Llegint atentament aquesta informació que publica EL PERIÓDICO sobre la quantitat de persones arribades de fora de Catalunya que voldrien aprendre català i no poden, mentre resten places buides als cursos públics creats per això, trec dues conclusions, l’una trista, l’altra indignant. La trista: que la llengua sigui un cavall de batalla política no la converteix en una veritable prioritat. La indignant: aquí ningú no reconeix errors, ni demana mai perdó. De rectificar ja ni en parlem.