Pablo Bustinduy: "Volem generar condicions perquè la gent gran pugui viure a casa"

Si hagués de destacar tres aspectes de la llei de dependència i discapacitat, ¿quins serien? Els nous drets subjectius, és a dir, exigibles, com el dret a la teleassistència, al qual volem que tothom tingui accés, i a l’accessibilitat universal, per facilitar, per exemple, les obres d’ascensors o rampes a les comunitats de veïns. En segon lloc, les noves prestacions i serveis. Específicament, l’ampliació de l’ajuda a domicili, que ara servirà per fer la compra o anar al metge. I, en tercer lloc, l’agilitació de procediments, amb passarel·les automàtiques. ¿L’eliminació del període de suspensió de dos anys en les prestacions econòmiques que va introduir el PP permetrà percebre l’ajuda des que s’inicia la sol·licitud, també amb efectes retroactius? La reforma elimina aquell període de carència de dos anys, restitueix els drets d’aquelles persones que encara estaven afectades i garanteix que no es pugui tornar a aplicar. El dret a la prestació econòmica es generarà des de la data de la resolució de reconeixement de la prestació o, si s’escau, des del transcurs del termini de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud, si no hi ha resolució. La llei ha rebut dures crítiques. Entitats del sector assenyalen que, com que no conté finançament, els nous drets i serveis quedaran en paper mullat. ¿Què n’opina? En primer lloc, jo no he sentit crítiques sobre el contingut d’aquesta reforma, sobre l’ampliació de drets o la millora administrativa que implica. Sí que he sentit un plantejament recurrent sobre la necessitat de finançament del sistema de la dependència, i la meva obligació és dir que hi ha pocs precedents d’un esforç com el que s’està fent des del 2020, amb un augment del 150% del finançament. L’any passat, fins i tot amb pressupostos prorrogats, la despesa de l’Estat va augmentar en 215 milions d’euros i vam transferir mil milions de fons europeus al canvi del model de cures. I el camí de creixement el mantindrem. La dependència necessita finançament, però també una millora del model. Nosaltres estem fent les dues coses alhora. ¿No quedarà en paper mullat? Estem millorant el sistema i projectant-lo cap al pròxim segle perquè tinguem un sistema de cures amb dignitat. Canviant el model de macroresidències pel de cures a casa, multiplicant els suports, reduint la burocràcia i eliminant les retallades. I dir que com que hi ha llistes d’espera i cal millorar el finançament que vam heretar de les retallades del Partit Popular no s’ha de millorar el sistema, seria com dir que com que hi ha problemes als centres de salut no s’ha d’invertir en investigació del càncer. Cal fer-ho tot i ho estem fent. La llista d’espera s’ha reduït un 40% en els últims anys. ¿Augmentarà el finançament el 2025 si no hi ha pressupostos? El finançament de la dependència el 2024, amb pressupostos prorrogats, va arribar a un màxim històric. Tot i així, jo treballo sense parar perquè hi hagi pressupostos i perquè el sistema de la dependència, la protecció social de les famílies, la conciliació, la retribució dels permisos parentals o la pobresa infantil siguin prioritats i comptin amb més recursos. D’això van els pressupostos, i jo confio i estic convençut que n’hi haurà. Un dels nous drets que crida més l’atenció és que el dependent o discapacitat pugui decidir on viure. Una aspiració que queda molt bé sobre el paper, però, ¿com s’aconseguirà? Canviant el model i fent que les preferències i les necessitats dels usuaris siguin prioritàries. En un sistema fins ara residencial, molt centrat en la gestió de grans institucions, els criteris que el regeixen són la gestió de l’edifici, el personal, la plantilla i els proveïdors. Volem que el centre de gravetat passi a l’atenció personalitzada i a generar les condicions per aconseguir el que vol el 90% de la gent: continuar vivint a casa seva, al seu poble o a la seva ciutat tant de temps que pugui. Un sistema públic que posi els desitjos dels usuaris al centre. Els tràmits per sol·licitar les ajudes són complicats, i moltes vegades els han de fer persones grans sense ajuda perquè els serveis socials i d’atenció estan desbordats, cosa que en retarda l’accés. ¿Se solucionarà? La llei té vocació de simplificació administrativa perquè els procediments són farragosos, lents i impliquen dificultats enormes per als usuaris. Hem inclòs coses com el reconeixement automàtic d’un grau de discapacitat del 33% per a les persones en situació de dependència, cosa que elimina la necessitat de fer un segon procediment. I també hem inclòs l’agilitació de les actualitzacions dels programes individuals d’atenció, per exemple. I vies d’urgència, per poder atendre aquelles necessitats sobrevingudes de manera prioritària. Una situació molt complicada i sobrevinguda són les caigudes greus, que deixen persones immobilitzades de la nit al dia i fills desesperats perquè s’han de cuidar de sobte dels seus pares. ¿S’inclouran aquestes situacions en la via d’urgència? El procediment d’urgència hauria de tenir prou flexibilitat per poder adaptar-se a situacions que siguin d’especial vulnerabilitat, i també és important el desenvolupament d’un pla anticaigudes, perquè efectivament s’ha convertit en un dels problemes principals. També cal treballar en l’enfocament preventiu que facilita el desenvolupament tecnològic i el dret a la teleassistència. I una altra qüestió que incorpora la reforma és la provisió de productes de suport, que fins ara no