Encarnación Carrasco: "Veiem actituds i comportaments inacceptables en universitaris"

¿Tenen carències greus els alumnes que actualment entren a la universitat? Rotundament, sí. No tots, però la gran majoria. La setmana passada, en el Consell d’Estudis, vam tenir un debat molt interessant sobre les actituds de certs alumnes. Això és preocupant, ja que són els futurs mestres. Exactament. A la Universitat de Barcelona hi ha 17 facultats. La que més estudiants acull és Economia i Empreses, i després som nosaltres. El grau que jo coordino, Mestre d’Educació Primària, té 2.000 alumnes. Abans d’entrar els fem les proves d’aptitud personal (PAP) i les suspenen un 40%, així que només entra a la facultat el 60% que les aprova. En assignatures de primer curs, com català, la meitat dels matriculats (algun són repetidors) suspenen. Castellà també, en segon lloc, i després anglès. Aquestes són dades del curs 2023-2024. No només parlo de carències acadèmiques. El perfil psicològic també ha canviat. De vegades notem certa immaduresa, falta d’ètica i de sentit de la responsabilitat. També hi ha absència d’hàbit lector, i això sí que és molt greu. ¿A què ho atribueix? Podem dir que venen mal preparats de primària i de secundària. Però la causa és multifactorial i inclou una exposició excessiva a les pantalles i a les xarxes socials. Jo parlaria de ciberaddicció. Un altre dèficit important és que els costa molt concentrar-se. És complicat que estiguin atents a un discurs durant molt temps seguit. Hi ha qui ho responsabilitza a la pandèmia, però ja n’hi ha prou de donar totes les culpes a la covid. ¿Quan va començar a canviar el perfil dels estudiants? Ja fa uns quants anys, des d’abans de la pandèmia, i ha anat creixent encara més. Per no parlar de la salut mental. Però això no només està passant aquí. Tinc contacte amb molts col·legues de França i d’Itàlia i diuen que allà estan més o menys igual amb el tema de la salut mental i els mals hàbits de vida dels estudiants. ¿Qui o què n’és el responsable? Hi ha de tot, perquè la universitat és un reflex de la societat. Hi ha alumnes que arrosseguen casos de bullying a secundària. D’altres han viscut un mal divorci dels seus progenitors o la desestructuració de la família. Hi ha actituds i comportaments que són inacceptables en un estudiant universitari, però encara ho és més en un futur mestre. ¿Què és inacceptable? T’ho explico amb un exemple. Fa dies, una professora estava de baixa mèdica i una col·lega es va oferir per substituir-la aquell dia. Als alumnes de la docent malalta els va dir que tindrien una substituta la setmana següent. ¿Què va passar? Que aquella docent no va venir ningú a classe. És inadmissible. Van al·legar que no havien rebut el correu que anunciava el canvi, però no és cert. L’altre dia, un alumne no va aconseguir el que volia i em va advertir que parlaria amb la degana i amb el Síndic de Greuges de la Universitat. ¿Volia que li pugés la nota? No. Era per la matriculació en una assignatura que no havia tramitat quan tocava. Altres alumnes t’envien 14 missatges només per un tema. Si un estudiant no té la raó, no la té. Com a coordinadora de grau intento ser equànime, no dono la raó ni a un col·lectiu ni a un altre de manera sistemàtica. Hi ha col·legues que ho fan, i creuen, sistemàticament, que l’alumne té la raó. Doncs no. I el mateix passa al revés: els professors no tenim sempre la raó. Els alumnes que donen problemes poden ser un 20%. I els greus són anecdòtics, però ens consumeixen energia. També ens queixem de la falta d’interès cultural i intel·lectual. Alguns confessen que no els agrada llegir. En aquestes actituds, les famílies també devem tenir alguna responsabilitat. Sí, és clar, els pares helicòpter, els que m’escriuen a mi directament. Jo els pregunto si els seus fills potser són menors d’edat. ¿Què li demanen els pares? Doncs, per exemple, es queixen que el seu fill encara no té professor de català. D’altres venen al despatx. Fa poc vam crear un grup de debat amb mestres en actiu, molts dels quals ocupen càrrecs com caps d’estudi i direcció. Els vam convidar a la facultat i els vam preguntar quines carències professionals detectaven en els mestres novells. La llista és llarga: atenció a la diversitat, nivell de competència en català, vocació, adaptació al context de l’escola, acceptar crítiques constructives, compromís, iniciativa, proactivitat, flexibilitat, ciències, didàctica, competències comunicatives, vocació i treballar en equip. ¿Quines mesures ha pres la universitat per mirar de suplir aquestes carències? Vam dividir les classes de català, anglès, castellà, pràctiques de laboratori i plàstica perquè hi hagués 30 alumnes, un luxe. Hi ha presa de consciència i els serveis lingüístics ofereixen ajudes i beques. ¿Les llacunes se salven durant la carrera o potser s’enquisten? Quan arriben, són adolescents de 18 anys, i a 4t estan a les portes de la maduresa. Els sents parlar i perceps un llenguatge tècnic, ja veus el professional que serà.

Encarnación Carrasco: "Veiem actituds i comportaments inacceptables en universitaris"

La coordinadora del grau de Mestre d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la UB assegura que alguns alumnes van fluixos en l’hàbit lector i la capacitat d’atenció.

«Hi ha pares que m’escriuen directament, i jo els pregunto si el seu fill és menor d’edat»

El més llegit