E ls colmados, que tots teníem a la cantonada de casa, van anar desapareixent derrotats per les grans superfícies. Els bars, regentats per una família, van abaixar la persiana. Darrere d’aquesta onada de tancaments els barris perdien vida i els carrers es desertitzaven. Per anar a comprar el pa o un pack d’aigües calia agafar el cotxe. De sobte tot va canviar: a les millors cantonades i als carrers més cèntrics van començar a proliferar nous economats, que a més aprofitant la legislació comercial catalana, que atorga llibertat horària als petits establiments, obren cada dia a tota hora. ¡Quina comoditat!