Catalunya augmentarà els estudis d’FP a 7.583 places el curs que ve

"Estem en el quilòmetre zero de la negociació". Amb aquesta frase, Francisco García, responsable d’Educació de CCOO, va avisar de la molta feina que queda per fer perquè la reforma de la professió docent –un mandat de la llei educativa– sigui una realitat. "En queda molta, sí. Però, com a mínim, ja som a la carretera", va afegir, una mica més optimista, Ramón Guadalajara, del sindicat de professors Anpe. Tant l’un com l’altre, juntament amb representants de la UGT, la CSIF i altres centrals, formen part de la negociació empresa pel Ministeri d’Educació i FP per a la transformació de la carrera docent no universitària, un col·lectiu que s’enfila a 810.863 professionals, un gremi que durant l’última dècada ha experimentat un creixement de gairebé l’11%. Formació universitària Ahir es va fer la segona reunió entre el subsecretari d’Educació, Santiago Roura, i les centrals, i ja es va entreveure algun progrés, encara que tímid, en la futura remodelació de la formació universitària dels docents. Els canvis arribaran tant al grau per fer de professor de primària com al màster per exercir a les aules de secundària. El que està en repòs (de fet, ni tan sols es va esmentar) és la possibilitat d’un MIR educatiu, una idea que ve de l’època d’Íñigo Méndez de Vigo (PP) com a ministre. És un model que no agrada a la comunitat docent i que ara per ara només està establert a Catalunya amb un projecte pilot i voluntari. Aprovada el desembre del 2020, l’actual llei educativa (Lomloe) inclou un mandat per fer front a la reforma de la professió docent. El 14 de gener, el ministeri va convocar la taula de negociació del personal docent no universitari; és a dir, una reunió amb els sindicats d’ensenyament. L’ordre del dia incloïa la "proposta oberta" per constituir els grups de treball. La segona reunió estava prevista per a començament de febrer, però finalment es va celebrar ahir. La tercera serà al març. Al·legant prudència, el departament que dirigeix Pilar Alegría s’estima més no parlar públicament sobre com avancen les converses. En aquesta trobada es va acordar (amb l’únic vot contrari de la CSIF) que les comunitats autònomes siguin presents en els grups de treball. Marta Herráiz, responsable d’Educació Pública de la UGT, va recordar que els grups "no són taules de negociació" i que les comunitats hi seran tan sols per mirar d’aportar idees perquè el pacte s’establirà entre dues bandes: centrals i ministeri. La formació inicial dels professors serà estudiada en el primer grup de treball, titulat Marc de competències professionals. El divorci entre el que s’ensenya a les facultats d’Educació i la realitat amb què es troben una vegada estan impartint classe va portar el Govern el 2023 a fer els primers passos per a una reforma que, en teoria, hauria d’estar a punt el 2026. El nou pla per a mestres d’infantil i primària i professors de secundària haurà de ser consensuat no només amb els sindicats, Educació i les facultats, sinó també amb el Ministeri de Ciència i Universitats. Temari memorístic Els sistemes selectius i l’ingrés en la funció docent (les oposicions per exercir en l’escola pública, amb un temari excessivament llarg i memorístic, segons els sindicats) acapararan una altra taula de treball, de la mateixa manera que la formació permanent. Abans de la segona reunió, les centrals consideraven que les converses amb Educació anaven a un pas molt lent i deixaven clar que hi ha tres aspectes de la reforma que s’han de pactar de seguida. Les tres peticions inajornables per als treballadors són la reducció dels horaris lectius, la rebaixa de les ràtios i la inclusió de tots els mestres d’infantil i primària en el grup A1 en comptes del nivell en què són ara, l’A2. En la primera reunió, aquests aspectes no estaven previstos. Però ahir el ministeri va optar per crear un quart grup de treball en el qual hi ha incloses, precisament, les reivindicacions urgents de les centrals. Catalunya incrementarà els estudis d’FP a 7.583 places el curs que ve i canviarà el procés de preinscripció per fer-lo online –fins ara era un viacrucis de visitar centres– i que quedi tancat el 31 de juliol, dia en què tots els alumnes haurien de saber el centre i els estudis que cursaran al setembre. D’aquests canvis en van informar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, en un acte a l’institut Esteve