Lewis Dartnell: "El nostre cervell només pot gestionar 150 relacions"

En realitat, Lewis Dartnell (Londres, 1980), professor de la Universitat de Westminster, investiga la possibilitat de vida microbiana a Mart, però no pot reprimir la seva passió divulgadora. Al llibre Ser Humano (Debate), explora com la nostra biologia ha influït en la història de la humanitat: de l’origen de la família com a institució fins al naixement de la màfia, passant per l’auge dels Habsburg i la presa de les pitjors decisions per culpa de defectes de software del cervell. En va parlar dilluns passat al CosmoCaixa. ¿Comencem per l’origen de la màfia? Per una "falta d’ortografia» en l’ADN, som incapaços de sintetitzar vitamina C. En l’era de la navegació a vela, l’escorbut arrasava entre els navegants, fins que el metge escocès James Lind va descobrir que el consum de cítrics podia prevenir-lo. La Royal Navy va negociar amb els agricultors sicilians la producció de llimones –el seu consum li va donar superioritat en la batalla de Trafalgar–, i aquests van pagar als forçuts locals per protegir-los. Una altra institució amb arrel biològica és la família, diu. L’evolució ens va donar cervells grans i, al caminar drets i tenir un canal de part estret, el nadó neix subdesenvolupat. Si els dos progenitors cooperen, té més oportunitat de viure. Llavors va entrar l’oxitocina, per generar vincle. Més tard, amb el desenvolupament de l’agricultura i la propietat sobre el territori, no només vam transmetre el color dels ulls, sinó també la riquesa acumulada. Alguns van treure molt partit dels aspectes reproductius, com els Habsburg, que van dominar Europa des del segle XVI. I, tot i així, estem programats per no tolerar el joc brut. Comparats amb els ximpanzés i els bonobos, els humans som molt cooperatius i altruistes, i el resultat d‘això és la civilització en la qual vivim. En la qual els EUA voten a Donald Trump. Sospito que els nord-americans van votar el que creien més apropiat, però els va enganyar. Des de les primeres ordres executives que ha firmat, està afavorint els milmilionaris. I la riquesa de les multinacionals tecnològiques, superiors a la d’estats sobirans, per exemple, va en contra de la nostra naturalesa biològica. Vostè parla dels biaixos cognitius. ¿Estem en temps de festival? El nostre cervell no sempre ofereix respostes lògiques. Hi ha motius evolutius per no pensar en el futur. Preferim els beneficis a curt termini i no arriscar abans que esperar que la recompensa arribi. Això és un problema en situacions tan complexes com el canvi climàtic. Al llarg de la història, hem vist que, quan la gent ho passa malament, tendeix a comprar ofertes enganyoses. El Brexit i Trump en són dos exemples. ¿L’evolució no funciona com cal? Som animals de l’edat de pedra atrapats en un món modern. I tenim moltes desalineacions evolutives. Per exemple, els caçadors-recol·lectors, que vivien en entorns d’escassetat, valoraven els aliments amb molt greix i sucre, i en el món modern, on són fàcils d’obtenir, es dispara la diabetis, l’obesitat i les malalties cardiovasculars. No controlem els excessos. El nombre de Dunbar, per exemple, xifra les connexions pròximes que el nostre cervell pot gestionar: unes 150 persones, la mida mitjana dels grups de caçadors-recol·lectors. Les xarxes socials ens connecten a milions de persones, però només podem tenir relacions significatives amb uns 150. Un altre dels errors del nostre cervell és el biaix de confirmació: ens costa molt admetre que ens hem equivocat. Colom va morir sense baixar del carro de la conquesta d’Orient, l’Iraq va ser envaït el 2003 i avui hi ha algoritmes dissenyats per amplificar la cambra d’eco. ¿Què ens ofereix el futur? Una de les lliçons que ens dona la història és que els humans som intel·ligents i que hem demostrat ser brillants a l’hora de generar tecnologies per tal de sobreviure. Es podria argumentar que l’evolució humana està en pausa, perquè ja ningú mor de gana, ni de malalties. Però continuem utilitzant la caixa d’eines de manera poc satisfactòria. Una àrea d’investigació molt activa, anomenada desesbiaixament, treballa en identificar els biaixos cognitius per reduir el seu impacte i tornar-nos més racionals i igualitaris. ¿Tornar-nos més igualitaris? ¿Quin és el mètode? En tot grup de debat, normalment és un home el que parla amb més seguretat i els altres diuen que sí, perquè se senten intimidats o perquè no veuen incentius per presentar els seus arguments. Actualment s’experimenta amb grups més petits i s’anoten les idees, de manera que al final es prengui en consideració no la persona amb més seguretat, sinó les millors idees .

Lewis Dartnell: "El nostre cervell només pot gestionar 150 relacions"

Astrobiòleg i divulgador científic

El més llegit