Corria el maig de 1980 i al Parlament se celebrava el debat d’investidura en el qual Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat per primera vegada. En el seu discurs, va fer diverses referències a la immigració, entesa com una oportunitat per enfortir Catalunya. Per Pujol, la identitat catalana no havia d’estar determinada només per l’origen, sinó per la voluntat de participar en la vida i els costums del país. Lluny de ser una postura aïllada, el cas és que el president va emfatitzar al llarg de la seva carrera política –especialment, entre els anys 80 i 90– la necessitat d’una catalanitat inclusiva, no exclusiva. Mítica és la seva sentència: "És català tot aquell que treballa i viu a Catalunya".