Terradas de Cornellà amb el qual van voler escenificar l’aposta d’aquest Govern per la formació professional. "L’FP és una formació troncal", va reiterar Illa. L’any passat, més de 5.450 joves continuaven sense tenir plaça dues setmanes després d’haver començat el curs. Cinc-cents nous docents L’increment en l’oferta, que la consellera va qualificar d’"històric", representarà la creació de 305 grups i la contractació de gairebé 500 nous docents (490), cosa que resultarà bastant complicada en algunes famílies professionals que ja tenen dificultats per completar les plantilles amb l’oferta actual. Per famílies professionals, la branca en què es crearan més places és la sanitària –amb 1.193 de noves–, seguida de l’administració i gestió (637) i d’activitats físiques i esportives (543). Entre les més de 7.500 places, mil són de grau bàsic –a les quals pots accedir sense el títol de l’ESO–. Es tracta d’una mesura contra l’abandonament escolar primerenc. I, d’aquestes, 500 són en centres concertats i de segona oportunitat. Segons els càlculs del departament, el nombre de sol·licituds de preinscripció per al curs 25-26 es preveu que serà d’uns 102.300 alumnes (54.200 de grau mitjà i 48.100 de grau superior). El Govern també va anunciar l’increment de personal d’orientació educativa –una altra de les grans assignatures pendents– en 86 persones (millorar l’orientació és clau no només per mirar d’encaixar oferta i demanda a les necessitats del teixit productiu, sinó per mirar de reduir les altes xifres d’abandonament escolar primerenc, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà). Pel que fa als canvis en el procés de matriculació, el Govern ha dedicat la feina a fer-ho més senzill, "potenciant el llenguatge pla". El canvi no és menor, després que aquest curs gairebé la meitat dels 31.000 alumnes que es van quedar sense plaça a l’agost o no complien els requisits d’accés o no van emplenar bé o a temps els qüestionaris de preinscripció (en aquesta mateixa línia han creat un "simulador de matriculació" perquè els joves practiquin). El Govern també va comunicar la contractació de 20 nous administratius per agilitzar el procés de preinscripció, caòtic el curs passat. Un tràmit, a més, que s’avançarà dos mesos, tot i que seguiran les tres tandes d’assignació de places introduïdes el curs passat. Així, l’oferta inicial es farà pública el 22 de maig. La publicació de l’oferta definitiva i la llista de la primera tanda d’assignacions es durà a terme el 10 juliol (continuarà funcionant per nota, com es va començar a fer el curs passat, en la mateixa línia que l’accés a la universitat). La matrícula online –una altra de les novetats que agilitzarà el procés (alliberarà els centres de l’actual infern burocràtic)– de la primera tanda serà de l’11 al 23 de juliol. Igual que aquest curs, només es podran matricular en la primera tanda els alumnes que hagin aconseguit la seva primera petició. En aquest sentit, una de les novetats és que durà a terme una campanya de comunicació sobre la importància de preinscriure’s en diversos estudis, ja que el curs passat un dels problemes que hi va haver va ser que el 30% dels alumnes només van fer una petició, de manera que, si no accedien a la seva opció, quedaven per al final del procés encara que tinguessin una bona nota. També s’enviarà SMS als alumnes per recordar-los les dates clau perquè que ningú es quedi fora per una qüestió administrativa ("demà comença la preinscripció"; "avui comença la preinscripció", "avui s’acaba la preinscripció"...). La llista de la segona tanda es publicarà el 18 de juliol, i les matrícules, també per internet, es faran entre el 21 i el 22 del mateix mes. La tercera i última tanda de matriculacions es farà entre el 30 i el 31 de juliol. Responsabilitat Fonts del departament van fer una crida a la responsabilitat dels alumnes per agilitzar el procés. En aquest sentit, han introduït la possibilitat de la renúncia voluntària a fi d’evitar que hi hagi places en els cicles formatius de grau superior bloquejades per alumnes que finalment hagin decidit estudiar un grau universitari.

Catalunya augmentarà els estudis d’FP a 7.583 places el curs que ve

El Govern pretén evitar el caos de l’exercici passat amb una preinscripció ‘online’ i una matriculació que s’acabarà el 31 de juliol, dia en què tots els alumnes ja hauran de saber el centre i les matèries que cursaran al setembre.

El més llegit