La mala alimentació i l’obesitat causen més tumors que el tabac

Quan un fumador encén un cigarret, més d’una vegada deu haver pensat que aquest mal hàbit el pot acabar portant a la tomba. En canvi, però, a qui menja sovint pizzes precuinades, salsitxes o brioixeria empaquetada no li deu haver passat pel cap que li poden passar factura, més enllà d’engreixar-se una mica. L’evidència científica, però, indica que la dieta insana i l’obesitat provoquen més casos de càncer que no pas el tabac. En concret, es calcula que entre un 30% i un 35% dels tumors estan causats per mals hàbits alimentaris i entre un 10% i un 20%, per l’obesitat. Per tant, els dos factors de risc estan associats a entre un 40% i un 55% dels càncers, mentre que el tabac causa un percentatge inferior, entre un 25% i un 30%, segons assenyala una investigació internacional. El motiu d’això, explica Luis Cabañas, nutricionista expert en oncologia, és l’exposició més gran a la mala alimentació que al tabac. "Mengem mil vegades a l’any i, per molt que fumem, sempre menjarem més. És una de les raons per les quals hi ha més càncers associats al menjar insà", diu. També hi ha més persones amb uns nivells més alts de greix corporal que no pas fumadors. A Espanya, més de la meitat de la població pateix d’excés de pes (el 55,8%: un 37% de sobrepès i un 17% d’obesitat). El percentatge de fumadors que consumeixen diàriament ha caigut fins a un 25%. Tot i això, puntualitza Cabañas, els càncers provocats per tabac, especialment el de pulmó, en termes generals són més mortífers que els que estan associats a una mala alimentació. De tipus de càncer no n’hi ha un i prou, sinó que són de moltes classes. En concret, una dieta pobra en fruites i verdures i rica en menjar precuinat, ultraprocessat, alt consum de carn vermella i begudes ensucrades pot contribuir a desenvolupar alguns tipus de tumors. Així, l’obesitat i la inflamació crònica que provoca s’associa amb 13 tipus de càncer, entre els quals destaquen els de mama, endometri, còlon, renal, pròstata, vesícula biliar i pàncrees. La supervivència a molts d’aquests tumors, però, és més alta que no pas a la de pulmó, que és el càncer més mortífer (seguit del de tumor al còlon). Dieta i obesitat són factors de risc diferents perquè no totes les persones que mengen malament desenvolupen obesitat o sobrepès i perquè, de vegades, provoquen tumors diferents. Per exemple, l’excés de pes pot causar mieloma múltiple, però la mala alimentació no s’associa a aquest tipus de càncer de la medul·la òssia. L’alcohol provoca entre un 4% i un 6% dels tumors, sobretot el de tracte aerodigestiu superior, però també el de fetge, pàncrees o mama, de manera que és un factor de risc bastant important i que, de nou, molt sovint l’imaginari col·lectiu no associa al càncer. Segons precisa Sonia Pernas, però, cap de la unitat de mama de l’Institut Català d’Oncologia i membre de la junta directiva del grup d’investigació SOLTI, el càncer té un origen "multifactorial" i no es pot associar a "una única causa". "Qui fuma o fa una dieta incorrecta té més possibilitats de tenir-ne un", apunta, però no hi ha una única causa-efecte. Els especialistes consultats consideren que les administracions haurien de fer més campanyes per conscienciar la població. "La gent sap que la dieta que protegeix més davant les malalties és la mediterrània, però es podria incidir més en les campanyes i en les consultes", indica Pernas. "Si s’invertís més en hàbits saludables des de la infància, tindríem adults més sans i menys despesa en sanitat", apunta al seu torn Laura García-Estévez, coordinadora del grup d’obesitat, metabolisme i càncer de la Societat d’Oncologia SEOM. García-Estévez afirma "rotundament" que el sistema sanitari "no incideix prou" a fer que s’eviti el sedentarisme i es mengi adequadament. El nutricionista Cabañas insisteix a dir que el sistema és "excel·lent" en la resposta a les malalties agudes, però "ha de millorar en la prevenció i l’atenció a les malalties cròniques i en les accions que milloren la qualitat de vida". Segons el seu parer, "la següent revolució en l’oncologia estarà relacionada amb la nutrició": "Curar el càncer, ara mateix, és impossible, de manera que cal centrar els esforços a evitar-lo, ja que dos de cada tres càncers que hi ha són prevenibles". El problema, afegeix Cabañas, és que només Catalunya i Galícia tenen nutricionistes als centres de salut. Als hospitals no és una figura gaire comuna. "I és una llàstima, perquè a les consultes d’oncologia no tenim temps per explicar al pacient les últimes novetats que hi ha sobre dieta i nutrició i tampoc som experts en la matèria", afegeix García-Estévez. Exercici i dieta Davant d’això, les pautes més freqüents per als pacients oncològics és que facin exercici i segueixin una dieta mediterrània, tenint en compte que no hi ha "cap aliment prohibit però tampoc cap miracle que els ajudi a frenar el càncer". De fet, es difonen moltes notícies falses entorn de "dietes anticàncer". "L’alimentació té un paper rellevant en la prevenció, però cap aliment ni dieta el poden curar. Això només ho poden aconseguir les teràpies i els fàrmacs. Però això no implica que l’alimentació del pacient amb càncer no sigui rellevant, ja que s’han d’abordar les deficiències nutricionals que acompanyen la malaltia i també minimitzar els efectes adversos dels tractaments. Un cop més, el paper dels dietistes i els nutricionistes a l’hora de fer el seguiment dels afectats és fonamental", apunta Juanjo Cáceres, coautor de Dieta y cáncer: qué puede y qué no puede hacer tu alimentación.

La mala alimentació i l’obesitat causen més tumors que el tabac

Una mala dieta i l’excés de pes estan associats a entre un 40% i un 55% dels càncers, mentre que el tabac causa entre un 25% i un 30% dels casos. Els especialistes reclamen més campanyes per conscienciar la població.

El més llegit