Les ZBE desvien més usuaris al transport públic en les rendes baixes

La moratòria de multes per infringir les limitacions de la zona de baixes emissions (ZBE) per a residents a Cerdanyola estableix un precedent per resoldre un debat polític de fons molt sensible: com protegir alhora la qualitat de l’aire i els ciutadans afectats més vulnerables, és a dir, els que tenen menys alternatives tant en termes de renda com d’accés a transport públic. En les sentències que van tombar la ZBE Rondes Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va explicitar que una de les principals mancances de les ordenances municipals va ser que no van justificar l’impacte econòmic de les ZBE sobre els residents o sobre els empresaris autònoms com a col·lectiu més intensament afectat. Aquest exercici, no obstant, sí que el va fer l’Institut Metròpoli, adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Va aportar xifres detallades en un profús informe sobre l’impacte socioeconòmic de les ZBE. Una de les principals conclusions és precisament la dispar adaptació a les ZBE en funció de la renda. Davant del veto a la circulació a vehicles sense etiqueta ambiental –l’estudi no contempla l’impacte potencial a vehicles amb etiqueta groga–, les rendes altes opten amb més freqüència per renovar el vehicle, mentre que les baixes mostren una tendència superior a buscar alternativa en el transport públic. Per a la segmentació per rendes, l’Institut Metròpoli utilitza les dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), que compta amb una àmplia mostra de 10.164 entrevistes. A la pregunta sobre quina solució adoptar davant la restricció de circulació en una ZBE, s’ofereixen quatre alternatives: comprar un altre vehicle, passar-se al transport públic, modificar el trajecte previst o directament cancel·lar el viatge en cas que sigui possible. Entre el total de respostes favorables a renovar el vehicle, el 25% corresponen a «rendes benestants», mentre que un 15% són «rendes vulnerables». La franja de la «renda intermèdia» és la majoritària: un 60% de les respostes. En canvi, de tots els enquestats disposats a utilitzar el transport públic com a alternativa, el 20% són usuaris de rendes baixes, davant un 15% de rendes altes i un 65% d’intermèdies. Canviar d’horari o de destí té un 22% de respostes de rendes benestants, un 64% d’intermèdies i un 14% de rendes baixes, mentre que contemplen evitar el desplaçament un 15%, un 68% i un 17% respectivament. Es pot considerar que l’esmentat informe, únic de referència en aquesta matèria fins ara, data de setembre del 2022, així que únicament té en compte la població afectada per la gran ZBE Rondes Barcelona, que cobreix en la seva totalitat la capital, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, i algunes àrees limítrofes amb les rondes de Dalt i Litoral de Cornellà i Esplugues de Llobregat. A més, si bé s’observa una correlació entre alternatives predilectes i el poder adquisitiu, també resulta destacable que no hi ha una enorme distància entre les proporcions de cada segment i que tots tenen presència en les quatre respostes. Per exemple, el 15% de les rendes benestants sí que s’han passat al transport públic i el mateix percentatge de les vulnerables ha apostat per sufragar un vehicle amb etiqueta ambiental. Les rendes altes, més afectades L’anàlisi de l’Institut Metròpoli dona una altra constatació que també mereix tenir-se en compte. La majoria de la població vulnerable no es mou amb cotxe habitualment, així que l’afectació de qualsevol restricció a vehicles impacta molt més la resta de perfils socioeconòmics. Concretament, el 86% dels afectats per la ZBE de la capital són rendes altes o mitjanes, assenyala l’estudi. Només dos de cada deu enquestats que afirmen tenir un vehicle vetat pertanyerien a les capes més modestes. Tot i que a primer cop d’ull pot semblar paradoxal, la dada reflecteix una premissa lògica: la possessió de vehicle propi ja té per se un biaix per renda.

Les ZBE desvien més usuaris al transport públic en les rendes baixes

L’Institut Metròpoli només detecta lleus diferències en l’adaptació a les restriccions mediambientals en funció del poder adquisitiu

El més llegit