Gestionar els boscos

Els boscos mediterranis es troben en el punt de mira de forma permanent, però aquests dies ens porten una nova sorpresa: territoris com Califòrnia ja no cremen només a l’estiu, sinó que també ho poden fer, amb virulència, a l’hivern. Catalunya i Califòrnia comparteixen les bondats, però també els riscos del clima mediterrani: sequeres, onades de calor i incendis cada cop més freqüents posen a prova la capacitat de recuperació dels seus boscos. Així, aquests són cada cop més vulnerables davant aquests factors. Aquesta situació coincideix amb un dels moments en què Catalunya te la superfície de bosc més elevada de la història recent, degut a un abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Això ha comportat un canvi notable en els paisatges de Catalunya, amb una pèrdua generalitzada d’ambients oberts com conreus i pastures, responsable de la disminució i pèrdua de moltes espècies i hàbitats de gran interès de conservació. Els nous boscos ajuden a crear un paisatge amb una densitat d’arbres excessiva, que facilita la propagació del foc i en dificulta l’extinció. Paradoxalment, això coexisteix amb un creixement urbanístic important en territoris poblats, i els nous boscos i les noves àrees urbanes cada cop són més a prop perquè els antics mosaics agroforestals que els separaven han desaparegut. Reptes. Com encaixem totes aquestes peces per trobar una sortida als riscos de tot plegat? Necessitem més gestió, però adaptada a assegurar el funcionament del bosc i la seva resiliència davant del canvi ambiental. I que pugui encarar tres reptes: conservar i recuperar la biodiversitat, assegurar la provisió de béns i serveis a la societat i reduir el risc de grans incendis. Això passa per planificar quins boscos han de ser substituïts per conreus i pastures, quins han de ser gestionats de forma més intensa i quins es poden deixar a una dinàmica més natural. En un context urbà i periurbà com el de Los Angeles o el de la Catalunya poblada cal apostar per una gestió preventiva. I aquesta s’ha de basar en la creació de mosaics agroforestals (recuperant conreus i pastures) i de franges de protecció adients, que redueixin la càrrega de combustible i la continuïtat forestal prop de les àrees poblades. També caldrà que els nous desenvolupaments urbanístics tinguin en compte les noves condicions ambientals i que, per tant, tinguin lloc en àrees menys properes al bosc. En definitiva, encarem un canvi de paradigma en la nostra relació amb el bosc. I hem d’encarar-lo amb una visió de conjunt, i amb eines noves i compartides amb aquests territoris. La signatura del Mediterranean Climate Adaptation Partnership (MCAP) que lideren Catalunya i Califòrnia és una oportunitat magnífica per fer-ho. Aprofitem-la.

Gestionar els boscos

«Podem tenir conductes poc predictibles al Garraf, la Marina o Collserola», diu Asier Larrañaga

El més llegit