Toni Pelegrín: "L’Administració sovint fa els ulls grossos davant una infracció ambiental"

¿L’Administració actua bé respecte al medi ambient? Crec que a Catalunya l’Administració hauria de ser més exigent davant les activitats que fan malbé el medi natural. Hem observat una certa relaxació pel que fa a les infraccions ambientals. Posi un exemple. Ditecsa, la companyia que va abocar substàncies tòxiques sobre el riu Besòs. L’empresa havia sigut sancionada diverses vegades per barrejar residus i al final, l’explosió es va produir precisament per aquest còctel químic. En casos com aquest es podria ser més estricte. Vostè ha hagut d’investigar funcionaris i càrrecs públics. El Codi Penal considera delicte informar favorablement sobre llicències ambientals o urbanístiques contràries a la normativa si es fa de forma voluntària. Quan veiem que una empresa emet massa o provoca abocats, de vegades hem de perseguir un funcionari. ¿Diria que és habitual aquesta tolerància? Sí, sovint detectem infraccions en les quals es va fer els ulls grossos o en les quals el funcionari va decidir permetre que allò quedés impune sense obrir expedient. ¿És difícil investigar aquest tipus de casos? El complicat és demostrar la intencionalitat. El jutge o el tribunal ha d’entrar al cap de les autoritats investigades i concloure que quan van informar o no van perseguir el cas ho van fer amb coneixement de causa. El problema és que el jutge ha de saber d’aquestes matèries. ¿No sempre és així? Els jutges no acostumen a estar formats en matèria ambiental i això els dificulta poder arribar a una conclusió. ¿La justícia espanyola no està preparada per discernir sobre delictes ambientals? Ho dic amb tot el respecte, perquè hi ha jutges que es preparen els casos amb molt interès, però no sempre. De vegades, el punt de vista del fiscal expert en un tema específic xoca amb la posició d’un jutge que potser sent a parlar de cert tema per primera vegada. ¿Seria bo que hi hagués tribunals especialitzats? Seria molt convenient. ¿Què milloraria? Alguns assumptes ambientals es resoldrien d’una forma més àgil i justa. Però em penso que serà difícil veure-ho. ¿Costa poder aconseguir una condemna a causa d’una infracció ambiental? No té per què. Però necessites mostres químiques, oculars i informes detallats que acreditin danys o risc de danys a l’aire, el terra, la fauna, la flora, l’aigua o la salut humana. ¿Què passa quan no es pot demostrar que hi ha delicte? Si la irregularitat és evident però no hi ha elements per acusar algú, demanem a l’empresa o l’Administració competent que ens informi sobre què es fa al respecte. Una espècie d’advertència. Exacte. A la Zona Franca, per exemple, hi ha terres contaminats per cromita des de fa anys. Potser no trobem un responsable, però sí promovem que l’Agència de Residus de Catalunya i els propietaris es posin les piles. ¿Han actuat de forma similar en altres ocasions? Sí. Sobretot sobre contaminacions difuses de l’aire o les aigües subterrànies. A Osona, hem investigat a granges concretes per abocar purins, però, en altres casos, també hem instat que es resolgui el problema. Fa poc el Mar Menor va aconseguir ser considerada persona jurídica. ¿Ha canviat molt la jurisprudència ambiental? Sense cap dubte. Hi ha una directiva europea del 2008 que va introduir el delicte contra el medi ambient en tots els codis penals comunitaris perquè es considerava que hi havia un fracàs a l’hora de perseguir irregularitats ambientals. Espanya el va incloure el 2015 i ara disposem d’una normativa àmplia i clara. Ha investigat la contaminació a Barcelona, els xocs d’aus contra vidres, les electrocucions d’avifauna en les línies elèctriques d’Endesa o la degradació del delta del Llobregat. ¿De quina investigació està més orgullós? No escolliria un cas en concret. El més important és haver consolidat aquesta secció de la fiscalia i haver aconseguit tenir un cert reconeixement social. ¿Creu que hem millorat en els últims 20 anys a l’hora de respectar l’entorn natural? Jo diria que hi ha més consciència. Sí que és veritat que algunes espècies han decaigut i que en certs aspectes hem empitjorat, però pensa com baixaven el Llobregat i el Besòs fa 40 anys. Miro de ser optimista, però hi ha risc que les coses canviïn. ¿A què es refereix? Hi ha més sensibilitat i més interès, sí. Però, compte, perquè creix el negacionisme i cada vegada hi ha més sectors que veuen la protecció del medi ambient com una càrrega i un problema a superar. ¿Què més el preocupa? La gestió dels residus, una assignatura pendent. El tractament, el transport, la incineració, el dipòsit en abocadors... Tot això genera beneficis econòmics per a empreses i no sempre es fa de forma adequada. L’Administració ha de ser més curosa. En els delictes ambientals, tot i que es persegueixin, moltes vegades el mal ja està fet. És veritat. Per aquesta raó obliguem a prendre mesures per revertir la situació i restaurar la natura. Però en ocasions és difícil. Per exemple, quan cal recuperar aigües subterrànies en mal estat. De vegades les sentències no es compleixen. Cert, succeeix amb els abocaments de l’empresa minera Iberpotash, per la lentitud del jutjat. ¿Els delictes urbanístics són més complexos? No sempre, però requereixen precisió perquè en cada lloc la normativa canvia. És important que els consistoris siguin exigents.

El més llegit