9.500 contenidors de l’àrea de BCN s’han cremat en 5 anys

Sigui per vandalisme, per una atracció al foc encoratjada per un trastorn psiquiàtric o per altres motius, l’esporàdica crema de contenidors a l’àrea metropolitana de Barcelona provoca danys en carrers, imposa reparacions que costen diversos centenars de milers d’euros anuals i alimenta la sensació d’inseguretat. Cap de les localitats més poblades de la província és aliena al fet que unes quantes desenes de dipòsits d’escombraries es facin malbé per incendis que generen inquietud, atiada en certs punts per un degoteig d’incidents en què diversos vehicles han cremat. Des del 2019 i fins a l’agost del 2024 es van cremar 6.538 dipòsits de residus a Barcelona. A l’Hospitalet en van ser 927; a Badalona, 1.238; a Santa Coloma, 448, i a Sant Adrià, 414. A tot el Barcelonès la xifra ascendeix a 9.565 contenidors calcinats, segons les dades facilitades pels ajuntaments a les peticions d’accés a informació pública formulades per EL PERIÓDICO. Fora de la comarca, s’ha de destacar l’afectació a Sabadell, on es van cremar 1.163 contenidors entre el 2019 i el 2024. A Terrassa van ser poc més de la meitat, 611, i a Mataró se’n van destruir 336. En total, es va calar foc a més d’11.000 containers entre les set ciutats de la província que superen els 100.000 habitants. Propagació de les flames Els presumptes atacs intencionats al mobiliari urbà han tingut especial incidència a l’entorn del Besòs. En barris pròxims al riu s’han activat dispositius discrets de vigilància policial per mirar de dissuadir i atrapar els autors dels estralls que han avivat un malestar que s’ha manifestat ja amb alguna protesta. El fet que cada vegada més sovint les flames es propaguin dels contenidors a cotxes, furgonetes i motocicletes aparcats als carrers o, fins i tot, a façanes ha incrementat l’alarma en els últims mesos al barri del Besòs i el Maresme de Barcelona i en zones de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià. Els tres ajuntaments del Barcelonès Nord i les seves policies locals es coordinen amb els Mossos d’Esquadra per mirar d’aturar el repunt. Tot i que la gravetat de les destrosses i la persistència del problema han intensificat la preocupació, les destrosses pels suposats assalts incendiaris no són noves a la franja del Besòs. Prova d’això és que la corona nord de Barcelona –formada pels barris de l’urbs i les localitats que basculen cap al riu– acumula el major nombre de containers reduïts a cendres a l’àrea de la capital en els últims cinc anys. L’àrea Besòs de Barcelona –els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí– i les ciutats de l’altre costat del riu –Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona– concentren 4.459 contenidors fets malbé per les flames. És el 46,9% dels desperfectes en el Barcelonès durant el lustre passat. Si només es tenen en compte les tres ciutats i els cinc barris de Barcelona més pròxims al riu –Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme–, els contenidors abrasats representen gairebé un de cada tres del còmput de la comarca. L’afectació a la zona del Besòs cobra més pes si s’aïlla la inusual xifra de dipòsits a què es va calar foc a la capital el 2019 i, en particular, a la Dreta de l’Eixample. Només allà van cremar 628 contenidors aquell any, en el marc de les protestes per la sentència del procés amb epicentre a la plaça Urquinaona i carrers adjacents. La mitjana dels anys posteriors al barri es queda, no obstant, per sota dels 80 contenidors cremats. D’aquesta manera, la Dreta de l’Eixample és la zona més afectada de l’urbs, amb 946 contenidors calcinats entre el 2019 i l’agost del 2024. En segon lloc, figura el Besòs i el Maresme, amb 357. No obstant, els dos barris gairebé igualen les seves dades si la mostra prescindeix del convuls 2019: a partir del 2020, la Dreta de l’Eixample va acaparar 318 contenidors arrasats per 312 en el Besòs i el Maresme, malgrat que el primer triplica en mida i població el segon. El fenomen s’ha tingut en compte en el disseny del nou contracte de neteja de Badalona, que contempla que gairebé el 35% dels contenidors de la ciutat siguin metàl·lics per dificultar la propagació del foc si són vandalitzats. La mesura no s’implantarà a tot el municipi, sinó a les zones més afectades per la problemàtica. No en va, els quatre districtes de Badalona que fan frontera amb Sant Adrià i Santa Coloma sumen 937 dels 1.238 contenidors cremats des del 2019. O, el que és el mateix, un 79,5% del total. Els nou barris limítrofs amb les dues ciutats veïnes (Artigas, el Remei, els tres barris de Llefià, la Pau, Montigalà, Puigfred i Sant Roc) sumen el 44% dels containers devastats a Badalona. L’ajuntament calcula que podrà contenir la crema en un "60% o 70%" mitjançant la instal·lació de contenidors "ignífugs" a la Salut, Llefià, Artigas, Sant Roc, el Remei i la Pau. A Sant Adrià, amb 38.672 habitants, van ser 414 els contenidors cremats, poques desenes menys que els 450 registrats a Santa Coloma, que té el triple d’habitants, uns 121.000. Precisament, la zona més castigada de Santa Coloma pels incendis premeditats és la que fa frontera amb Badalona i Sant Adrià. Així, els barris colomencs que limiten amb les ciutats veïnes (Raval, Fondo, Llatí, Safaretjos i Santa Rosa) sumen 246 dels 604 contenidors cremats. A Sant Adrià, els perjudicis són més elevats al barri de la Mina, que aglutina 62 dels 135 incidents amb containers, gairebé la meitat. Seixanta-dos més es van produir als barris de Sant Joan Baptista i Sant Adrià Nord, que limiten amb Badalona i Santa Coloma.

9.500 contenidors de l’àrea de BCN s’han cremat en 5 anys

Les set ciutats més poblades de la província sumen més d’11.000 reposadors afectats

El més llegit