Marina Bers: "Quan un nen sap comptar ja pot aprendre a programar"

El seu últim llibre, Programación y valores: como los niños aprenden valores humanos a través de la computación, planteja que és necessari ensenyar programació des de l’etapa preescolar. La programació és com l’alfabetització del segle XXI. Ens ajuda a pensar d’una manera abstracta, ordenada, seqüencial: d’una manera lògica. I a resoldre problemes. Quan tu escrius un article fas exactament el mateix. Ordenar les idees… Ordenar les idees i pensar de manera abstracta. Quan algú programa desenvolupa pensament computacional, però necessita un llenguatge per expressar aquestes idees. Quan algú aprèn a pensar d’una manera ordenada, lògica, i comença a aprendre un llenguatge simbòlic, l’escriptura pot plasmar aquest pensament. El mateix és la programació. Llavors, ¿per què esperar que els nens siguin més grans per ensenyar-los? S’aprèn a llegir i a escriure al voltant dels 4, 5 o 6 anys, depenent del país. El mateix és aprendre el llenguatge artificial de la programació. ¿Proposa aprendre a programar abans que a llegir i a escriure? Aprendre a programar bàsicament significa entendre que hi ha una ordre i instruccions per fer alguna cosa. El pensament computacional és ensenyar a resoldre els problemes. Però no ens podem quedar només en el pensament. I allà hi ha el poder de l’alfabetització, ja sigui digital, en qüestió de programació o la tradicional. Crear alguna cosa, ja sigui un artefacte, un text o un programa, per comunicar alguna cosa, per produir, i no simplement per consumir. ¿Aquest és el motiu per començar amb aquest llenguatge tan aviat, que no siguin només consumidors? És quan aprenen a comptar: primer, segon, tercer… Si poden fer això i entendre que l’ordre importa, també poden aprendre a programar. No llenguatges de programació abstractes, però sí bàsics. ¿Això es pot fer sense pantalles? Es pot fer amb o sense pantalles. El que es necessita és un llenguatge simbòlic. El pantalla sí o pantalla no és un debat erroni. El que cal pensar és què fa el nen quan està davant la pantalla. ¿Està produint contingut o només consumint? És el mateix amb els llibres. ¿Amb els llibres? El debat llibres sí o llibres no és útil. Hi ha llibres que un no vol i hi ha llibres que un sí que vol. ¿T’imagines una societat debatent llibres sí o llibres no? El debat és quins llibres. Però les pantalles tenen uns riscos que els llibres no. Però ofereixen altres possibilitats. Pots utilitzar una pantalla per crear, per pensar, per produir, per tenir pensament crític, i hi ha pantalles que s’utilitzen per jugar i res més, per consumir. El problema és ser només consumidor, cal ser productor, i per ser-ho necessites aprendre a programar. ¿Com, tan petits? A partir del joc, a partir del ball, a partir de la música. És el mateix que ensenyar algú només a llegir i no a escriure. Això no funcionaria a cap escola. Si només els exposem a pantalles que els fan consumir informació, és com ensenyar-los tan sols a llegir. El problema amb la pantalla és doble: l’ús passiu –enllaçar un vídeo i un altre– i l’abús. Totalment. Però tornem als llibres. ¿Sempre volem llibres? No. De vegades hi ha llibres que no volem a casa nostra i els llibres que sí que volem no els volem en tots els moments. A l’hora de menjar, jo no vull nens llegint llibres a la taula, per més que el llibre sigui bo, l’hora de menjar és per socialitzar. A Catalunya hi ha cert consens en què ens hem passat digitalitzant les aules. ¿Als EUA estan també en aquest punt? Sí, a gairebé tots els països hi ha aquest debat; però, almenys amb els governs amb què nosaltres treballem, s’entén que el debat no és pantalles sí, pantalles no, sinó què es fa amb la pantalla. Una altra preocupació a l’escola catalana és la irrupció de la IA a les aules. ¿Com ho veu? Com que hi ha intel·ligència artificial, es necessita més la intel·ligència humana. Perquè els algoritmes els creen humans. Hem de poder crear nous algoritmes i refinar aquesta manera d’IA. Altrament, l’IA perpetuarà els problemes que tenim els humans. Volem que els nens siguin creadors, no consumidors. ¿Deixarem això en mans de la IA?

El més llegit