"Som poligoners, però amb universitat pròpia"

Badia del Vallès compleix aquest 2025 mig segle, i la seva història desafia qualsevol etiqueta simplista. El municipi ha vist néixer, créixer i triomfar figures il·lustres com Antonio Díaz, mundialment conegut com a Mago Pop; el mític migcampista culer Sergio Busquets i el seu pare, Carlos Busquets; l’actual consellera de Feminismes de Catalunya i exalcaldessa, Eva Menor; el doctor Joan de la Cruz, primer metge de l’urbs; el magistrat Sebastián Moralo, i el general Pizarro. Cadascun d’ells ha deixat empremta en el seu àmbit, però tots comparteixen una cosa essencial: un arrelament profund en aquesta ciutat metropolitana amb orígens humils. Mago Pop: "Porto badia pel Món". Antonio Díaz, més conegut com el Mago Pop, va viure fins als 17 anys a Badia, quan se’n va anar a estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Els seus pares es van instal·lar a la ciutat vallesana l’any de la seva inauguració oficial, el 1975. El Mago Pop evoca amb especial afecte la seva infància i adolescència. "La meva manera de ser és conseqüència de com era Badia en aquell temps: un lloc ple d’immigrants que venien a buscar una vida millor. Era una ciutat pensada per ser un lloc dormitori, però es va acabar convertint en una gran família". Tot i que, diu, era un nen introvertit, passava hores jugant al futbol al carrer, envoltat d’amics. El seu primer contacte amb la màgia, que canviaria la seva vida per sempre, també es va produir allí. Un veí anomenat Adolfo Márquez, amic del seu pare, que també jugava al dòmino i a la petanca, li va mostrar trucs quan amb només tenia 3 o 4 anys. "Em va fascinar tant que aquella passió se’m va contagiar per sempre. Després vaig dedicar moltes hores a aquest ofici tan bonic", recorda. Ara, 36 anys més tard, "porta Badia pel món", afirma, en el seu espectacle Nada es imposible, en el qual la ciutat es converteix en protagonista al recordar les interminables hores de pràctica amb cartes i monedes als seus carrers. Si hagués de recomanar el seu municipi natal, en destacaria les "relacions veïnals". "Aquell ambient familiar en el qual tothom es coneix". De fet, diu conservar bastants amics d’allí, de l’adolescència i del batxillerat, sobretot. Sergio Busquets: "Badia ha sigut clau per afrontar les situacions de la vida". Emblemàtic migcampista del Barça, Sergio Busquets remarca el pes emocional que té Badia en la seva vida. "He passat gran part de la meva vida allí, acumulant records molt bons", afirma. Per a ell, el municipi és un microcosmos on els veïns reforcen els llaços: "Sempre que hi vas t’hi trobes algú conegut, ja sigui al carrer, al mercat o al bar". Aquesta proximitat, afirma, va ser clau per modelar el seu caràcter tant dins com fora del camp: "Les vivències de jugar als carrers i compartir moments amb els amics em van ensenyar a afrontar situacions difícils amb serenitat i esforç". Fins i tot en la seva carrera d’elit reconeix que aquests valors han sigut pilars fonamentals per superar reptes. A més, explica que durant la seva vida professional s’ha trobat persones en diferents països i ciutats que tenen algun vincle amb Badia, ja sigui perquè van viure allí o perquè hi tenen algun familiar: "Això demostra com de gran és el món i, alhora, com de petit pot semblar". Carlos Busquets: "Vaig aprendre què és la humilitat, el respecte envers tothom i la importància del treball constant". El pare de Sergio Busquets i exfutbolista professional que va jugar com a porter principalment en el Barça, va arribar a Badia amb només 9 anys després de mudar-se des de Barcelona el 1976. "Veníem d’un entorn on amb prou feines sortíem, i arribar a Badia va ser un descobriment. Ho va ser tot per a mi. Podies sortir a jugar amb els amics i tenir-ho tot a prop", recorda. Badia va ser una escola de vida: "Allí vaig aprendre valors fonamentals com la humilitat, el respecte envers tothom i la importància del treball constant". L’escola de futbol del municipi va tenir un paper clau en la seva formació professional, i noms com Joan Escoda i Marc Serrano continuen presents en la seva memòria: "Ens van donar moltes eines per avançar i estar preparats per al futur". Tot i que fa temps que va deixar de viure allí, la seva cunyada i la seva neboda mantenen viu aquest vincle amb Badia, on torna de tant en tant. "Tot i que moltes vegades es magnifiquen certs comentaris negatius, la realitat no és com s’explica", conclou. "Vaig viure allí molts anys i mai vaig tenir cap problema". Eva Menor: "De Madrid al cel passant per Badia". Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, descriu la seva història amb Badia del Vallès amb una barreja d’amor i orgull. Va arribar des de Madrid als 25 anys per amor, i va trobar a Badia no només un lloc per viure, sinó una llar per créixer junt amb la seva família. Parla amb passió d’aquesta ciutat metropolitana pròxima a Barcelona, "amb amplis espais verds i una excel·lent xarxa de comunicacions". La vida de les seves filles, ara adultes, està profundament vinculada a les escoles, l’institut i el poliesportiu de la localitat. Com a alcaldessa durant 15 anys, ressalta la proximitat entre els veïns com una fórmula fonamental per entendre els seus drets i necessitats. Per a Menor, aquesta experiència va ser una autèntica escola de formació en Administració pública i feminisme. "És un bon exemple del que significa la memòria històrica aplicada al desenvolupament urbà", explica. Davant els estereotips negatius, defensa que Badia és una ciutat en constant desenvolupament, nascuda de la lluita social i amb un model inclusiu digne d’admiració. "Estic enamorada de Badia i continuaré vivint aquí amb orgull", afirma. Joan de la Cruz: "Anava a manifestacions setmanals per reclamar els serveis essencials". El doctor Joan de la Cruz, cirurgià i un dels primers veïns de Badia, rememora amb intensitat els primers anys d’aquesta jove ciutat. Hi va arribar el 1976, quan ben just hi havia serveis bàsics. "Eren temps durs, anàvem a manifestacions setmanals per reclamar el que és essencial: un ambulatori, un mercat, un poliesportiu", recorda. Aquesta lluita juvenil va modelar un fort sentit de la ciutat, que encara perdura en els amics de la seva infància, amb qui manté contacte a través d’un grup de WhatsApp de 30 veïns. Va ser el primer metge i cirurgià de Badia, i el seu recorregut professional va començar a l’institut de Badia, La Jota, que la seva generació va estrenar. "No és una ciutat sense llei, com alguns diuen". Avui defensa la imatge de la ciutat com a integradora i segura, i desmenteix mites negatius. "A Badia es viu bé, s’està a gust. Som identitaris en el futbol i en totes les professions, ja siguin cirurgians o lampistes". Joan de la Cruz destaca el gran esperit associatiu i la vida de barri, elements que considera la veritable riquesa de Badia. Sebastián Moralo: "Som orgullosos poligoners amb universitat pròpia". Sebastián Moralo, magistrat del Tribunal Suprem, recorda amb estima i rebel·lia el seu pas per Badia del Vallès. "És una comunitat de treballadors que han lluitat sempre per prosperar", diu. Hi va arribar el 1976 i va viure en primera persona les mobilitzacions socials per garantir habitatges dignes. Encara guarda vivències entranyables, com ajudar en un consultori jurídic gratuït o travessar el riu per arribar a la Universitat Autònoma. Ressalta la llum, els espais oberts i la tranquil·litat de Badia com a elements diferencials. Per a Moralo, aquesta ciutat representa una opció vital única per la seva proximitat a la universitat i la seva comunitat solidària. "A cinc minuts ho tens tot: escoles, mercat i serveis", emfatitza. El magistrat destaca que la UAB és just al costat de la ciutat i "s’hi pot arribar caminant des de la porta de casa teva". "És una opció de vida especialment interessant que facilita la formació i el desenvolupament professional. Els de Badia som orgullosos poligoners, però amb universitat pròpia, una cosa que no és fàcil veure en altres llocs", assegura. Amb orgull, afirma que els de Badia han sabut convertir una ciutat humil en un referent de convivència, formació i creixement personal. General Pizarro: "Als de Badia ens guanyen en moltes coses, però no en humilitat". El general Pedro Antonio Pizarro, responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, va viure a Badia des dels seus inicis el 1975. Fill d’un guàrdia civil, va créixer en una ciutat que ben just tenia serveis i que depenia de la reorganització de la caserna local. "Era una ciutat que començava de zero, però amb humilitat i esforç cada un va aprofitar les oportunitats que va tenir", recorda. "Tots els habitatges eren de protecció oficial i tenien preus econòmics, cosa que permetia a moltes famílies, com la meva, accedir-hi. El meu pare es va jubilar quan jo era jove i a casa els ingressos eren limitats, així que t’havies d’espavilar, estudiar i aprofitar les oportunitats", assegura. Per a ell, Badia va ser determinant tant en la seva formació personal com professional. Destaca la tranquil·litat i accessibilitat de la ciutat, on tot està a l’abast de la mà. Des del mercat municipal, que considera el millor de Catalunya, fins a la UAB, accessible amb un passeig de 15 minuts. "Malgrat els canvis, Badia manté aquell sentiment de comunitat i solidaritat que és la seva essència", afirma. Pizarro esmenta amb orgull els seus vincles familiars i professionals amb la ciutat, i la destaca com un exemple de resiliència i desenvolupament: "He vist els canvis que ha tingut, des de ser una ciutat humil amb problemes greus de drogues i delinqüència, fins a millorar amb el temps per convertir-se en el que és avui".

"Som poligoners, però amb universitat pròpia"

Set veus de referència responen a tres preguntes sobre Badia: ¿Què significa per a ells ser veïns d’aquesta ciutat? ¿Quines històries els ha regalat la localitat? ¿Què en destacarien si l’haguessin de ‘vendre’ a un turista?

El més llegit