última dècada. El cas que més preocupa és el del cervell. Primer, perquè és l’òrgan on més residus d’aquest tipus s’han trobat, amb concentracions fins a 30 vegades més altes que en altres sistemes vitals. I segon, perquè s’ha observat que els pacients amb malalties neurodegeneratives tenen entre 3 i 5 vegades més microplàstics al cap que les persones sanes. I això, afirmen els experts, podria suggerir un possible vincle entre aquest fenomen i el risc de desenvolupar demència. Només visibles en microscopi Els estudis han trobat al cervell humà rastres tant de microplàstics, és a dir, de fragments mil·limètrics, com de nanoplàstics, de mida encara més reduïda i tan sols visibles a través de microscopi. La principal preocupació, afirma Nicholas Fabiano, investigador del Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Ottawa i autor principal de l’anàlisi, són «les partícules de plàstic menors de 200 nanòmetres, compostes predominantment de polietilè». Segons aquest especialista, aquests residus microscòpics aconsegueixen «travessar la barrera hematoencefàlica» per «dipositar-se tant en les parets cerebrovasculars com en les cèl·lules immunitàries». Són alguns els estudis que suggereixen que aquesta dinàmica podria estar relacionada amb el desenvolupament de malalties neurològiques i de quadres de demència senil tot i que, per ara, encara és una hipòtesi. Els experts d’aquesta anàlisi reclamen un compromís científic més gran per investigar sobre aquest tema però també demanen a la ciutadania aplicar «mesures de precaució en el seu dia a dia» per minimitzar l’exposició a aquest fenomen que, com suggereixen alguns treballs, podria ser potencialment perillós per a la salut. «Canviar l’aigua embotellada per aigua d’aixeta podria reduir la ingesta de microplàstics de 90.000 a 4.000 partícules a l’any. Aquest senzill gest per si sol podria reduir l’exposició a aquests residus en gairebé un 90%», afirma Brandon Luu, resident de Medicina Interna a la Universitat de Toronto i coautor de l’anàlisi, que també recomana prescindir de les bosses de te de plàstic o evitar en la mesura possible emmagatzemar els aliments en recipients plàstics. Experts consultats per EL PERIÓDICO per a un especial sobre microplàstics d’aquest diari també van recomanar reduir l’exposició directa a productes com la purpurina sintètica o els gels exfoliants amb partícules plàstiques, apostar per aliments el menys processats i envasats possibles, utilitzar tàpers de vidre o acer inoxidable, evitar l’exposició directa dels envasos plàstics a la calor, no reutilitzar ampolles d’un sol ús, prestar atenció a l’estat del parament de cuina per evitar que la seva degradació desprengui fragments de residus, i optar per peces de roba amb menys fibres sintètiques. Són cada vegada més les veus que reclamen, en general, reduir el consum de tota mena de productes plàstics. Vies d’eliminació L’anàlisi publicada per Brain medicine també reclama investigar «possibles vies d’eliminació» dels microplàstics del cos humà. Alguns treballs suggereixen que «la sudoració» derivada de l’exercici físic o d’activitats com la sauna «podrien contribuir a eliminar certs compostos derivats del plàstic del cos». Tot i que, matisen, encara no està clara l’efectivitat d’aquesta tècnica. «Necessitem prioritzar aquest tipus d’investigacions per entendre l’impacte d’aquest fenomen a curt i llarg termini», afirmen els autors d’aquest treball. En aquesta mateixa línia, diversos experts interpel·lats pel Science Media Centre Espanya reclamen «ampliar aquests estudis» per «obtenir dades més fiables».

Un estudi vincula la demència amb els microplàstics al cervell

Un panel d’experts reclama impulsar més anàlisis sobre aquesta qüestió alhora que demanen que s’apliquin «mesures de precaució» per minimitzar l’exposició a aquests residus com utilitzar tàpers de vidre o d’acer inoxidable.

El més llegit