Les emissions espanyoles van baixar un 7,6% el 2023 i van pujar un 1% el 2024

Ahir es van publicar dues dades clau per entendre l’evolució de les emissions a Espanya i, malgrat que tècnicament són compatibles, ofereixen narratives aparentment contradictòries. D’una banda, l’últim balanç oficial sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle generades a Espanya mostra que, en conjunt, el país va aconseguir reduir almenys un 7,6% les emissions durant el 2023, l’últim any de què es tenen registres complets. Segons apunta aquest recompte elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, presidit ara per Sara Aagesen, les emissions brutes registrades al llarg del 2023 van ser les més baixes de la sèrie històrica que va començar el 1990. D’altra banda, però, segons apunten dades preliminars ofertes per l’Observatori de Sostenibilitat, al llarg d’aquest 2024 s’hauria produït un repunt de l’1% de les emissions espanyoles, en bona part a causa de l’augment de la petjada del transport. En termes generals, les emissions espanyoles registren una tendència a la baixa des d’aproximadament el 2007, quan van arribar al seu màxim històric. Des d’aleshores, els registres indiquen que la petjada de carboni espanyola s’ha reduït progressivament tot i que, en diverses ocasions, s’han produït repunts. La reducció més dràstica es va registrar el 2020, durant la pandèmia de la covid-19, i després d’això es van produir dos repunts el 2021 i el 2022, una reducció significativa el 2023 i, segons els balanços preliminars, sembla que aquest 2024 s’hauria produït un nou repunt d’entre un 0,90% i un 1%. Si es confirmen aquestes dades, en els últims quatre anys Espanya hauria registrat una baixada i almenys tres repunts d’emissions. Els registres sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle continuen apuntant al sector del transport com el principal emissor a Espanya. La circulació de vehicles, per si sola, aporta més del 32% de les emissions espanyoles de diòxid de carboni a l’atmosfera i, a diferència d’altres sectors, no només no s’està reduint sinó que està augmentant. Segons dades de l’Observatori de Sostenibilitat, el consum de combustible de cotxes i motos és un dels principals factors que hauria impulsat el repunt aquest 2024. El transport és responsable d’una de cada tres tones de gasos amb efecte hivernacle generades a Espanya. El segon gran emissor de l’economia espanyola és el sector industrial, que el 2023 va sumar un 18,6% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle d’Espanya. El segueixen el sector agrari i ramader, que va assolir un 12,2%, i la generació d’electricitat, que hi va afegir un 11,4%. En aquest últim àmbit, els registres indiquen que la petjada de carboni de les elèctriques s’ha reduït un 72,5% en les últimes dues dècades gràcies a mesures com l’eliminació del carbó i l’aposta per les renovables. En el cas de la indústria també s’observa una disminució del 50% de les emissions respecte als nivells del 2005. Els informes tècnics sobre l’evolució de les emissions espanyoles es remetran a Brussel·les els primers mesos del 2025 i s’utilitzaran per avaluar el compliment dels compromisos espanyols en matèria de lluita contra el canvi climàtic i reducció de la contaminació atmosfèrica. Entre les dades que es presentaran a la Comissió Europea també destaca el rècord absolut a la producció d’electricitat mitjançant fonts d’energia renovables aconseguit els últims mesos. El 2022, les energies netes van sumar un 42,2% a la producció energètica espanyola i, un any més tard, el 2023, van assolir el 50,4%. Aquest any, a falta d’un balanç definitiu, tot apunta que la tendència serà positiva i, probablement, les renovables arribaran a la xifra rècord del 56%. Espanya s’ha compromès a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle un 32% el 2030 respecte als nivells del 1990. L’objectiu encara queda lluny. A finals de setembre, el Consell de Ministres va aprovar el nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual s’estableix el full de ruta per aconseguir aquest objectiu, així com la promesa d’augmentar un 81% el percentatge de renovables en la generació elèctrica nacional. Aquesta informació ara està en mans de Brussel·les, que els pròxims mesos haurà d’avaluar la viabilitat i "ambició" del pla espanyol. També s’haurà d’estudiar si, en conjunt, els plans presentats pels Vint-i-set són conformes al marcat en compromisos internacionals com, per exemple, l’Acord de París o els pactes firmats en la cimera de Dubai. Rècords globals A escala global, els registres apunten que els gasos amb efecte hivernacle segueixen a l’alça i el planeta continua batent rècords en les emissions. En cas de continuar així, segons un recent informe de l’Agència Internacional de l’Energia, per a finals de segle la temperatura global podria augmentar gairebé 3ºC respecte a l’era preindustrial i això, alhora, encara faria augmentar més els desastres naturals al planeta. Els estudis més exhaustius elaborats fins ara afirmen que l’única manera d’esquivar aquest escenari és aconseguir una dràstica reducció de les emissions que aconsegueixi reduir a la meitat els nivells per al 2030 i arribar a la petjada de carboni zero per al 2050.

El més llegit