Desgana i cansament

Prou feina té cadascú amb les seves coses com per intentar entendre què està passant amb les tarifes del transport públic. Després d’un matí de passeig pel metro i l’estació de Sants, aquest diari va comprovar ahir que, més que molèstia o ràbia, el que genera la grenya política que ha encarit els abonaments més utilitzats és desgana i cansament. Ho resumeix bé en un vagó del metro de lL3 Montse Ginesta: "Et quedes parada, pensant que potser demà et pugen la llum o l’aigua sense previ avís ni explicació. No tinc ni idea de quant em costarà ara la T-usual. Però la veritat és que no ens hauria de sorprendre res de tot això; és el que hi ha". La derogació del decret que incloïa les ajudes al transport públic ja és una realitat després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). D’aquesta manera, fins que deixi d’aplicar-se el 30% que el Govern bonificava en la T-usual i la T-jove, és l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que hi aporta un 20% per arribar al 50%, la que assumeix la totalitat de l’ajuda. Quan les màquines de venda de bitllets i el software de les aplicacions mòbils estiguin actualitzades, aquests dos abonaments passaran a tenir només un 20% de descompte, no un 50%. La T-tsual d’una zona passarà de 22 a 35,20 euros, i la T-jove, de 44 a 70,40 euros. Martí Molina, a Ferrocarrils, va escoltar alguna cosa a la ràdio mentre esmorzava: "Jo em pensava que els preus es marcaven a final d’any i que no es tocaven fins a l’any següent". Doncs no, i menys en aquest cas, amb unes ajudes que són una decisió política que requereix un plàcet parlamentari. El Martí fa referència a l’increment mitjà del 3% en totes les tarifes que va entrar en vigor el 15 de gener i que es va acordar en el consell d’administració de l’ATM al desembre. Això és el que sí que va a missa durant els 12 mesos de l’exercici següent. Un altre tema són les ajudes que van començar a aplicar-se al setembre del 2022 per decisió del Govern, que ha anat acompanyant (en el cas de Catalunya, la Generalitat), aportant part de les ajudes. A l’explicar-ho a aquest jove administratiu, s’encongeix d’espatlles i es pregunta si no és una mica perillós que una cosa "tan important com el preu del metro depengui d’una baralla entre partits polítics". És el preu a pagar per no tenir una llei de finançament del transport públic que permeti blindar les tarifes. A Sants, el Juli espera un tren cap a Vilanova. Disposa del bitllet gratuït recurrent que podrà utilitzar fins al 30 d’abril, dia a partir del qual haurà de pagar el preu sense cap rebaixa: "Ahir vaig començar a llegir una mica sobre el tema a la nit, però em vaig perdre. El que sí que m’ha quedat clar és que Rodalies deixarà de ser gratuït". Usuaris majoritaris Aquesta és la tercera pota del que vindrà i del que ja està aquí: la T-usual i la T-jove a molt curt termini amb un 20% de descompte (i no un 50%), i adeu a l’abonament recurrent gratuït, respectivament. Sorgeix, a més, la trista ironia que la picabaralla entre Junts-PP i el PSOE ha posat el focus en les persones que més utilitzen el transport públic, ja que la T-usual i la T-jove concentren el 71% de les validacions de l’àmbit de l’ATM de Barcelona. "¿A qui li ha de semlar bé? ¿Ara estic pagant 22 euros i dius que hauré de pagar 15 euros més? Jo no tinc cotxe ni me’l puc permetre, així que hauré de passar per l’aro", compartia a l’estació de Sants, a punt de pujar a l’L5, la Carolina, una administrativa. Prenent un cafè a l’estació de trens hi ha el Manuel Soldevila, aparellador. "No soc un habitual de Renfe, però sí que acostumo a moure’m amb metro per la ciutat amb la T-usual. Puc entendre que els partits polítics es barallin, però algunes coses, com la mobilitat de la gent, haurien de quedar al marge".

El més llegit