Els docents no comparteixen els canvis ni la retallada en ciències

Per com és de recent, propera i crua, la dana és l’exemple aclaparador. Tant el mateix fenomen com les seves conseqüències i la seva gestió. "La dana ha deixat en evidència la falta de coneixements sobre meteorologia, crisi climàtica, riscos naturals, les conseqüències de construir en zones inundables, la necessitat de protocols... Retallar les hores de Geologia i Ciències Ambientals és no saber llegir el moment o no prendre’s seriosament l’emergència climàtica", resumeix un professor d’un institut de Barcelona sobre els canvis en el batxillerat anunciats pel Departament d’Educació i que contemplen la fusió en una assignatura de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, d’una banda, i de Física i Química de l’altra, amb la consegüent pèrdua d’hores. Aquest i altres docents consultats remarquen, a més, el problemàtic de retallar hores de ciència en un context d’avanç dels discursos terraplanistes. "És incomprensible que en el moment en què la introducció de la perspectiva climàtica és més important retallin hores", insisteix aquest professor, que apunta que la solució plantejada pel Departament de compensar aquelles hores amb optatives del tipus reptes de la biologia, "no té cap sentit". "Per resoldre els reptes primer cal tenir una base, és un disbarat treure hores de la base per donar-les a continguts més específics als quals és impossible arribar sense els coneixements previs", exposa. No és aquest l’únic problema que veuen. "Si ja no teníem temps d’acabar el temari de Biologia en tres hores setmanals, ¿com pretenen incloure el contingut de les dues matèries en les mateixes hores?", es pregunta el professor, que recorda que aquesta no és la primera retallada que pateix aquesta matèria: fa pocs anys Biologia ja va passar de quatre a tres hores setmanals. Trimestre convuls Aquest ha sigut un primer trimestre convuls per al professorat de batxillerat dels instituts catalans. Quan encara s’estaven fent a la idea de la nova selectivitat, que començarà a aplicar-se aquest mateix curs i dels detalls del qual no van tenir notícies fins ben entrat el curs, divendres passat van conèixer gairebé per casualitat els polèmics canvis en el currículum per al curs vinent. Uns canvis que, segons la conselleria, es van fer públics "abans de temps" (al tractar-se de la resposta a un requeriment del ministeri, encara han de passar la fase d’al·legacions abans d’aprovar-se definitivament) "per un error humà". "Algú" va penjar el document –que la consellera va qualificar ahir de "document de treball viu"– amb les novetats al Portal del Centre, la intramèdia docent, el que va fer saltar les alarmes entre el professorat. Segons justificava el Departament aquest dilluns, eren canvis menors que "la Junta de Direccions havia rebut amb tranquil·litat"; una visió molt diferent de l’expressada per nombrosos directors i docents, encara assimilant-los: "De petits, res; i consensuats, menys", s’enfadava un cap d’estudis. Tal va ser el malestar –docent i polític– generat després de l’anunci de la modificació del currículum, confirmat en una nota de premsa a les 21.00 hores de dilluns, que la consellera Esther Niubó va comparèixer ahir per fer marxa enrere en un dels canvis, políticament sensible a l’afectar la llengua catalana. La consellera va explicar que les literatures –catalana i castellana– eren "una línia vermella" i que el curs que ve seguirien sent matèries de modalitat. Però no va rectificar la resta de canvis plantejats, així que, a aquesta hora, segueixen cap endavant, malgrat la insistència de la consellera a parlar de "document de treball". El sentiment més generalitzat entre el professorat és el d’impotència al veure la reducció horària en algunes matèries.

Els docents no comparteixen els canvis ni la retallada en ciències

El professorat veu "un disbarat" treure hores de Física, Química o Biologia i compensar-ho amb optatives del tipus "reptes científics"

El més llegit