Un de cada tres parvularis privats ha tancat des del 2001 a Catalunya

A Espanya van néixer en la primera meitat del 2024 156.202 nens, un 25% menys que fa una dècada, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El juny de l’any passat es van registrar 25.909 naixements, la xifra més baixa d’aquest mes des del 2009. A Catalunya, la fecunditat també és en caiguda lliure. El 2023 van néixer a Catalunya 54.217 nadons, el 3,8% menys que el 2022, segons indica l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i la xifra més baixa dels últims 70 anys. Una de les nombroses derivades d’aquesta realitat ha sigut el tancament de 180 escoles d’educació infantil (0-3) privades a Catalunya des del curs 2000-2001, passant de les 606 que hi havia llavors les 426 del curs 2022-2023. És a dir, un de cada tres centres han baixat la persiana en els últims 20 anys. Unes dades que des de la patronal Associació Catalana de Llars d’Infants entenen que seran molt més grans quan se sumin els tancaments del 2023-2024 i els del 2024-2025. "La situació empitjora any rere any, i el curs que ve, de portar-se a terme l’anunciada gratuïtat de l’I-1 a les escoles infantils públiques, pot significar l’estocada final", apunta la directora d’una escola infantil privada en Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), que denuncia falta de suport de l’administració. Situació crítica "Tinc una ràtio de 74 nens autoritzats i estic a 45, ¿com sobreviu una empresa amb personal per atendre 74 nens tenint-ne només 45? Em plantejo tancar, però no tinc diners per pagar les indemnitzacions de totes les treballadores", es lamenta aquesta directora després de tota una vida dedicada al que era la seva passió, que insisteix que el seu cas és també "el de moltes altres". "No podem resistir; és necessària una col·laboració publicoprivada, que l’administració reconegui la nostra tasca social i ens deixi de veure com l’enemic. No som empreses de l’IBEX 35, som petites escoles arrelades als nostres pobles i barris –segueix la directora–. No és només la baixada de la natalitat, que òbviament és un dels factors; la covid també va fer molt mal, després va venir la gratuïtat de l’I-2 i la de l’I-1 el curs vinent pot ser ja el final". Aquesta professional recorda que el 44% de les places de les escoles bressol privades a Catalunya estan buides –segons un estudi fet públic el setembre per l’Associació Catalana de Llars d’Infants- mentre milers de famílies queden fora de les escoles públiques, sobretot a les ciutats grans, on les escoles privades han ajudat a complementar la falta d’oferta pública. La gratuïtat de l’I-2 va començar el setembre del 2022, impulsada pel Govern de Pere Aragonès, que va anunciar que seria el primer pas cap a la gratuïtat de tot el cicle; i el Govern d’Illa ha anunciat que farà un pas més el curs vinent, amb la gratuïtat de l’I-1 recollida en el Pla de Govern, prevista per a aquest setembre, amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització de l’educació 0-3. Dades d’escolarització Segons dades del Ministeri d’Educació, Espanya se situa entre els països de la Unió Europea amb més índex d’escolarització de 0 a 3 anys, "superant l’objectiu comunitari del 45% marcat per a 2030 i molt per sobre de la mitjana dels 27, que se situa en el 37,5%". Amb un 55,8% d’escolarització en aquella etapa, Espanya és el novè estat amb més taxa d’escolarització en aquest nivell d’educació, "gairebé 20 punts més que fa una dècada, quan se situava en el 35,9%" com indica l’informe Educació i atenció a la primera infància publicat per la xarxa Eurydice, de la Comissió Europea. Eva Sargatal, secretària de la comissió executiva de Rosa Sensat, assenyala que l’anunci de la gratuïtat de l’I-1 –del que la conselleria, pendent dels pressupostos, encara no ha donat detalls ni a les escoles afectades ni als ajuntaments, gestors de la gran majoria de les escoles infantils públiques– "és molt positiu, però ha d’anar acompanyat dels recursos necessaris". I posa alguns exemples. Les escoles infantils són llocs molt feminitzats, i moltes de les treballadores són dones joves que agafen permisos de maternitat que després es converteixen en reduccions de jornada que no sempre s’estan cobrint. "Hi ha professionals que a la tarda no treballen i en aquelles hores es queda una educadora sola amb tot el grup. Si la gratuïtat comporta que més nens es quedin al menjador i a la tarda, una cosa positiva, no pot ser que deixin a una sola educadora amb ells", apunta Sargatal, que defensa la necessitat de les codocències a les escoles infantils com a fórmula de baixar les ràtios (mentre la ràtios en el 3-6 baixen, en el 0-3 es manté intacte) sense perdre places.

Un de cada tres parvularis privats ha tancat des del 2001 a Catalunya

Es calcula que uns 180 centres s’han clausurat en els últims 20 anys, passant de 606 a 426. Entre les principals causes d’aquest fenomen destaca la caiguda de la natalitat, l’impacte de la pandèmia i la gratuïtat de l’Infantil 2.

El més llegit