Nacho Gago, professor de secundària: «Tinc alumnes que pensen que el masclisme no existeix»

Nacho Gago (Salamanca, 1979) va estudiar Enginyeria Química, però poc temps després de treballar en un laboratori es va adonar que la seva veritable vocació era la docència. Professor de secundària en una escola concertada de Valladolid, Gago està més que acostumat a bregar amb adolescents, amb totes les coses bones i les dolentes que té aquesta etapa crucial de la vida. Coneix tan bé els nanos que acaba de publicar un llibre dirigit a les famílies, ‘Cómo convivir con un hijo adolescente’ (Espasa), en què utilitza casos reals per disseccionar moltes preocupacions de mares i pares, des del perill de les xarxes socials fins a la sobreprotecció, l’homosexualitat o el coqueteig amb les drogues. Abans que res, ja que vostè treballa a Valladolid, una qüestió purament educativa. Castella i Lleó treu les millors notes a PISA i altres informes internacionals. ¿Quin és el secret? És un tema molt complex. No vull treure mèrit a la resta de comunitats, però crec que aquí funciona molt bé la cohesió entre docents, una cosa clau perquè el més important d’un centre escolar és el claustre. També pot ser que el nostre nivell d’exigència escolar sigui una miqueta més gran que en altres autonomies. Coneix tan bé els adolescents que convida pares i mares a estar molt atents al que els passa als seus fills. ¿Com, si no surten de la seva habitació? La cultura del diàleg es fomenta des de petits. Cal passar temps jugant i realitzant diferents activitats. En aquells moments surten moltes coses que poden semblar una tonteria però que ens donen pistes. Podem notar que el nen ha canviat o que està patint un problema. Ens hi hem d’acostar des de l’empatia i el respecte, i sempre deixant-los parlar. Sé que els pares tenen una tasca fonamental, renyar quan els seus fills fan una cosa malament. Però hi ha moments en què els nens no necessiten que els renyin sinó que els escoltin. «Hi ha moments en què els nens no necessiten que els renyin sinó que els escoltin» Afirma que, malgrat ser al 2025, l’homosexualitat continua sent un tabú en l’adolescència. En alguns casos, sortir de l’armari per a un adolescent és un acte heroic i un suïcidi social. Si un noi té un amic gai el pot deixar de banda per temor que l’encasellin. Hi té molt a veure la societat en què vivim, en la qual encara no s’acaben d’acceptar certes coses que haurien de ser normals i naturals. Continua sent un tabú i no s’atreveixen a explicar-ho fins que són una mica més grans. Tenen por que els diguin ‘maricon’. Malgrat tots els avanços del feminisme, el negacionisme ha explotat als instituts i els nois són ara més masclistes. Fins i tot les noies, que et diuen que ni el masclisme ni el sostre de vidre existeixen. Segons la seva opinió, són tonteries. Recordo que fa temps vam proposar una xerrada sobre masclisme i un grup nombrós d’alumnes ens van dir que no volien aquestes xerrades, que elles no veien masclisme per enlloc. Em va cridar bastant l’atenció per com d’equivocades estan. Òbviament, els influeix el que senten a casa seva. Algun estudiant li ha retret portar les ungles pintades de negre o lluir una arracada llarga? Les ungles gairebé mai les porto pintades, però els alumnes s’ho prenen molt normal. El problema ve de les famílies, que no entenen que la teva manera de vestir és cosa teva i no té res a veure amb el tipus d’educació que imparteixes. Fa temps em van arribar queixes per portar una samarreta reivindicativa de l’Orgull gai, una cosa que vaig fer per recolzar un alumne que ho estava passant malament. També recordo com algunes famílies es van queixar perquè portem els de 3r d’ESO a veure pel·lícules de la Seminci (festival de cine de Valladolid). Ens van retreure que eren pel·lícules en què, per exemple, un nen pegava al seu pare o hi havia una relació homosexual. «Hi ha famílies que no entenen que la teva manera de vestir és cosa teva i no té res a veure amb el tipus d’educació que imparteixes» La pressió social fa que els nanos facin de tot per encaixar en el grup, des de beure alcohol fins a cometre petits furts o no anar a l’institut. Quan cal demanar ajuda professional? Quan el tema et desbordi, quan siguis incapaç de parlar-ne amb el teu fill perquè no et sents còmode o no saps com fer-ho. El problema és que molts adults consideren que el psicòleg és per als bojos. Afirma que mai és massa aviat per parlar de drogues amb els teus fills. Hi ha moltes maneres d’abordar aquests temes des de la infància, amb llibres adaptats a la seva edat. És important que normalitzem qualsevol tipus de tema. També sé que és molt fàcil la teoria, eh. La pràctica és una altra cosa. L’habitació dels adolescents s’assembla al seu cervell: un caos. ¿Per què són capaços de viure entre el desordre més absolut? Perquè tenen altres prioritats vitals i això els treu molt temps. I, bàsicament, perquè saben que algú recollirà el seu dormitori tard o d’hora. ¿Per què s’han de fer el llit si la seva mare ja ho fa? Ells estiren el xiclet fins que, en alguns casos, es trenca. És fonamental que diguem: fins aquí hem arribat. Però conec molts pares que diuen que no poden veure la casa tan desordenada i que per això ho arreglen ells. No els estan fent cap favor. Alerta sobre l’oniomania, les compres compulsives. I posa com a exemple el cas de la mare i la nena emocionadíssimes amb la primera bossa de luxeper a la menor. Els pares, en aquest cas, la mare, és la responsable de l’addicció a les compres de la nena. Des del meu punt de vista, els valors no són gaire presents en aquesta família. Als Estats Units, les festes que se celebren pels 16 anys venen acompanyades d’operacions estètiques. Són nens molt petits que encara han de créixer i evolucionar físicament. Quina opinió li mereix que un nen de 10 anys tingui un canal de YouTube sobre Fornite? Que és massa jove per a aquest videojoc. Una cosa que pot passar és que normalitzi la violència. Puc entendre que tingui un canal de YouTube més endavant, a una altra edat i amb altres continguts. Ser ‘youtuber’ implica molta feina, no és pujar quatre vídeos. Si es volen dedicar a això, que es formin, que estudiïn una enginyeria informàtica o alguna cosa relacionada amb el disseny. Els quatre o cinc ‘youtubers’ que guanyen molts diners no només estan asseguts a la butaca. És gent que ha tingut sort i que s’ho ha treballat moltíssim.

Nacho Gago, professor de secundària: «Tinc alumnes que pensen que el masclisme no existeix»

Docent en una escola de Valladolid i autor de ‘Cómo convivir con un hijo adolescente’, reconeix que per a alguns nanos homosexuals sortir de l’armari és un «suïcidi social»

El més llegit