La línia R1, laboratori per al futur traspàs de Rodalies

La comissió d’infraestructures de la setmana que ve validarà el traspàs de la línia R1 a la Generalitat. La trobada bilateral entre els governs ratificarà un tràmit que l’Executiu català va aprovar a mitjans d’aquest gener. Després encara faltarà el vistiplau per part del Consell de Ministres, que tampoc es farà esperar. No obstant, la transferència "total", que sorgeix de l’acord polític entre ERC i el PSOE de novembre del 2023, no serà senzilla ni breu. Des de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica són conscients que l’assumpció de la línia del Maresme els guiarà per a la resta de traçats, així que volen fer-ho bé. A més, l’empresa mixta de Rodalies, formada pel Govern i Renfe i que gestionarà el servei ferroviari de proximitat, encara trigarà a constituir-se. La consellera Sílvia Paneque, poc amiga de concretar terminis, assegura que estarà en marxa a finals del 2025. Reunió formal amb Renfe Precisament per avui a la tarda està prevista la primera reunió formal entre Paneque i el nou president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, un mes després d’haver sigut nomenat. En aquesta reunió el més probable és que es tractin detalls sobre el procés de l’R1, a més d’actualitzar altres temes candents com els treballs que s’executen a Tarragona o els futurs de la línia R3. Però, mentre arrenca l’operadora mixta i, sobretot, fins que Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) no compti amb prou recursos humans per ocupar-se de Rodalies (ara hi treballen només una desena de persones), la voluntat és anar fent passos per avançar en el traspàs de la línia de la costa i que les persones usuàries hi notin canvis. "El que volen els alcaldes del Maresme és que els trens funcionin bé, que siguin puntuals, i això s’aconsegueix amb diners i amb una millora de la governança", resumeix a aquest diari el comissionat de Rodalies del Govern, Pere Macias. L’enginyer, que compta amb una dilatada carrera política vinculada a les infraestructures, és qui pilota les negociacions en aquest àmbit. Abans que Territori portés al Consell Executiu el 14 de gener el traspàs de l’R1, els responsables del departament han fet un examen sobre què és exactament el que rebran del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible un cop que la línia quedi fora del catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG). Aquesta condició és imprescindible perquè Catalunya es pugui encarregar d’aquesta infraestructura. Prospecció tècnica "Ara sabem què tenim", proclama Macias. Aquesta prospecció tècnica ha permès saber que, més enllà de l’evident, com els quilòmetres de raïls de l’R1 (73 en total, 37,6 en la via única, entre Arenys de Mar i Maçanet-Massanes), aquest traçat que discorre en paral·lel a la línia de la costa té quatre estacions que són patrimoni arquitectònic, sis subestacions elèctriques, 71,5 quilòmetres de cablatge de coure i 12 passos a nivell, entre molts altres elements. La llista, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, és llarga. Ifercat compta ara amb aquest detallat informe i, quan la línia de la costa passi a ser de la Generalitat, es prendran decisions sobre la seva gestió del dia a dia. No serà imminent. La transició entre la situació actual (amb el gestor d’infraestructures estatal, Adif) i la futura (amb un Ifercat musculat, amb personal) comptarà amb un conveni entre les dues parts que permetrà que el servei es mantingui igual, sense provocar cap molèstia a la ciutadania, preveuen, mentre es va creant l’empresa mixta. El finançament Aquesta informació detallada amb la qual compta ara Territori facilita també una altra de les obsessions de Macias. I és que les males experiències passades sobre les inversions en infraestructures a Catalunya, sumat al dèficit d’inversió històric, fan que des del Govern català vulguin tenir ben lligat el finançament. ¿Quant costa el manteniment anual de l’R1? ¿Quins són els treballs necessaris per donar un servei de qualitat? El fet que els governs comparteixin color polític és una cosa que facilita les coses. La comunicació és fluida i sincera, més enllà de les complicacions intrínseques als desemborsaments milionaris que necessita la xarxa ferroviària catalana. I el full de ruta que més ajuda a posar ordre és el Pla de Rodalies, en el qual ara s’estan decidint les prioritats per al segon quinquenni, del 2026 al 2030. En la comissió d’infraestructures del dia 17, a més de solemnitzar el traspàs de l’ R1 amb la seva exclusió de la RFIG, també es tractarà justament quins són els projectes que són més urgents. Macias explicita, per exemple, que per a la Generalitat és molt important convertir Mataró en una "autèntica estació capçalera de línia", per això ja estan treballant conjuntament amb Adif perquè la transformació d’aquesta estació, prevista per al 2027, s’acceleri. A més, el pla Endreça, presentat a principis d’any pel Govern i amb un pressupost de 77 milions d’euros, amb més mesures de seguretat, millora en els trens i estacions i la informació als viatgers, té el focus posat en la línia R1.

La línia R1, laboratori per al futur traspàs de Rodalies

La comissió d’infraestructures validarà l’exclusió del catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General, un pas necessari per a la transferència / La trobada entre governs també servirà per acordar les obres més urgents

El més llegit