s’oferien, com cadires de rodes o caminadors en servei de préstec. Un altre dels problemes socials més urgents és la soledat, que afecta la gent gran, però també el jovent. ¿Estan treballant en alguna mesura específica en aquest àmbit? Sí, en el desenvolupament de la primera estratègia estatal sobre la soledat. És molt important incidir en aquest missatge. La soledat no és una cosa que visquin exclusivament les persones grans, ni de bon tros. És una cosa que té moltes causes i que, a més, no s’ha d’estigmatitzar, perquè una cosa és la soledat i una altra l’exclusió. ¿Quines polítiques portarà a terme per afrontar que cada vegada es viuen més anys i que sigui en bones condicions? Efectivament, les polítiques públiques, des de l’urbanisme fins al transport, s’han d’adaptar a aquesta nova realitat demogràfica i permetre les condicions en què els vincles comunitaris i els llaços socials siguin essencials. I també hi ha un aspecte fonamental: lluitar contra l’edatisme. Ens hem de replantejar com el nostre contracte social fins ara no ha sigut pensat per incloure i fomentar el benestar de les persones grans, que cada vegada representen una part més important de la nostra societat. Un altre dels fronts oberts és contra les aerolínies low cost per pràctiques abusives. El president de Ryanair, Michael O’Leary, ha carregat contra vostè. ¿Creu que compliran les seves amenaces i apujaran els preus dels bitllets a causa de la multa? Tant la campanya denigrant que ha llançat Ryanair, que es qualifica per si sola, com les amenaces públiques que apujaran els preus, cosa que porten fent anys, tenen com a últim objectiu acovardir un ministeri que els ha dit que la llei que protegeix els drets dels consumidors s’ha de respectar i que no poden incórrer en pràctiques abusives, com per exemple cobrar per l’equipatge de mà o per asseure les famílies amb els seus fills. La llei de famílies, que inclou la prestació per criança, es va aprovar fa un any però està paralitzada al Congrés. ¿Per què no avança? Perquè les majories són complexes i encara no hem aconseguit conformar-ne una de parlamentària perquè vegi la llum. La meva responsabilitat és aconseguir els vots perquè tiri endavant. És una llei d’una urgència absoluta, per les mesures de protecció social que implica. L’enquesta de condicions de vida ha indicat, una cop més, que la pobresa infantil és un problema estructural. La democràcia té un deute amb les famílies: la conciliació no pot ser una carrera insalvable d’obstacles i, per tant, confio que aconseguirem unir aquesta majoria i que una llei tan necessària vegi la llum com més aviat millor. Si la negociació no avança, ¿es planteja que algunes mesures, com la renda universal o el permís retribuït parental de vuit setmanes, s’aprovin per reial decret? La primera prioritat és que surti la llei perquè és la millor manera d’aconseguir una protecció coherent i de prou amplitud, i aquest ministeri defensa de manera vehement la prestació universal per criança i la resta de mesures. Dit això, la prioritat essencial és la protecció social de les famílies, de manera que jo contemplaré totes les alternatives que facin falta per aconseguir-ho. Considero, però, que la millor manera de fer-ho és que s’aprovi la llei i confio plenament que es farà de manera imminent. Un altre tema en el qual està treballant és el veto a la publicitat infantil d’aliments insans. ¿Quan arribarà? L’exposició a la publicitat d’aquest tipus de productes està demostrat científicament que és un dels factors determinants en la conformació de mals hàbits que tenen una incidència directa no només en els índexs d’obesitat infantil, sinó en tot el desenvolupament. L’informe Aladino indica que s’ha reduït l’obesitat infantil, però la millora no ha arribat a les famílies de menys renda, que són les que estan més exposades a aquest tipus de publicitat i, per tant, és una prioritat, perquè hem constatat que l’autoregulació de la indústria no ha funcionat. I respecte als temps, esperem poder aprovar, de manera imminent, el reial decret de menjadors escolars i, a continuació, arrancarem el treball sobre la publicitat. ¿Què regularà el decret sobre els menjadors? Que cinc àpats a la setmana estiguin garantits, siguin saludables i que tots els nens, independentment del barri en què visquin o de la família en què hagin nascut, tinguin accés a una alimentació equilibrada. Un altre tema pendent és el desenvolupament de la llei de benestar animal. Efectivament, la llei requereix un desenvolupament reglamentari molt ampli, en concret de 25 articles, que s’ha de fer de manera coordinada amb les comunitats. Ara mateix hi estem treballant, i això afectarà parts importants de la llei, com és el curs de tinença de gossos, que es podrà fer online, serà gratuït i hi haurà una plataforma pública per poder-ho fer. I també s’ha de desenvolupar, per exemple, l’assegurança de responsabilitat civil. Espero que aquest desenvolupament pugui veure la llum aquest any i tan aviat com sigui possible.

Pablo Bustinduy: "Volem generar condicions perquè la gent gran pugui viure a casa"

«Confio que la llei de famílies s’aprovarà aviat»

«Treballem en el desenvolupament de la primera estratègia estatal contra la soledat»

«El curs de tinença de gossos públic es podrà fer ‘online’ i serà gratuït»

«La dependència necessita fons, però també una millora del model»

«El centre de gravetat ha de passar a ser l’atenció personalitzada»

«Hi ha pocs precedents d’un esforç com el que estem fent des del 2020»

El més llegit