Responsabilitat i esperança

Després de més de 20 anys sense disposar de nous fàrmacs per al tractament de l’Alzheimer, el passat 14 de novembre, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va donar llum verda al primer fàrmac capaç d’alentir el progrés de la malaltia en les seves primeres fases. Sens dubte, som davant d’una nova era, no només per a les persones afectades, les seves famílies i cuidadors, sinó també per a tota la comunitat científica i la societat en el seu conjunt, ja que s’obre la porta a un canvi profund en la investigació, el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia. L’Alzheimer ocupa un lloc preeminent entre les preocupacions de la població espanyola, que se situa només per darrere del càncer. Aquesta inquietud està més que justificada: més de 900.000 persones a Espanya viuen amb demència, cosa que afecta també milers de famílies. Les projeccions indiquen que aquesta xifra es podria duplicar en les pròximes dècades, cosa que evidencia la magnitud del repte a què ens enfrontem. L’aprovació de Lecanemab és un avenç sense precedents. Tot i que no és en absolut una cura, alenteix la progressió de la malaltia en un 27% en les seves fases inicials, cosa que suposa una millora significativa en la qualitat de vida dels pacients i els cuidadors. No obstant, la gran pregunta que sorgeix ara és: ¿quan estarà disponible? L’EMA condiciona el seu vistiplau a un programa d’accés controlat que garanteixi l’ús adequat del fàrmac, per exemple, tenint en compte els perfils genètics dels pacients. Això suposa un petit cost addicional, que porta associat el benefici de disminuir els efectes secundaris. Hem passat una prova, no obstant, el veritable repte comença ara: la inclusió del fàrmac en els sistemes nacionals de salut. Aquest procés administratiu és crucial, però pot i s’ha d’accelerar. Espanya ha d’assumir com a prioritat la negociació i comercialització del tractament. No podem fallar: reduir el temps entre l’aprovació i la disponibilitat efectiva no és només un objectiu estratègic, sinó una qüestió de responsabilitat tant social com sanitària. El repte de l’accessibilitat L’arribada d’aquest fàrmac planteja un repte logístic i financer significatiu per al sistema sanitari públic. Serà indispensable augmentar els recursos en les unitats especialitzades en deteriorament cognitiu a fi de seleccionar adequadament els pacients, administrar els tractaments i portar a terme un seguiment clínic rigorós. En aquest context, l’Organització Mundial de la Salut ha instat a implementar polítiques estatals que abordin la demència com una prioritat de salut pública. En aquest sentit, no podem ens permetre quedar-nos enrere: ha d’alinear els seus esforços amb les recomanacions internacionals i avançar amb determinació cap a una nova priorització de l’Alzheimer. L’Alzheimer ha d’ocupar un lloc prioritari en l’agenda política. És imprescindible aconseguir que la prevenció, el diagnòstic precoç i les cures adequades s’integrin en un enfocament global. Aquest enfocament ha d’incloure mesures específiques de suport als cuidadors, que exerceixen un paper fonamental en la qualitat de vida dels pacients. L’aprovació de Lecanemab ens ofereix una oportunitat única per transformar el tractament de l’Alzheimer i altres demències. Però el veritable repte rau a estar a l’altura d’aquest avenç. Com a societat, tenim la responsabilitat de respondre amb celeritat, eficàcia i compromís. És el moment de sumar esforços, d’unir capacitats i de demostrar que, davant d’una amenaça tan devastadora com l’Alzheimer, som capaços d’actuar amb la urgència que la situació exigeix. La ciència ens brinda noves esperances. Ara és la nostra responsabilitat, com a individus i com a societat, convertir-les en una realitat tangible per a milers de persones i les seves famílies.

Responsabilitat i esperança

Comença una nova era en la lluita contra l’Alzheimer

El més llegit