L’Hospitalet i el Govern s’alien per reformar els barris del nord

El primer moviment de l’Hospitalet de Llobregat per a la transformació dels seus barris del nord en l’àrea històricament coneguda com a Samontà, avançada per l’alcalde David Quirós a EL PERIÓDICO, tindrà una forma administrativa però un fons de transcendental significat polític. Es tracta d’una modificació dels Estatuts del ja existent Consorci per a la reforma de la Granvia de l’Hospitalet, compartit per la Generalitat de Catalunya i el mateix Ajuntament de l’Hospitalet. Aquest diari ha pogut confirmar que l’ens ha afegit el Samontà a la seva denominació i àmbit d’actuació, escenari que eleva a prioritat estratègica de la segona ciutat de Catalunya la reforma integral amb què Quirós ha començat a marcar perfil propi a l’alcaldia que va estrenar el juny passat. L’horitzó amb què treballa el consistori perquè la reforma comenci a ser una realitat és el 2026, i que en qualsevol cas estigui a punt per a l’estrena del futur campus de l’Hospital Clínic a la Diagonal, cap a on l’Hospitalet vol obrir la seva zona nord. Més enllà de la quirúrgica variació estatutària en un consorci ja existent, l’actualització de l’ens com a instrument jurídic és el punt de partida perquè l’ambiciosa reforma integral comenci a agafar forma, després que el Consell General del consorci donés llum verda a la inclusió del Samontà en els seus plans dimecres passat. Els barris que configuren el nucli central de l’àrea històrica que Quirós ha posat en el focus a l’Hospitalet són Pubilla Cases, la Florida, les Planes, la Torrassa i Collblanc. Cal recordar que és precisament en aquests barris on Eurostat, l’Oficina Estadística de la Unió Europea (UE), ubica els dos quilòmetres quadrats més densos de tot Europa: hi viuen unes 140.000 persones, moltes d’origen migrant, en unes 50.000 vivendes. En un exigu 16% del territori de l’Hospitalet viu ni més ni menys que la meitat de la seva població. El valor polític de l’operació està en el fet que la renovació del consorci implica de facto, la consagració de l’aliança entre l’Hospitalet i la Generalitat per avançar en la transformació del Samontà, confirmen fonts municipals de l’Hospitalet. L’aval de l’Administració catalana –el consorci, de fet, és una entitat que hi està adscrita– arriba després que l’alcalde Quirós demanés "complicitat" per al projecte a Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del Govern Illa. Espai més habitable "Hem de convertir el Samontà en un espai més habitable, amb un urbanisme més amable i on hi hagi impacte econòmic i educatiu per garantir una igualtat real d’oportunitats a tota la ciutadania", explica Quirós a aquest diari. A més de per la seva alta densitat, el nord de l’Hospitalet està castigat per l’infrahabitatge i la degradació de l’espai públic en llocs tan simbòlics com els Blocs Florida, que ja compten amb un pla integral específic. La idea és que el Samontà acabi tenint el seu propi pla integral que incideixi en punts neuràlgics com la plaça de la Bòbila, els entorns dels metros de Pubilla Cases o Santa Eulàlia i els mercats de la Florida i Collblanc. Per dissenyar el full de ruta del consorci, l’Hospitalet s’ha fixat en el model del Consorci del Besòs, integrat pels ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). No només per l’estructura i funcionament de l’entitat, sinó també perquè les característiques economicosocials del Samontà són molt similars a les del Besòs. Per ara, altres consistoris com els de Cornellà o Esplugues de Llobregat, ciutats també limítrofes amb l’àrea, no han entrat en el consorci, sense perjudici de la seva potencial incorporació en un futur. La satisfacció per la implicació de la Generalitat en la reforma del Samontà és la tònica a l’Ajuntament de l’Hospitalet, on entenen que, sense el beneplàcit de l’Administració catalana, no seria possible pensar en una transformació com la que dissenya el consistori. Per exemple, expliquen fonts municipals de l’Hospitalet, en matèria d’habitatge, on l’Administració local té un àmbit d’actuació limitat. El consorci, a més, ampliarà el seu àmbit d’actuació a la ciutat: a partir d’ara no serà estrictament urbanístic, com fins ara, sinó que també tindrà capacitat d’intercedir socialment i culturalment sobre el Samontà. Això facilitarà, per exemple, que altres conselleries del Govern, a més de Territori –Drets Socials o Cultura, per exemple–, puguin incloure el projecte en els seus plans i pressupostos. Un altre dels flancs en què l’Hospitalet buscarà la cooperació de l’Executiu català serà el nou Pla de Barris en què treballa el Govern sota la batuta de Carles Martí, exregidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Tal com va avançar aquest diari, la Generalitat oferirà als ajuntaments inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros. Des del consistori hospitalenc certifiquen que el projecte de transformació integral del Samontà serà presentat a la futura convocatòria del Govern. Els plans per transformar alguns d’aquests barris del nord ja van estar en els plans de barri que van ser vaixell insígnia del tripartit.

L’Hospitalet i el Govern s’alien per reformar els barris del nord

La Generalitat i l’Ajuntament compartiran un consorci per vertebrar el projecte de transformació de l’àrea del Samontà, que concentra els barris més densos de la ciutat: Pubilla Cases, la Florida, les Planes, la Torrassa i Collblanc

El més llegit