L’Estat abona al Govern el seu deute de 377,8 milions per Rodalies

L’autorització del Consell de Ministres va ser fa poc més d’un mes. I aquesta setmana s’ha fet efectiu el pagament. L’Estat ha abonat els controvertits 377,8 milions d’euros del dèficit d’explotació de Rodalies que, durant lustres, han enverinat les relacions amb el Govern. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va revelar ahir que el deute es remuntava al 2010, amb la qual cosa "el comptador es posa a zero". L’acord es remunta al mes de juliol, encara amb l’Executiu de Pere Aragonès, fruit de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Financers entre Estat i Generalitat, que justament es tornarà a celebrar el 28 de febrer. En aquesta trobada es va consensuar sumar tant el que es devia fins al moment (els 377,8 milions) com 336 milions més per a aquest 2025 i la mateixa quantitat per al 2026. En total, més de 1.000 milions, va concretar Paneque durant la celebració d’una jornada interna a la seu de la Conselleria de Territori. Clausura de Dalmau La trobada, organitzada per posar al dia els membres del mateix departament sobre l’estat de la negociació amb el Govern sobre el traspàs de Rodalies, va ser clausurada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, que va destacar que el pagament de l’import "acaba amb la litigiositat" amb Madrid. Dalmau va afegir que la motivació que hi ha després de la progressiva assumpció de les línies ferroviàries, començant per l’R1, és "transformar els serveis públics": "El traspàs no és una culminació, sinó l’inici de tot", va remarcar per insistir també que el procés va arrencar amb responsables polítics diferents i que cal ser "humil" i encaixar que ha sigut una tasca compartida. La consellera Paneque havia obert la jornada sobre Rodalies assegurant que el traspàs "no és un objectiu menor, sinó que és colossal", i va convidar les persones que ocupaven la sala a "sentir-se lliures" per avançar en la tramitació de la transferència competencial, el següent pas de la qual és la desclassificació de l’R1 com a línia de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG) en la comissió bilateral d’infraestructures de febrer i, posteriorment, del Consell de Ministres. La responsable de Territori va aprofitar per aplaudir el grau d’execució del Pla de Rodalies 2020-2030, del qual ara es complirà el primer quinquenni i està pendent d’actualitzar. Va revelar que en els quatre primers anys s’ha adjudicat o executat un 58% del pla, per valor de 3.700 milions d’euros (dels 6.300 milions previstos). S’han adjudicat projectes, va prosseguir, per 1.800 milions. El fet que s’hagi abonat el deute pendent aplana el procés del traspàs que arrenca ara. Durant aquests 15 anys, la Generalitat, Renfe i el ministeri competent en cada moment (primer Foment i recentment Transports i Mobilitat Sostenible) s’han intercanviat retrets a compte d’aquests imports, que han impedit la firma de contractes programa amb l’operadora ferroviària o dificultat la implementació de millores en certs serveis. Trens puntuals Paneque va insistir que el traspàs de Rodalies té com a meta aconseguir un servei en el qual els trens "siguin puntuals" i que contribueixin a la descarbonització de la mobilitat. Un transport públic, va desitjar, que sigui utilitzat per les persones de tots els àmbits, "des dels alts funcionaris fins als jardiners". El conseller Dalmau també va apuntar que, quan el Govern gestioni Rodalies, "s’ha de notar la diferència respecte al que rebem". A més dels titulars de les dues conselleries, en la jornada van participar diversos alts càrrecs que capitanegen el traspàs. Des del comissionat de Rodalies, Pere Macias, al secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, a més d’altres representants de Presidència o Economia i Finances. En total, hi ha 75 persones de cinc departaments diferents que de moment treballen en això.

L’Estat abona al Govern el seu deute de 377,8 milions per Rodalies

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, defineix el traspàs del servei ferroviari com un "objectiu colossal" i revela que el Govern desemborsarà uns 1.000 milions fins al 2026.

El més llegit