La nova marihuana provoca brots psicòtics en els joves

Són diversos els motius pels quals els joves s’acosten a la marihuana. D’una banda, hi ha una "certa facilitat d’accés". De l’altra, existeix una "baixa percepció" del risc. "L’adolescència et fa buscar més sensacions, hi ha més una impulsivitat", explica Naia Sáez, coordinadora de salut mental d’adults de la Fundació Hospitalàries Barcelona, antic Hospital Sant Rafael. "Però hi ha joves amb malestar, amb un rendiment acadèmic baix... I sovint aquests factors són la porta d’entrada a la substància", afegeix. Els porros són la droga més consumida pels adolescents, com testifica el centre Spott, de la Diputació de Barcelona i especialitzat en la prevenció i atenció a les addiccions en menors de 12 a 21 anys. "El cànnabis es manté com la droga principal. Entre el 92% i el 94% dels nostres pacients pateixen addicció a la marihuana. Però normalment hi ha policonsum, amb alcohol i tabac", explica Gemma García, cap de la Subsecció d’Intervenció en Drogodependències de Spott. Però aquesta realitat també té un impacte hospitalari. "Han augmentat les visites a Urgències per intoxicació de cànnabis. I això pot ser perquè les concentracions de THC [el component de la marihuana que provoca la col·locada] són més altres i perquè hi ha més consumidors", assegura la psiquiatra Francina Fonseca, cap del Servei d’Addiccions de l’Hospital del Mar de Barcelona. S’entén per "intoxicació" palpitacions, nàusees, vòmits o malestar general. "Les intoxicacions per cànnabis són el segon motiu de consulta en Urgències per substàncies il·legals. El primer és la cocaïna, però la marihuana ha anat augmentant en els últims anys i pràcticament s’ha igualat a la cocaïna. Hi ha més consum i ha augmentat la seva potència", assenyala per la seva banda August Supervia, coordinador de la Unitat Funcional de Toxicologia del Mar. En aquest hospital, les intoxicacions per cànnabis se situen entre el 20% i el 30% del total d’intoxicacions per drogues. Supervia avisa que hi ha derivats del THC que es consumeixen en forma de gominoles i que "també estan provocant problemes psiquiàtrics i crisis d’agitació". Tot i que el cànnabis conté centenars de components, els més importants són dos: el cannabidiol i el tetrahidrocannabinol (THC). Els perills estan associats al THC: l’ingredient psicoactiu principal de la marihuana. "Els inconvenients del THC superen en molt els seus avantatges. Genera addicció i, tot i que d’entrada l’efecte és sedant i agradable, la gent que s’enganxa acaba veient com afecta les seves relacions familiars, amistats i estudis", assenyala el cap de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Eduard Vieta. Més concentració de THC Un dels problemes actuals és que la marihuana és "molt pitjor que abans", segons Vieta. Com que la gent que es dedica al tràfic d’aquesta substància sap que el que realment enganxa és el THC, cada vegada el cànnabis té més concentracions del seu component més addictiu i perillós. "L’enginyeria biològica pot fer que la marihuana tingui més THC. És per això que la quantitat d’aquest component que té qualsevol producte que es ven al carrer ha anat augmentant", diu aquest psiquiatre. Amb el pas dels anys, el THC s’ha tornat més pur i addictiu. A més, els traficants utilitzen cada vegada llavors híbrides més potents (si abans les mostres analitzades al laboratori presentaven entre un 8% i un 12% de THC, ara és entre un 20% i un 25%, segons els Mossos d’Esquadra) de les quals creixen plantes que consumeixen menys recursos i floreixen abans. El cos humà produeix naturalment substàncies químiques similars al THC, que són els receptors endocannabinoides, els quals regulen les emocions. Amb el consum del THC s’altera l’equilibri natural i es dona a lloc a una sèrie de respostes en l’organisme. "D’entrada ens produeix efectes agradables: benestar, ganes de parlar, sociabilitat...", assenyala Naia Sáez, de la Fundació Hospitalàries Barcelona. Però el cànnabis també comporta altres efectes: des d’un punt de vista cognitiu, hi ha una disminució en la coordinació motriu, en el processament de les operacions temporals i en l’aprenentatge associatiu. "També afecta els circuits de la recompensa i la motivació, i pot generar quadres amotivacionals, així com símptomes psiquiàtrics com brots psicòtics", apunta Sáez. "Genera addicció i cada vegada necessites més dosi per generar el mateix efecte", afegeix. L’estudi més gran del món sobre cànnabis, que va ser publicat el 2023 a la revista The British Medical Journal, ja confirmava que el consum d’aquesta substància té efectes molt perjudicials en persones joves, embarassades i conductors, principalment. En concret, fins als 25 anys, el cervell de les persones està encara en desenvolupament i la marihuana augmenta el risc de psicosi. En això últim també juga un paper destacat la predisposició genètica. Un d’aquests riscos és la denominada "poda sinàptica", un procés pel qual s’eliminen les connexions sinàptiques entre les neurones al cervell. "Els nadons tenen una neuroplasticitat màxima. En el procés d’aprenentatge, el cervell va fent connexions. I hem vist que és tan important el que es fa com el que es deixa de fer. Dels 10 als 20 anys, els cervells estan madurant a base de potenciar uns circuits i despotenciar-ne d’altres. El THC interfereix en aquest procés", afegeix el psiquiatre Eduard Vieta. Segons Paola Fuentes, investigadora de FIDMAG Hospitalàries Research Foundation, hi ha estudis que indaguen en els canvis orgànics que el consum de marihuana provoca en el cervell de les persones. "És una cosa que s’està estudiant ara. La literatura no acaba de ser consistent en això encara. Però sí que se sap que el consum de cànnabis canvia la connectivitat entre les diferents zones del cervell", diu Fuentes. L’hipocamp i l’amígdala També s’han vist afectacions en l’hipocamp i l’amígdala del cervell, que tenen a veure amb la memòria i les emocions. "Aquestes zones són molt riques en receptors CB1, que són a les neurones i pertanyen al sistema endocannabinoide", prossegueix Fuentes. Així, el cànnabis, a l’entrar al cervell, "s’enganxa" a aquests receptors. L’amígdala i l’hipocamp, al tenir molts receptors d’aquest tipus, són especialment vulnerables a aquesta substància. "Hi ha un estudi que assenyala que el cànnabis podria estar afectant la maduració d’aquestes regions al final de l’adolescència. L’hipocamp és l’àrea del cervell adult on es generen neurones noves. I es va veure que aquells que consumien cànnabis perdien més de pressa el volum d’aquestes estructures". A més, el cànnabis també impacta en el volum de l’amígdala, cosa que pot augmentar els símptomes depressius. Malgrat que el THC és el principi actiu de la marihuana que col·loca, hi ha un altre component, el cannabidiol, que sí que pot tenir efectes terapèutics. El setembre de l’any passat, el Ministeri de Sanitat va fer públic l’esborrany del reial decret que regularà la dispensació del cànnabis amb finalitats terapèutiques. El macroestudi del 2023 publicat a The British Medical Journal reconeixia certa eficàcia d’aquest component en casos d’epilèpsia, dolor crònic, esclerosi múltiple, malaltia inflamatòria intestinal i en la utilització en cures pal·liatives.

La nova marihuana provoca brots psicòtics en els joves

Els efectes nocius als cervells en formació dels menors de 25 anys són encara més perjudicials que en la població adulta

El 92% dels pacients tractats per addicció en el centre Spott són consumidors de marihuana

Hi ha derivats del THC que es prenen en forma de gominoles i que també estan causant problemes

El més llegit