"¡¿Peto?¡ ¡¿Què dimonis volia dir peto?!". Corrien els primers 2000 i les coses no eren tan fàcils com ara, que amb dos segons el mòbil et treu del més complex conflicte lingüístic. Els nòvios es comunicaven per SMS i aquells primers telèfons no tenien accents (o així ho recorda). Mai Liên, nascuda a França de pare vietnamita i mare italiana, va créixer a Itàlia, on va viure des dels 4 anys fins que va acabar la universitat. Després d’un Erasmus a Lleó i una beca a Màlaga, va conèixer el seu ex, un noi català. "Com que no volia que parléssim en castellà, vam començar parlant en italià, però m’escrivia en català", narra la dona, que viu a Catalunya des del 2004, tot i que va començar a aprendre català una mica abans: per entendre, entre altres coses, què volia dir petó i t’estimo. "La primera vegada que em va dir t’estimo em vaig quedar planxada. En italià t’estimo és t’aprecio, una cosa que li dius a qualsevol", recorda Mai Liên, que sempre diu que per aprendre un idioma no hi ha res millor que buscar-se un nòvio que parli aquesta llengua.