Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"

Els resultats electorals de dilluns passat a Alemanya, on l’extrema dreta es va convertir en la segona força, reflecteixen l’auge de les opcions ideològiques xenòfobes a tot Europa. Ho van evidenciar també els resultats de les eleccions al Parlament Europeu, on la ultradreta ja controla el 25% de l’Eurocambra. ¿Com es combat aquest discurs? ¿Què estan fent malament les forces progressistes? ¿Hi ha lloc per a l’optimisme? Aquestes són algunes de les qüestions que va abordar aquest dijous en un afterwork d’EL PERIÓDICO Lina Gálvez (Sevilla, 1969), europarlamentària socialista que presideix la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, catedràtica d’Història i Institucions Econòmiques del Departament d’Economia de la Universitat Pablo de Olavide i especialista en la desigualtat econòmica que afecta les dones, en un acte previ al 8M, Dia Internacional de les Dones Treballadores. A la seu de la Comissió Europea a Barcelona, i en conversa amb el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, Gálvez va abordar la falta de regulació de les xarxes socials, sobretot després de la victòria de Donald Trump. "M’he entrevistat amb Google, amb Meta, i estaven fent coses per limitar el biaix del seu algoritme, però, de sobte, el seu compromís amb la igualtat i la diversitat ha desaparegut", va apuntar, i va lamentar que el model de negoci d’aquestes empreses es basi en aquest sistema. "Hem de buscar alternatives; per exemple, crear una xarxa pública. Que es respecti l’opinió, però sense toxicitat, sense agressivitat, amb unes regles de joc democràtiques de respecte", va exposar. "Penso que és l’única solució, que hi hagi xarxes públiques amb control democràtic", va assenyalar, abans de defensar també la independència dels mitjans tradicionals i la necessitat que la gent s’informi a través seu. La xerrada, que va omplir tota la sala d’actes, va començar amb un balanç de la tasca de la comissió que presideix Gálvez. "La legislatura anterior va ser la millor que hi ha hagut en termes d’igualtat", va recordar. I va anomenar els avenços aconseguits: la primera norma europea contra la violència de gènere, la de transparència salarial, la directiva contra el tràfic de dones, les normes per ampliar la presència femenina en els consells d’administració, la legislació sobre les cures i les iniciatives legals en favor dels drets reproductius de les dones. "L’ideal seria continuar amb força, però, si soc sincera, crec que en aquesta legislatura haurem de garantir que aquestes lleis tan noves s’implementen", va recalcar. El problema, va admetre, és que una part de l’Europarlament ja no està per la feina. "Tenim tres grups d’ultradreta i som menys dones que en l’anterior legislatura", va resumir, molt preocupada pel creixement dels partits ultra, que han passat del 20% al 25% d’escons, i pel canvi de tendència social. "En els anys 80, 90 i 2000, el masclisme estava a la defensiva, als homes els feia vergonya mostrar-se. Ara han passat a l’ofensiva de manera descarada i oberta". ¿Com ens pot afectar? "Hi ha un retrocés en el compromís polític i social de la igualtat de gènere brutal. Ells consideren que el que s’havia aprovat abans ja no compta", va analitzar. "Volen fomentar la natalitat de les dones europees, ens volen de tornada a casa per compensar la seva agenda econòmica austericida de retallades en la despesa pública. Nosaltres parlem del dret al treball, ells del dret de quedar-se a casa. És una proposta de regressió que es carrega la democràcia", va afegir. Sandvitx de Putin i Trump Va posar d’exemple les polítiques de Milei i Trump, però també de Moreno Bonilla en la Junta d’Andalusia i de Viktor Orbán, el president d’Hongria. "No els interessa la igualtat", va concloure Gálvez. Segons Gálvez, aquest fenomen contra la igualtat fa 30 anys que s’està ordint. "S’han adonat que el feminisme és el moviment més democràtic dels segles XX i XXI i desitgen posar fi a la democràcia". I va assenyalar que grans sagues empresarials, aristòcrates europeus, oligarques russos i americans han ajudat econòmicament aquesta causa. I en aquest punt la socialista va voler fer autocrítica: "Nosaltres al principi els vam menysprear i ara ens porten molt avantatge. Han canviat les regles del joc. I en les xarxes socials, amb uns algoritmes que premien la discussió macarra, el nostre discurs costa". Va fer així mateix una altra autocrítica sobre la divisió del feminisme. "Que les discussions teòriques siguin un camp de batalla ens ha anat malament", va reconèixer. Gálvez creu que la recepta per frenar l’ascens de la ultradreta la tenen les forces democràtiques i va insistir que l’aposta de la legislatura és aplicar polítiques d’igualtat en tot l’àmbit digital, especialment en la intel·ligència artificial. Va acabar amb un missatge optimista: "Reaccionem quan estem al caire del precipici, quan veiem els Estats Units votant amb Rússia a l’ONU. Hem sentit discursos que estan traspassant límits inimaginables. O reaccionem o Putin i Trump ens convertiran en el pernil York del seu sandvitx".

Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"

La presidenta de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu insta a passar a l’ofensiva des de la democràcia per combatre els discursos ultra.

El més llegit