Barcelona sobre rodes

La ciutat és un aparcament descontrolat, amb bicis de colors lligades i abandonades

Barcelona sobre rodes

Carlos Márquez Daniel

F a anys que vaig tirar la tovallola amb la bicicleta pròpia. Hi va haver un temps que tenia clar que, quan m’independitzés, el meu vehicle seria la bicicleta, perquè soc ecologista i responsable. Però no visc a Holanda, visc a Barcelona, i amb el temps vaig anar canviant d’idea. En ciutats civilitzades com Amsterdam o Berlín, no és que hi hagi bicicletes per a turistes ni que la gent llogui més o menys: és que tothom té la seva i les ciutats estan preparades perquè tot flueixi amb amabilitat i educació. Perquè parlem de països cívics, on la gent aparca on toca i respecta les normes. Però, per alguna estranya raó, quan aquesta mateixa gent ve a la nostra ciutat, es comporta d’una altra manera. És una cosa que sempre m’ha sorprès. Penso: "Em jugo una mà que al teu país no et tires pels balcons dels hotels a les piscines, però quan vens aquí sí que ho fas, ¿veritat? Doncs el mateix passa amb les bicicletes. Respecto zero".