El ‘bicisharing’ privat inicia el nou contracte amb retard

Si alguna cosa va quedar clara en el primer concurs de llicències de bicis i motos compartides a Barcelona és que l’atomització de l’oferta no ajuda a ordenar i fomentar la demanda. En el cas de les bicicletes, van ser set les empreses que es van repartir gairebé 4.000 credencials el maig del 2020. Perquè es pugui comparar, el Bicing controla 7.000 màquines, i només TMB va gestionar el 2024 un total de 684 milions de viatges. Quatre anys després que es decidís aquest concurs havien caigut tres companyies i un 50% de permisos ja no estaven operatius. El mercat es regula sol, sol dir-se; en aquest cas, molt a la baixa. El desembre passat es va renovar la concessió, i de nou són set les firmes (pot ser que acabin sent vuit) destinades a explotar el mateix nombre de llicències. Més enllà d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, l’arrencada ja va amb retard: ha vençut, de llarg, el mes que es va donar de termini perquè les bicis siguin al carrer. Hi ha un parell de companyies que encara no han fet els deures i l’Ajuntament tampoc té llesta la plataforma tecnològica per tenir-les geolocalitzades. En la comunicació municipal del 23 de desembre passat es deia molt clar que les adjudicatàries disposaven "d’un període d’un mes per desplegar les flotes en l’espai públic". "L’incompliment dels requisits i/o desplegament de les flotes –prosseguia el consistori en la seva nota de premsa– comportarà la retirada de les llicències a aquelles empreses que no compleixin". Dues de les guanyadores, Lime i Voi, encara no tenen les bicicletes disponibles a l’aplicació i ja ha passat un mes i mig des d’aquell anunci. Sí que estan disposades i en funcionament les de Ride, Bolt, Bird, Cooltra i Smart Cycles (sota la marca Donkey Republic), tot i que es fa difícil comprovar si ja les han tret totes al carrer o només una part. Totes, a l’app Smou Segons fonts municipals, el retard es deu a la "connexió tecnològica amb la plataforma municipal que ha de permetre geolocalitzar tots els vehicles". "Aquesta connexió requereix realitzar diferents proves per part municipal per comprovar el correcte funcionament i és imprescindible per culminar el procés de desplegament de les bicicletes", prossegueix aquesta mateixa veu. Aquesta aplicació és la que facilita, a més, que totes les llicències, siguin de l’empresa que siguin, apareguin a l’app de mobilitat Smou, a través de la qual es pot saltar directament a l’empresa escollida. És a dir, cada bici ha de reservar-se des de la seva pròpia aplicació, però la localització de totes es podrà veure a Smou. A l’app compartida ja es poden veure les bicis de Ride, Bolt, Cooltra i Donkey, les quatre empreses que van poder arribar a l’ocàs de l’anterior concessió. No així les de Bird, nova a l’oficina. Tampoc les de Lime: un portaveu de la firma concreta a aquest diari que donar d’alta les motos a la plataforma és precisament la raó per la qual el desplegament de les seves motos encara no s’ha produït. El tipus de companyies i el fet que el Bicing sigui un vedat vetat de facto als turistes –l’alta requereix DNI i s’envia la targeta al cap d’uns dies a una adreça postal– deixa clar que aquestes llicències de bicisharing estan més pensades per a forasters que per a barcelonins. Ride és present, deixant de banda Barcelona, en ciutats com Lisboa, Florència, Estocolm, Salònica o Milà. Cooltra també té bicicletes a Madrid, Sevilla, València, París, Brussel·les o Roma. I així la majoria d’adjudicatàries, que van apostar per Barcelona com a part de la seva estratègia de fidelitzar el visitant en el seu periple per Europa, sense renunciar al públic jove local, que també és un heavy user. Si l’heu provat alguna vegada, l’invent és certament còmode: poder arribar a Lisboa i, amb la mateixa app de la capital catalana, fer un volt amb una moto elèctrica o una bici sense descarregar res nou. Pel Bairro Alto portuguès igual que per l’Eixample: mateix procediment. El vuitè passatger Per ser exactes, el nou repartiment de llicències inclou un total de 3.975 permisos, dels quals se’n van adjudicar en ferm fa un mes i mig 3.478. Cadascuna de les set adjudicatàries hauria d’haver desplegat 497 llicències (496, en el cas de Voi). Una vuitena postulant al desembre estava en procés de presentar la documentació per poder-se afegir a la festa i, segons el consistori, un mes i mig després se’n segueix estudiant la vàlua. És la xinesa Hello Bike, amb presència a Singapur i Austràlia. Si entra en el joc, serien vuit les contendents, una més que en l’anterior concessió. En cas que caigués la seva candidatura, les 497 bicis que se li reserven es repartirien entre la resta: 71 més per a cada empresa actual. Les llicències tenen una vigència de dos anys, prorrogables a dos més a criteri del consistori i prèvia petició de les companyies. El nombre total de bicicletes serà revisat cada any en funció de la "capacitat de l’espai públic d’absorbir aquesta tipologia de mobilitat". Perquè s’entengui millor, en funció dels problemes de convivència que generin i del volum de bicis mal estacionades, es procedirà en un sentit o en un altre. Si es repeteix la història dels quatre anys anteriors –també és cert que la covid s’hi va posar pel mig– potser no cal ni obrir el debat sobre si molesten o encaixen, ja que al cap de quatre anys havien llançat la tovallola tres operadors amb gairebé la meitat de les bicicletes. El dia de demà El final d’aquesta concessió, si es prorroga dos anys més fins al 2029, coincidirà amb el tancament del contracte del Bicing. El servei públic té el seu propi dilema: fusionar-se amb la xarxa metropolitana AMBici o mantenir la doble xarxa actual. Serà el moment de decidir si segueix el camí de la moto compartida, que després de quatre anys en què també van caure més de la meitat dels operadors (de nou, un excés d’oferta) ha passat a l’àmbit metropolità, o si Barcelona manté el seu vedat ciclista particular, aïllat del seu continu urbà. Les llicències de moto compartida entregades també el maig del 2020 van tenir fins i tot pitjor sort que les bicicletes. La licitació va acabar amb 12 operadors que es van repartir 7.000 llicències. De nou, un problema d’excessiva atomització, ja que no existia ni existeix una aplicació única per reservar i pagar pel servei. Anys després, el 2024 només sobrevivien quatre empreses amb un total de 2.500 motos, un 65% menys. Ara el concurs públic convocat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha desplegat 10.000 credencials en vuit municipis, inclosa la capital catalana. Són només cinc els operadors que han aconseguit passar el tall, gràcies a unes bases de licitació que van posar molt més complicat l’accés a un tros del pastís. Una de les companyies, Cooltra, és l’única que ara té presència en els dos mons: bici i moto compartida. A diferència de les bicis, l’ús de les motos no és un territori tan acotat als turistes, però sí a un públic jove, sobretot homes d’entre 25 i 45 anys, amb un cert poder adquisitiu.

El ‘bicisharing’ privat inicia el nou contracte amb retard

L’Ajuntament de BCN torna a atomitzar l’oferta en set empreses que gestionaran gairebé 4.000 llicències/ A les operadores Ride, Bolt, Bird, Cooltra, Smart Cycles, Lime i Voi s’hi pot sumar una vuitena adjudicatària, Hello Bike, encara en fase d’estudi

El més llegit