Aprendre la llengua per amor

L’amor a la parella, als fills i a la comunitat que t’acull és un dels grans motors per aprendre la llengua local per a ciutadans procedents d’altres territoris.

«No entenia que em contestessin en castellà si els parlava en català», explica Liên

Aprendre la llengua per amor

"¡¿Peto?¡ ¡¿Què dimonis volia dir peto?!". Corrien els primers 2000 i les coses no eren tan fàcils com ara, que amb dos segons el mòbil et treu del més complex conflicte lingüístic. Els nòvios es comunicaven per SMS i aquells primers telèfons no tenien accents (o així ho recorda). Mai Liên, nascuda a França de pare vietnamita i mare italiana, va créixer a Itàlia, on va viure des dels 4 anys fins que va acabar la universitat. Després d’un Erasmus a Lleó i una beca a Màlaga, va conèixer el seu ex, un noi català. "Com que no volia que parléssim en castellà, vam començar parlant en italià, però m’escrivia en català", narra la dona, que viu a Catalunya des del 2004, tot i que va començar a aprendre català una mica abans: per entendre, entre altres coses, què volia dir petó i t’estimo. "La primera vegada que em va dir t’estimo em vaig quedar planxada. En italià t’estimo és t’aprecio, una cosa que li dius a qualsevol", recorda Mai Liên, que sempre diu que per aprendre un idioma no hi ha res millor que buscar-se un nòvio que parli aquesta llengua.