Els tres camells circulen en fila índia. "Picha, tu estàs segur que és per aquí", pregunta Luis Medina. "Els meus contactes diuen que sí, mira la captura de pantalla del one oportunitat: segueix l’estrella, que ve un Messies que fa miracles i convertirà l’aigua en vi", contesta Víctor de Aldama. "Jo buscaria una posada, sembla que plourà, i que em facin factura que penso desgravar aquest viatge de negocis", aporta Alberto González Amador. "Per aquí ja hem passat, quina pudor", es queixa Medina. Darrere d’una figuera de moro, el caganer Carlos Mazón llegeix concentrat Les benèvoles. "Avui no donen pluja, tranquils. ¿Sou els Mags?", pregunta a la gatzoneta. "Mags, aconseguidors, facilitadors… emprenedors, en suma, el que necessitis. ¿Una mascareta?", respon González Amador. "No, gràcies, a base de cagar-la infinit jo ja m’hi he acostumat, potser aquell…". Darrere d’una pedra, Íñigo Errejón també està ajupit i amb els pantalons pels turmells. "No vull res vostre, representant del neoliberalisme heteropatriarcal, la vostra subjectivitat tòxica…". "Tòxic el teu cul, calla o li dic a aquelles on t’has amagat perquè vinguin a cancel·lar-te", contraataca Aldama, assenyalant unes pastores que s’agrupen al costat del foc. "No conec el Messies, ni ganes. Influeixo en el PIB", declara Taylor Swift. "Jo no sé res i no contesto", respon Begoña Gómez, "però un àngel amb la cara de David Broncano se’ns ha aparegut fa una estona per revelar-nos un parell de coses tremendes". Després de pactar una comissió, un lloguer vitalici i una casa a la platja, una altra pastora s’avé a afluixar. "El Messies no és Lamine Yamal, ni Rafa Nadal", aporta Alaska, "qui tingui orelles…".