L’extraordinari i discret empresari Isak Andic va trobar la mort al camí dels pelegrins que s’enfila per la serra de Montserrat, majorment excursionistes que, com Andic, surten a gaudir de la natura, de l’esforç a l’aire lliure, hàbit molt català que no distingeix de classes i que convida a contemplar, en peu d’igualtat, un paisatge imponent. Una activitat esportiva que ja no desdenya entre rics i pobres tot i que, durant molts anys, el muntanyisme fos una afició de classes acabalades. Sobretot en el seu pròleg. Els que es van desafiar a pujar els cims més alts van ser aristòcrates. Les classes treballadores i els vilatans que vivien a prop de la muntanya no estaven per a aquestes històries. Prou dura era ja la seva existència. El català més ric, segons Forbes, es va estimbar en una recolzada del camí de les Feixades, que des de les coves de Salnitre puja fins a la Santa Cova, recés de pau on es venera la Moreneta, la verge de la serra que va enamorar el poeta Jacint Verdaguer. Va ser allà on uns pastors van trobar la talla de fusta, per molt que una reproducció d’aquesta, sobre l’altar de la basílica de Montserrat, sigui el reclam al qual acudeixen anualment centenars de milers de turistes i pelegrins per venerar-la o demanar-li un desig.