Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

En absolut. Me’n vaig assabentar per la premsa. Aquí hi ha diverses coses. Una qüestió és la d’ajuntar matèries. Després hi ha el maltractament que està vivint la Geologia des de fa molts anys. Si això es consuma, serà la seva defunció definitiva, una mica sorprenent en el moment en què estem. En un de crisi climàtica. Vivim en un país que pateix sequeres constantment i els recursos hídrics ens haurien d’importar. Estudiar quin és el tractament que s’ha de fer de l’aigua sembla que queda en un segon pla. És aquesta degradació constant que patim en els àmbits científics. Hi ha una mica de fal·làcia sobre l’aprenentatge per competències. Per aprendre per competències primer s’han de treballar uns continguts. Aquesta assignatura de reptes quedarà absolutament buida, serà una mica una pantomima. Evidentment, no enfortirà el coneixement científic dels estudiants. Absolutament. Totalment. De fet, és un sentiment generalitzat. A la Facultat de Ciències tenim la sort de tenir un alumnat molt compromès amb la seva formació, però últimament arriben alumnes amb unes llacunes que de vegades ens sorprenen. Això es nota molt en les assignatures vinculades a les matemàtiques, matèria que ha patit una reducció d’hores a la secundària. Trobem persones amb dificultats per sumar fraccions, per exemple, una cosa que fa 10 anys era absolutament impensable. Sí. El problema de l’ensenyament és que, segons quines mesures prenguis, els efectes es veuen a llarg termini, però són molt difícils de corregir quan ja estan a la facultat. És habitual. Per exemple, persones que tenen dificultats per negar una frase. Tu fas un enunciat i dius: "Els gats són blancs". Si això és fals, ¿què és el que és cert? I et diuen que els gats són negres. Inclús això. Qüestions de raonament lògic. Les grans víctimes de tot aquest desgavell són els escolars. Però una víctima col·lateral és el professorat. Moltes vegades s’han d’adaptar, sense haver rebut la formació necessària, a directrius que algun il·luminat decideix, amb uns criteris caòtics i de vegades capritxosos. ¿Per què sobre un problema així no truquem a les portes de les universitats, que és on és la gent que té criteri i ha investigat sobre el tema? Jo crec que sí, però la meva percepció és que l’ensenyament s’instrumentalitza massa políticament; s’utilitza més com una arma que com un dels pilars que hauria de ser d’una societat civilitzada. És un tema cultural. Quan parlem d’intel·lectuals, la gent pensa en un filòsof, un humanista... Als científics no se’ls considera intel·lectuals. Si una persona no sap qui va escriure el Quixot, pensarem que és un ignorant; en canvi, podem ignorar perfectament quin element químic és el més freqüent de l’univers. I no passa res.

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

¿Tenia constància que s’estava estudiant unir les matèries de Física i Química i de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals?

El més llegit