Globalització del padró

Una immigració més formada redueix a 12.000 euros a l’any la bretxa salarial

La diferència de sou entre dones foranes i autòctones és inferior a la dels homes, 5.000 euros anuals, a causa de la bretxa de gènere preexistent

La població afectada per la pobresa és dues i fins i tot tres vegades més elevada entre la població immigrant

El 26% dels asiàtics i el 40% dels americans tenen títol universitari o de cicles formatius

Examen de selectividad en la Facultad de Derecho de la Universitat de Barcelona

Examen de selectividad en la Facultad de Derecho de la Universitat de Barcelona / JORDI OTIX

La població empadronada a Barcelona que ha nascut a l’estranger té cada vegada més nivell educatiu. Les causes són diverses, des de l’arribada de més llicenciats de països en desenvolupament fins al fenomen expat europeu, passant pels criats aquí amb estudis superiors postmigració. És una tendència global a les grans ciutats de mig món, on els rostres de la immigració són cada cop més diversos. I també els poders adquisitius, amb nouvinguts que pertanyen a diferents estrats econòmics. Aquest còctel de factors ha alleujat una mica la gran bretxa salarial entre autòctons i forans, tot i que la diferència encara és de cinc xifres.