Va arribar a Barcelona fa tres anys i tres mesos i va decidir apuntar-se a classes de català a inicis d’aquest curs. "Per una cosa emocional i també per feina, perquè és la llengua de molts dels meus amics i dels meus companys a l’oficina," explica Belén Suárez, jove xilena especialista en recursos humans. La seva sorpresa va ser que, quan va voler inscriure-s’hi, hi havia molt poques dates. "Hi he postulat al setembre i al desembre, i m’he quedat fora; la resposta va ser la mateixa els dos cops: que havia d’esperar que s’anessin desocupant", lamenta. Segueix en llista d’espera.