F a anys que vaig tirar la tovallola amb la bicicleta pròpia. Hi va haver un temps que tenia clar que, quan m’independitzés, el meu vehicle seria la bicicleta, perquè soc ecologista i responsable. Però no visc a Holanda, visc a Barcelona, i amb el temps vaig anar canviant d’idea. En ciutats civilitzades com Amsterdam o Berlín, no és que hi hagi bicicletes per a turistes ni que la gent llogui més o menys: és que tothom té la seva i les ciutats estan preparades perquè tot flueixi amb amabilitat i educació. Perquè parlem de països cívics, on la gent aparca on toca i respecta les normes. Però, per alguna estranya raó, quan aquesta mateixa gent ve a la nostra ciutat, es comporta d’una altra manera. És una cosa que sempre m’ha sorprès. Penso: "Em jugo una mà que al teu país no et tires pels balcons dels hotels a les piscines, però quan vens aquí sí que ho fas, ¿veritat? Doncs el mateix passa amb les bicicletes. Respecto zero".
Barcelona sobre rodes
La ciutat és un aparcament descontrolat, amb bicis de colors lligades i abandonades

El més llegit
- Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu